Sense protocol per detectar l’explotació sexual de menors tutelades

BarcelonaLa setmana passada arribaven a judici tres homes acusats de violar i prostituir tres noies tutelades en un centre residencial d’acció educativa (CRAE) de Barcelona. Aquest cas havia passat desapercebut fins aleshores, tot i que la història de joves que s’escapen i cauen en el parany de la prostitució a canvi de diners o drogues "no és la norma", però "tampoc sorprèn" els treballadors del sistema català de protecció a la infància consultats per l’ARA, que lamenten no tenir eines per detectar els casos si elles no els ho expliquen. Diverses fonts admeten que no hi ha cap protocol específic per identificar les potencials víctimes malgrat que els últims anys han proliferat formacions als professionals de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) per tractar casos de violència sexual i tràfic de persones. I especialistes com la psicòloga i professora de victimologia de la Universitat de Barcelona Noemí Pereda també alerten que aquesta infradetecció impossibilita conèixer l’abast de l’explotació sexual de menors a Catalunya. "No s’està abordant i el problema existeix. Però mentre la resposta sigui aquest silenci, aquest secretisme, serà molt difícil solucionar-ho. S’ha d’afrontar de cara", afirma.

L’ARA ha contactat amb educadors i extreballadors del sistema català de protecció a la infància. Alguns han rebutjat pronunciar-se per por a conseqüències laborals. Els que ho han fet demanen mantenir l’anonimat. "Només pots saber si una noia s’escapoleix d’un centre i pateix algun abús si ella t’ho diu quan torna. Si no, no tens eines. Tot es fa a través del vincle, res més", explica un treballador que fa gairebé dues dècades que treballa al sector. En aquests anys, afirma que no ha vist "cap protocol, instrucció ni eina de detecció de la prostitució infantil" i, en canvi, sí que ha conegut adolescents que l’han patit "a canvi d’un iPhone o substàncies". "Si existeixen [protocols], el 98% dels educadors de la DGAIA no els coneixem", afegeix. Una altra extreballadora del sistema també assegura que durant els quatre anys que va treballar en un CRAE no va conèixer "cap protocol de detecció de la prostitució" en menors tutelades per l’administració catalana.

Sobre aquests documents específics per als centres de la DGAIA, fonts de la conselleria de Drets Socials assenyalen que des del 2022 ofereixen als professionals una formació amb els Mossos sobre detecció de tràfic d’humans i explotació sexual infantil. Ja n’han fet dues edicions i se’n preveu una altra a la tardor. En total s’hauran format prop de mig miler de treballadors. Les mateixes fonts assenyalen que la DGAIA i la policia sí que treballen per actualitzar un protocol compartit per fer un pla de formatiu en detecció, prevenció i intervenció en tràfic d’éssers humans, explotació i violència sexual. La resta de recursos disponibles són educatius i d’intervenció davant les violències sexuals, que ja són un requisit per contractar les entitats que gestionen els centres tutelats.

Afecta més els més vulnerables

Un protocol de detecció de casos d’explotació sexual infantil és clau, segons Pereda, que avisa que és un problema "comú a tot Europa des de fa anys". Ella mai ha pogut accedir i analitzar les dades catalanes per a les seves investigacions perquè la Generalitat "és absolutament tancada amb aquestes xifres". Creu que això es deu a "la por per part del sistema de protecció a ser acusats de no protegir realment" els joves, un extrem que ella descarta. Però el fet d’haver pogut treballar amb dades d’altres comunitats autònomes i estats europeus sí que li ha permès constatar que l’explotació sexual es dona "en un percentatge molt més alt entre els menors vinculats al sistema de protecció", els més vulnerables.

En concret, la psicòloga va coordinar l’informe sobre abús i explotació sexual entre menors tutelats que el govern balear va encarregar a experts després que el 2020 es detectessin 16 víctimes en centres de protecció. També ha fet un diagnòstic per al govern de Cantàbria, on ha detectat que prop del 20% dels menors vinculats al sistema de protecció han estat "involucrats" en situacions d’explotació sexual. "Fent extrapolació del que coneixem, seria el mínim que també trobaríem a Catalunya si hi hagués dades", diu Pereda, que ho veu "un problema inherent als sistemes de residència tutelada, però no perquè el centre o els educadors no ho facin bé".

Ara bé, els CRAE tenen "limitacions" a l’hora d’oferir una figura estable de referència als adolescents, i sovint els captadors aprofiten aquest buit i els prometen que els donaran "allò que els falta: una família". Per això, Pereda veu primordial potenciar el sistema de famílies d’acollida, una idea compartida per la presidenta del Consell de l’Advocacia Catalana, Marta Martínez, que està segura que "el sistema no està funcionant" i ha de millorar "en l’àmbit administratiu, però també legislatiu i amb la intervenció d’advocacia i jutges".

"Segrest emocional"

Els mateixos Mossos d’Esquadra alertaven la setmana passada d’un "mercat encobert" de prostitució que afecta qualsevol menor d’edat, independentment del seu entorn. Saben que hi ha casos, però els arriben molt poques denúncies. De fet, fonts del cos parlen de "frustració" davant d’una situació coneguda, però en què no poden intervenir si no se’ls alerta; un punt en què també influeix que les víctimes moltes vegades no es perceben a si mateixes com a tal. Distingir els casos d’explotació sexual a menors tutelades del tràfic de persones és important, ja que, segons Pereda, "no hi ha un segrest físic sinó emocional", amb promeses de diners, regals, protecció més enllà de la majoria d’edat o "l’afecte" d’una "figura estable, de referència".

La psicòloga també adverteix que els antecedents d’aquestes joves vulnerables, com la possibilitat d’haver patit abusos sexuals a les famílies d’origen, pot ser un factor de risc. Sovint les víctimes continuen en aquesta espiral abusiva a canvi d’obsequis: "Ara estic cobrant pel que abans em feien gratis", et diuen. A més, molts adolescents "no parlen d’explotació, sinó de sugar babys i sugar daddys, una idea molt més vinculada a l’èxit econòmic". En aquests casos, la intervenció policial no sol tenir èxit: "Les nenes tornen a escapolir-se dels centres perquè volen tornar a la xarxa d’explotació", continua.

Arran dels casos detectats el 2020, el govern balear va encarregar la creació d’una eina de detecció que ara també s’aplica a Cantàbria i que dona indicadors de risc "perquè la detecció no sigui subjectiva". Pereda, que va participar en el seu disseny, defensa que aquest recurs gratuït s’hauria de fer servir en tots els centres de protecció, però que "la majoria de les comunitats encara neguen el problema; hi ha un silenci absolut". A Catalunya s’aplica aquesta eina només si ho decideix l’entitat que gestiona el centre. Pereda conclou que "això fa que es treballi com es feia fa 10 o 15 anys: que el professional ho notifiqui en el moment que ho detecta".