Protestes contra la llei Celaá als carrers de Barcelona i Madrid

PP, Ciutadans i Vox participen en la marxa organitzada a la capital catalana

Ara
20/12/2020
4 min

BarcelonaLa plataforma Més Plurals ha tornat al carrer aquest diumenge per protestar contra la nova llei d'educació, l'anomenada llei Celaá, que ha de rebre la llum verda en els pròxims dies. Al voltant de 500 cotxes, segons xifres de la Guàrdia Urbana, s'han manifestat pels carrers de Barcelona per defensar l'escola concertada i també perquè el castellà "no s'exclogui" dels centres educatius catalans. L'Assemblea per una Escola Bilingüe ha reclamat que el castellà sigui vehicular a l'ensenyament català. L'entitat ha organitzat la marxa de la capital catalana, que ha començat a la plaça Francesc Macià -ha aplegat uns 290 vehicles, segons la Guàrdia Urbana- i que ha tingut el suport de PP, Ciutadans i Vox. La plataforma Més Plurals ha organitzat la marxa per l'avinguda Paral·lel i ha aplegat uns 400 cotxes, també segons les xifres de la policia municipal de Barcelona. En aquest cas, des de la Fapel (la Federació d'Associacions d'Escoles de Mares i Pares d'Escoles Lliures de Catalunya) recorden que no hi han participat representants de cap partit polític ni s'han exhibit banderes de cap tipus.

Més Plurals denuncia que la Lomloe té una "gran càrrega ideològica" i assegura que "restringeix durament drets i llibertats individuals i col·lectives". "Atempta contra la llibertat d'educació perquè proposa una dràstica reducció del pluralisme i del dret a triar de les famílies", denuncia en el manifest llegit a la manifestació de Barcelona. A més, també critica les "calúmnies i falsedats" que, assegura, s'estan dient sobre les famílies que volen triar l'ensenyament per als seus fills, i alerta que l'únic propòsit és "desprestigiar" el seu sector.

A Barcelona, els cotxes no han parat de tocar el clàxon durant la marxa lenta pels carrers de la ciutat. Els manifestants han exhibit cartells en català amb lemes com "Llibertat escola concertada". Entre els representants polítics que han participat a la manifestació de la capital catalana hi ha el portaveu de Ciutadans, Edmundo Bal, i el líder del partit taronja a Catalunya, Carlos Carrizosa; la diputada del PP al Congrés María de los Llanos de Luna, i també el secretari general del partit a Catalunya, Daniel Serrano. Per part de Vox, hi ha assistit el candidat de la formació d'extrema dreta al 14-F i diputat al Congrés, Ignacio Garriga.

Els representants dels tres partits s'han afegit a les crítiques de la plataforma i han reclamat que el castellà sigui vehicular a Catalunya i han reclamat que el govern del PSOE i Unides Podem "rectifiqui" després de la sentència del TSJC que obliga les escoles catalanes a impartir un 25% de les classes en castellà. Carrizosa, per exemple, ha culpat la "mal anomenada immersió lingüística" de la situació actual, mentre que Llanos de Luna ha avisat que la llei Celaá és contrària a la Constitució. Des de Vox, Garriga ha avisat que el seu partit "garantirà l'educació en castellà" a Catalunya.

Rèpliques a tot l'Estat amb epicentre a Madrid

La mobilització també ha tingut rèpliques en diferents punts de l'Estat, com a la mateixa capital espanyola. A Madrid, centenars de cotxes han omplert el passeig de la Castellana per protestar contra la nova llei educativa. La plana principal del PP, amb Pablo Casado al capdavant, s'ha bolcat en la concentració i ha acusat el president espanyol, Pedro Sánchez, "d'abandonar els espanyols". També hi eren la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, i José Luis Martínez Almeida. L'alcalde de Madrid ha denunciat que la normativa s'intenta aprovar "per la porta del darrere". També hi han participat representants de Ciutadans, com la vicealcaldessa de Madrid, Begoña Villacís. No hi eren ni Inés Arrimadas ni tampoc Santiago Abascal.

No és la primera manifestació que s'organitza contra la llei Celaá, ja que el 22 de novembre se'n va fer una primera, que també van secundar els tres partits de la dreta. La d'aquest diumenge serà l'última marxa abans que la Lomloe sigui sotmesa a debat i votació el 23 de desembre en el ple del Senat. La normativa ja va ser aprovada pel Congrés de Diputats fa uns dies. Un cop el Senat validi la llei, haurà de tornar a la cambra baixa perquè sigui aprovada de forma definitiva. El debat podria fer-se el 29 de desembre.

Celaá es defensa i diu que la normativa té un "ampli suport"

Davant les protestes d'aquest diumenge, la ministra d'Educació, Isabel Celaá, s'ha defensat dient que la Lomloe té un "ampli suport" de la comunitat educativa. "La Lomloe és una llei necessària i urgent per desfer-se de tots aquells abusos, desequilibris, que s'havien amuntegat en el nostre sistema educatiu. Eren obstacles perquè les persones poguessin seguir progressant", ha assegurat en l'acte El dret a l'educació: de la Lode a la Lomloe, que ha organitzat el PSOE.

Celaá ha defensat que la normativa encaixa "perfectament" en el pacte constitucional. La ministra ha criticat que els partits de la dreta "no parlen d'educació": "Ni els importa la concertada, ni els importa la llengua". Isabel Celaá ha acusat la dreta espanyola de "prostituir el veritable sentit de la llibertat" i ha apuntat directament al PP per recordar-li, davant les crítiques dels populars per tirar endavant una normativa sense prou "consens", que la Lomce la va aprovar la seva formació en solitari.

stats