La protecció contra la reinfecció per covid-19 podria durar un mínim de 10 mesos
Troben limfòcits T als pulmons de pacients recuperats que poden destruir les cèl·lules infectades pel virus
BarcelonaInvestigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) han trobat limfòcits T capaços de destruir les cèl·lules infectades pel SARS-CoV-2 als pulmons de pacients recuperats de la malaltia. La troballa, publicada a la revista Nature Communications, confirma que aquestes cèl·lules poden continuar al pulmó fins a deu mesos després de la infecció i oferir protecció contra possibles reinfeccions.
Quan es parla d’immunitat davant del covid sempre es fa referència als anticossos. Però aquest mecanisme de defensa no és ni l’únic ni el més important que té el cos contra els virus. Tal com se sap des dels anys 50, els limfòcits T són la principal font de protecció davant de les infeccions víriques. Detectar-los als pulmons, però, és difícil perquè cal una biòpsia. Al llarg de l’estudi en què analitzaven aquestes cèl·lules, els investigadors van veure que els limfòcits T que hi havia a la sang dels pacients tenien marcadors que indicaven que es desplaçarien cap als pulmons. Aleshores van aprofitar biòpsies pulmonars de set pacients recuperats que se n'havien fet per altres causes i, quan les van analitzar, van confirmar-hi la presència de limfòcits T residents. A més, es van detectar tant en persones que havien passat la malaltia de forma lleu com en pacients que havien tingut un covid greu. De totes maneres, el nombre de pacients és baix per treure conclusions definitives.
"El tracte respiratori és la via d’entrada del virus i, per tant, aquestes cèl·lules donarien una resposta molt més ràpida i eficient que en limitaria la propagació i també la malaltia", explica Meritxell Genescà, coautora del treball i investigadora principal del grup de recerca en malalties infeccioses del VHIR. "Com que el covid-19 és una infecció pulmonar, la resposta immunitària va als pulmons, en aquest sentit no és sorprenent", apunta Manel Juan, cap d’immunologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, que no ha participat en la recerca. "De fet —afegeix—, ja se n’havien trobat en necròpsies fetes a pacients que havien mort".
Aquest resultat no és la primera evidència de la protecció que confereix haver passat la malaltia. La pregunta que tothom vol respondre, però, és quant dura? "Aquests tipus cel·lulars residents s’han estudiat en pacients de grip, MERS i SARS [dos coronavirus semblants al SARS-CoV-2], i s’ha vist que poden durar cinc o sis anys, de manera que podrien tenir una vida similar, però de moment, esclar, no s’ha comprovat", considera Genescà, que per aquest motiu només pot assegurar una durada de 10 mesos a partir de l'estudi limitat que s'ha fet. Juan, però, va una mica més enllà: "La ciència no només es basa en el que fas directament sinó també en el que extrapoles d’altra informació i, des d’aquest punt de vista, hi ha motius per pensar que els limfòcits T poden durar més de deu anys, el que passa és que fins que no passi el temps no ho sabrem segur". "De moment, les dades d’immunitat que tenim tant de la infecció natural com de la vacuna són molt bones", conclou.