Protesta per exigir "justícia" per als morts en les residències de gent gran

BarcelonaCamí dels tres anys de l'esclat de la pandèmia, familiars de la gent gran de les residències han tornat a sortir al carrer per exigir "justícia i reparació" per a les 9.500 morts que es va cobrar el coronavirus entre els residents dels geriàtrics catalans. Desenes de persones, convocades pel col·lectiu Els Estels Silenciats, s'han concentrat aquest dissabte davant de la residència Bertran i Oriola, al barri barceloní de la Barceloneta, en què van morir 42 dels usuaris, i han reclamat que no s'oblidin les víctimes de la crisi, després que de totes les denúncies presentades als jutjats només tres continuïn vives. Aquest és el primer cop que la protesta es fa en un centre de titularitat pública, encara que és de gestió privada.

Per a Víctor Echániz, un dels portaveus de l'entitat, la Bertran i Oriola és un cas "paradigmàtic", ja que, al seu parer, és un "exemple de la mala gestió" per aturar els contagis del covid entre els residents i, alhora, de la mala gestió del centre, ja que "un cop a l'any ha canviat" l'empresa gestora, encarregada del funcionament, un fet que ha comportat més inestabilitat per a la plantilla, un col·lectiu ja de per si amb una situació precària.

La denúncia contra la residència barcelonina es va arxivar, de la mateixa manera que ha passat amb la majoria. Només tres residències –de Tremp, Premià de Mar i Palau-solità i Plegamans– estan actualment en fase d'instrucció, és a dir, els jutges encarregats de cada investigació estan recollint dades i interrogant testimonis per determinar si hi aprecien delicte o no. "Nosaltres només volem saber què va passar, què va anar malament perquè no es torni a repetir", explica Echániz, que retreu que políticament encara no s'hagi assenyalat cap responsable del desori durant la primera onada de la pandèmia, quan es va produir el gruix de víctimes i malalts, i no es van derivar als hospitals saturats.

El Parlament va tancar la legislatura passada la comissió d'investigació sobre les morts de la pandèmia abans que pogués tenir alguna conclusió, i en l'actualitat només n'hi ha una de rang inferior, en què els experts convocats no tenen l'obligació de comparèixer-hi i les eventuals conclusions no es traslladen a la Fiscalia si es perceben indicis que s'han comès delictes. "No només volem un càstig penal, sinó que ens diguin si el sistema no pot donar cobertura a discapacitats o persones greus i les condemna a mort, si en un futur torna a haver-hi una pandèmia", explica el portaveu.