Prou imputats i espionatge electrònic regulat: entra en vigor la nova llei d'enjudiciament criminal
La reforma legal també limita el temps per a les instruccions judicials, fet que perjudica la investigació en els casos més complexos, com els de corrupció
BarcelonaLa reforma de la llei d'enjudiciament criminal, que entra en vigor avui, és l'última peça del paquet de canvis legals del govern de Mariano Rajoy. Una sèrie de reformes "tècnicament molt dolentes, ideològicament molt conservadores, clarament restrictives de la llibertat", segons el catedràtic de dret penal Joan Queralt. Mentre que amb la reforma del codi penal, d'una banda, augmenten les penes i, de l'altra, alguns delictes com el de malversació de diners públics passen a tenir una definició que fa molt més difícil aplicar-los; amb la llei mordassa augmenten les traves a la llibertat d'informació i manifestació; i ara, amb la reforma de la llei del poder judicial, desapareix el terme d'"imputat", i la investigació de casos complicats s'haurà d'accelerar sense dedicar-hi més recursos.
Instruccions més curtes i fi de les macrocauses
Divuit mesos com a termini màxim per a una instrucció judicial és molt poc temps. El jutge José Castro va començar a investigar el cas Palma Arena el 2008 i encara s'han jutjat ben poques peces. El cas Nóos, que en forma part, es jutjarà el 2016 i es va obrir el 2010. Si la instrucció del cas Gürtel per part del jutge Pablo Ruz de l’Audiència Nacional hagués durat només 18 mesos, com pretén la nova llei, mai hauríem sabut que l’extresorer del PP, Luis Bárcenas, va amagar una fortuna de fins a 47 milions d’euros a Suïssa.
Amb el pretext de fer més "àgil" la justícia en resposta a una "demanda social molt clara", segons la vicepresidenta de l’executiu, Soraya Sáenz de Santamaría, la instrucció de les causes es fixa en mig any per a les més senzilles i en any i mig per a les més complexes. De tota manera, tal com va matisar Catalá, hi haurà procediments per allargar-les fins a 36 mesos sempre que el jutge obtingui l’aval del fiscal.
El govern espanyol ha obviat les indicacions del Consell d’Estat, que veia amb mals ulls la fixació de terminis, ja que considera que una bona investigació ha de prevaler sobre la rapidesa. Cal tenir en compte que tota aquesta limitació es fa sense dotar els jutjats de més recursos –més diners i més gent– per poder dur els casos més complexos. A més, i per evitar, com ha fet el jutge Ruz amb el Gürtel, que es pugui fragmentar un cas per un criteri temporal, la nova llei també fixa que els macroprocessos s’hauran de dividir per delictes. És a dir, s’instruirà una causa per delicte.
La policia podrà fer espionatge electrònic
El ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, no es va sortir amb la seva, i Justícia va eliminar de la reforma la possibilitat que les forces de seguretat de l’Estat puguin dur a terme escoltes telefòniques sense una autorització judicial prèvia en cas de delictes greus –avui ja és possible en casos de terrorisme-. Ara, però, amb un aval d’un jutge, es regula per primer cop la intervenció i registre de les comunicacions per qualsevol mitjà telemàtic.
A més, el jutge podrà autoritzar la utilització de dades d’identificació i codis, així com la instal·lació d’un software que permeti l’accés remot a un ordinador. La llei també aborda per primer cop la figura del policia encobert en investigacions tecnològiques: podrà navegar per la xarxa amb una identitat falsa.
Ja no hi haurà més imputats
La reforma sí que atén la recomanació del Consell d'Estat sobre la conveniència de canviar el terme 'imputat' per 'investigat' en les primeres fases de la instrucció. Un cop avanci el procés, aquest passarà a denominar-se "encausat". Per al ministre de Justícia, Rafael Catalá, el terme "imputat" té actualment "un nivell de contaminació semàntica molt alt". En aquest sentit, s'ha mostrat favorable a buscar una altra fórmula "més d'acord" amb la investigació i que "no marqui" la persona. Catalá va negar, durant la roda de premsa posterior al consell de ministres, que el canvi de terme respongui a un desig de maquillar la corrupció, sinó de preservar la “presumpció d’innocència” per acabar amb la “preculpabilitat” dels imputats. En els últims anys fins a 29 alts càrrecs del PP han sigut imputats en casos que van del Gürtel a les targetes 'black' de Caja Madrid, passant pel cas Palma Arena, Bárcenas o Fabra.
Recuperació dels béns defraudats o delinquits
La reforma amplia la figura del decomís per poder actuar contra tot el patrimoni del condemnat en casos de corrupció i així “trencar la sensació d’impunitat”, segons Catalá. D’aquesta manera, recull tot el patrimoni de l’investigat i també de tercers –fins i tot testaferros o societats en altres estats– amb la pretensió de recuperar els diners defraudats o delinquits. Per fer-ho, es crearà l’Oficina de Gestió i Recuperació d’Actius.
Via administrativa per als atestats sense autoria
Per també "agilitar la justícia", els atestats policials sense un autor conegut no suposaran l’obertura de diligències als jutjats. La policia judicial els conservarà i tindran caràcter administratiu. Amb la reforma de la llei també s’obre una "via" per incorporar la jurisprudència europea del Tribunal Europeu de Drets Humans, tot i que Catalá no en dóna més detalls.