Protestes ecologistes per una carretera a tocar dels aiguamolls de Pals

PalsPer arribar en cotxe a la platja del Grau, al nord de la llarguíssima costa de Pals, cal desviar-se de la C-31 en direcció a la depuradora. Després del trencant, comença una carretera de dos carrils amb doble direcció, ampla i en bon estat, fins que, després de 2,4 quilòmetres, queda abruptament tallada per un senyal de stop. Llavors, per acabar de fer via fins al mar, la ruta segueix per un pas estret, amb bonys, murs a banda i banda, encreuaments amb poca visibilitat i un final sense asfaltar, que desemboca al carrer de les urbanitzacions i el càmping propers a la platja. A l'estiu, quan l'arribada de visitants es multiplica exponencialment, per aquest traçat, que no està prou condicionat per rebre un gran volum de trànsit, hi passen centenars de vehicles, de manera que es generen greus problemes de mobilitat.

Per això, des de fa temps, l'Ajuntament de Pals treballa per arreglar i fer més transitable aquesta part final del vial nord. La intenció del consistori és allargar la mateixa carretera que va de la depuradora fins a la rotonda del càmping, asfaltant aproximadament 1,5 km d'una nova ruta en diagonal, des de l'stop fins a la rotonda. El projecte, que ja estava previst en el planejament municipal de 1985 i apareix delimitat en el mapa oficial del cadastre, està en fase d'estudi. La Generalitat de Catalunya ha de donar-li ara el vistiplau ambiental definitiu, ja que el 2022 va rebutjar el projecte inicial del consistori pels informes desfavorables de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i el Parc Natural del Montgrí sobre el seu impacte en l'entorn.

Les basses d'en Coll, en perill?

Els ecologistes empordanesos estan radicalment en contra del projecte, ja que consideren que el traçat del final de la carretera delimitaria amb l'espai d'interès natural de les basses d'en Coll, una extensió d'arrossars, aiguamolls, canyissers i dunes des d'on és possible guaitar aus i animalons. "L'estany del Vernagar quedaria afectat i tot és zona inundable, quan plou tot es nega, així que la carretera tallaria el flux natural de l'aigua", argumenta Pau Bosch, president de Salvem la Platja de Pals i vicepresident de SOS Costa Brava, que continua: "És un paratge de gran interès faunístic, hi passen moltes aus migratòries i els amants de la natura venen a veure-hi ànecs, cigonyes, crustacis o insectes". Des de SOS Costa Brava asseguren que, en el moment en què l'ajuntament palsenc tramiti el projecte recorreran la proposta, atès que, per molt que estigui emparada pels mapes municipals, consideren el planejament de 1985 està "desfasat".

L'Ajuntament, tanmateix, matisa que no té cap altra opció que seguir el trajecte que marquen els mapes del municipi i que, si els agents mediambientals de la Generalitat conclouen que cal reconsiderar el traçat per no afectar els aiguamolls limítrofs, adaptaran el planejament sense inconvenient. "No estem construint una nova carretera que creui per mig les Basses d'en Coll i els arrossars, senzillament volem acabar la part final d'una carretera que acaba amb un canal que en un principi només estava pensat per tractors i ara hi passen molts cotxes", explica l'alcalde Carles Pi.

Per a l'Ajuntament, el traçat actual és perillós

L'argument principal del consistori per tirar endavant aquesta infraestructura és, doncs, els problemes de trànsit i seguretat viària que genera actualment el traçat final, asfaltat en males condicions, per on els mesos de temporada turística comparteixen calçada molts cotxes, caravanes i bicicletes amunt i avall. Aquestes raons, però, no convencen els membres de les plataformes naturalistes: "Per 15 dies l'any, no veiem la conveniència de gastar-nos milions d'euros i fer malbé l'entorn", defensa Bosch. "A més, serà contraproduent, perquè, en comptes de millorar el trànsit, la carretera provocarà que augmenti la circulació i la freqüència a una platja que té dunes protegides i que està molt a prop de Ràdio Liberty, un espai que també està protegit", acaba.

L'alcalde, en canvi, replica que el pas de cotxes per aquesta carretera no és estacional, ja que, segons explica, "de gener a agost de l'any passat, van passar-hi 450.000 vehicles, la meitat a l'estiu i, la resta, durant l'hivern i la primavera". Carles Pi també argumenta que si barressin el pas del vial nord i desviessin tota la gent que vol venir a la platja del Grau per la carretera principal de la part sud de la platja de Pals, a la banda de Begur, on hi ha tots els càmpings, hotels, supermercats i urbanitzacions, "aquesta zona sud quedaria absolutament massificada".

El fantasma d'una nova urbanització

Finalment, els ecologistes també volen intentar aturar aquesta infraestructura perquè temen que obri la porta a un projecte urbanístic amb molt d'impacte en les dues parcel·les per on ara creua la pista sense asfaltar. "Aquest vial és necessari per construir una macrourbanització de 600 segones residències a una pineda”, assegura Pau Bosch, mentre que l'alcalde afirma que són dos temes independents: "Aquest és un sol urbanitzable des de fa molt de temps, l'Ajuntament no pot desqualificar-ho sense pagar indemnitzacions milionàries i els promotors no necessiten el vial", conclou Pi.