La 'primavera sanitària', la revolta que el covid-19 ha fet esclatar

Santa Coloma de GramenetEls treballadors de la sanitat pública estan exhausts, i no només perquè s'hagin enfrontat a una emergència sense precedents durant tres llargs mesos. De fet, lamenten que el cansament l'arrosseguen des de fa una dècada. Concretament des de les retallades de pressupost del Govern del 2010. Des de llavors, el sector sobreviu a les mancances estructurals del sistema en l'àmbit de la retribució, la contractació i la protecció personal i els professionals denuncien haver cobert les demandes de la població en nom del vocacionisme malgrat l'escanyadora precarietat laboral. Aquest any el covid-19 ha sigut el cop de gràcia i, si no s'atenen les demandes, el sector no descarta convocar una vaga general.

Els professionals d'hospitals i centres d'atenció primària, sociosanitaris, centres de salut mental, residències de gent gran i transport sanitari asseguren que si del covid-19 es pot extreure una lliçó és que cal reforçar econòmicament el sistema sanitari. El personal troba que la postpandèmia és el moment idoni per unir forces i fer-se escoltar, i diuen estar a punt per a una revolta que han batejat com la primavera sanitària. L'objectiu: recuperar "els drets sostrets" durant les retallades i millorar la qualitat assistencial en "un sistema totalment públic".

Aquest dimecres, professionals d'una trentena de centres han protestat, amb mascareta i guardant les distàncies de seguretat, davant del seus centres de treball, com ara l'Hospital de Bellvitge o el CAP Pare Claret de Barcelona. Inicialment, tenen la intenció d'aplegar-se cada dimecres de juny per reclamar a la conselleria de Salut i, per extensió, a la Generalitat que es respectin els seus drets laborals. Els drets de tots els professionals que treballen en el món de la salut. Els dimecres no hi ha cabuda per les històriques diferències entre especialitats o centres. "Estem lluitant des del zelador fins al metge, passant per l'auxiliar i l'administratiu. Tots. Perquè si hem superat el covid-19 ha sigut gràcies al treball en equip i malgrat les abismals diferències salarials", assegura Mireia Moret, metge de família i portaveu de la plataforma Rebel·lió Atenció Primària.

Des de la plataforma Sanitàries en Lluita, la impulsora de les protestes cíviques que des de la setmana passada han mobilitzat diferents col·lectius, seccions sindicals i comitès d'empresa d'arreu de Catalunya, creuen que la pandèmia els ha carregat de raons. Per això, exigeixen mantenir, com a mínim, quatre debats amb la conselleria de Salut: una reforma del model sanitari publico-privat amb l'assumpció de tota l'atenció assistencial –incloses les residències de gent gran– per part de l'administració pública; la cobertura sanitària per a tothom independentment de la seva situació administrativa; la recuperació del 5% del sou retallat des del 2010, i la millora en la contractació de personal.

Velles reivindicacions

"Tenim una visió compartida de la situació de la sanitat catalana i, moltes de les reivindicacions que plantegen Sanitàries en Lluita, Metges de Catalunya ja les ha posat damunt la taula fa molt de temps", expliquen des del sindicat majoritari de facultatius. "Anirem treballant en paral·lel per aconseguir un sistema de salut millor i que revaloritzi i reconegui la feina dels professionals", afegeixen. I efectivament les reivindicacions no són noves, però els professionals creuen que és el millor moment per posar-les sobre la taula.

Durant la pandèmia, els representants polítics s'han omplert la boca amb elogis i han reivindicat la importància de la prevenció, l'assistència i l'acompanyament dels sanitaris durant aquesta complexa crisi. També la ciutadania ha acudit puntual a reconèixer-los amb aplaudiments generals a les vuit de la tarda. Però no n'hi ha prou amb paraules d'ànim i agraïment per desencallar el dèficit sanitari i, des de la setmana passada, els treballadors de la sanitat pública han optat per la protesta per fer-se escoltar. "Ens agradaria que els aplaudiments i les paraules d'agraïment, que són molt ben rebuts, vinguessin acompanyats d'un augment del pressupost especialment per a recursos humans", diu Moret.

El sector també demana disposar d'equips de protecció individual (EPI) adequats per a cada situació i per a tots els professionals del sector, incrementar les proves diagnòstiques de coronavirus i compensar econòmicament el personal pel sobreesforç fet durant les últimes catorze setmanes. La casella de sortida –asseguren– ha de ser una taula de negociació amb la consellera Alba Vergés. I com més aviat millor.

La titular de Salut ha avançat aquest dimecres durant la seva intervenció parlamentària que al llarg de la setmana que ve es preveu tancar una compensació per "l'esforç ingent dels professionals sanitaris" en aquesta pandèmia. "Amb els professionals no s'ha de ser generós, s'ha de ser just", ha remarcat. I el mateix president de la Generalitat, Quim Torra, ha admès que els professionals sanitaris tenen "tota la raó" quan es queixen i que "ja n'hi ha prou d'aplaudiments". "No podem apel·lar només al vocacionisme. Tothom ha de girar la seva mentalitat per veure què és essencial i què no ho és. ¿I què ho és? La gent que ens cuida. I reconec que estan molt mal pagats", ha assegurat en una entrevista a Els matins de Catalunya Ràdio.

Torra, a més, ha fet seva una de les reivindicacions estrella dels sanitaris, especialment dels metges: la vella batalla per abastir de personal els centres de zones rurals o semirurals. "Si volem un país equilibrat territorialment, necessitem que els pediatres vagin a la Terra Alta perquè la comarca se'n pugui sortir. I segurament que a aquest professional no li pagaré igual que a un altre que pot trobar feina en un nucli urbà perquè, si volem reconstruir els errors del passat, això passa per polítiques retributives diferents", ha explicat.