La prostitució divideix l'esquerra al Congrés

MadridDes de sempre, el debat al voltant del treball sexual no només ha tingut lloc al carrer i dins els col·lectius feministes, sinó que també s’ha traslladat als partits polítics i, en concret, al Congrés dels Diputats. Els darrers mesos, arran de la tramitació a la cambra baixa espanyola de la llei de garantia integral de la llibertat sexual, coneguda popularment com la llei del només sí és sí i impulsada pel ministeri d’Igualtat, així com de l’elaboració d’una futura llei integral contra el tràfic de persones amb finalitats d’explotació sexual, s’ha posat de nou el focus al damunt mostrant que també en l’àmbit institucional hi ha diferents postures.

Abolició o regulació?

Alguns partits no han fixat posició i mantenen el debat obert

Si bé alguns partits s’han mostrat obertament abolicionistes, com el PSOE, no tots han fixat posició. “La prostitució no és una feina, és la institució patriarcal que legitima la idea que sempre hi ha dones disponibles per satisfer els desitjos de dominació dels homes”, defensa la portaveu socialista a la comissió d’igualtat del Congrés, Laura Berja. La posició abolicionista també la secunda la ministra d’Igualtat, Irene Montero, que la defensa lligada a mesures de reinserció laboral. L’esquerra espanyola ha sigut tradicionalment abolicionista i s’ha diferenciat sempre de la posició de l’esquerra catalana, que ha tingut una mirada més aviat favorable a la regulació. L’exemple més clar és el debat que hi ha dins d’Unides Podem, perquè els comuns, per exemple, tenen una posició pro drets. "Apostem pel dret a tenir drets", argumentava fa unes setmanes la diputada dels comuns Aina Vidal. Igual que ERC o la CUP. “Sempre s’ha d’entomar [el debat] des de la perspectiva del dret de les dones”, apunta la diputada d’ERC Pilar Vallugera, que posa el focus en la voluntarietat, i defuig les posicions “moralistes”, que alhora fan un bloc amb el “conservadorisme”. Hi coincideix la diputada de la CUP Mireia Vehí, que no entén que Podem estigui a favor de regular el cànnabis per acabar amb les màfies i, en canvi, amb les dones “tingui la perspectiva contrària”. “Moltes dones som abolicionistes de cor, però de cap ens inclinem més cap a la regulació”, admet la diputada de Junts Pilar Calvo.

Dins d’EH Bildu també hi ha debat, però la diputada Bel Pozueta apunta que hi ha una “tendència a la regulació”. “No es pot obrir un debat sobre la prostitució deixant de banda la llei d’estrangeria”, afegeix. Des del partit posen d’exemple que l’última norma aboca moltes persones, dones sobretot, a la precarietat, la prostitució o el treball de les cures en condicions d’esclavitud. “Ens hi hem d’enfrontar d’una manera diferent, no només des de l’àmbit legislatiu, sinó també des de la pedagogia i la salut, entre altres”, afegeix.

Ni el PDECat ni el PNB tenen una posició definida, tot i que els jeltzales defensen castigar qualsevol activitat il·legal i protegir els drets de les dones. El PP no diu si voldria abolir la prostitució o regular-la, sinó que fonts del partit reiteren que rebutgen qualsevol “explotació sexual” i aposten per perseguir-la penalment. En canvi, des de Cs aposten per eliminar el tràfic de dones –com la resta de partits–, però també per una regulació que garanteixi els drets de les que vulguin exercir “lliurement” la prostitució.

Punitivisme

El PSOE es queda sol en la penalització al client

“És important responsabilitzar els homes que acudeixen a la prostitució perquè són partícips d’aquesta vulneració dels drets humans”, diu Berja. És l’argument del PSOE per defensar l’acció punitiva contra els clients. Una posició que també secunda Cs, amb matisos: perseguir els clients de xarxes proxenetes. “No resol res”, apunta Vehí. Des d’EH Bildu també es posicionen lluny del punitivisme. Fonts del partit apunten que el plantejament “punitiu” acaba perseguint i castigant les treballadores dels entorns de la prostitució i posen d’exemple França, on es castiguen dones que lloguen pisos per exercir la prostitució. “Veig complicat penar el treball sexual”, diu Vallugera.  

Llei del 'només sí és sí'

La introducció de la terceria locativa que no accepta tothom

Unides Podem ha reintroduït a la llei del només sí és sí la pena de la terceria locativa, la que sanciona les persones que destinen “un immoble a afavorir l’explotació de la prostitució d’una altra persona”. La secretària d’estat d’Igualtat, Ángela Rodríguez Pam, creu que el redactat del precepte que es tornaria a afegir al Codi Penal –el va eliminar el govern de Felipe González– no "persegueix les dones que volen exercir la prostitució de manera voluntària, sinó els propietaris d'establiments on es fa explotació sexual". Una tesi que no comparteixen els mateixos comuns, ERC, Junts i la CUP, que han presentat una esmena per eliminar-ho. “La terceria locativa pot posar en risc determinats usos de domicilis on també hi viuen dones i, per tant, l’accés a l’habitatge”, apunta Vallugera. “És condemnar-les a més marginalitat”, diu Vehí. "Són dones que deixen de poder anar a locals on se senten més segures i les aboques a la clandestinitat", diu Calvo. Ho subscriu EH Bildu i també el PNB. 

En l’acord de govern entre PSOE i Unides Podem es recollia el compromís d’elaborar una llei contra el tràfic de persones i, fa dues setmanes, la secretària d’estat d’Igualtat assegurava que l’esborrany “està molt avançat”. De fet, si hi ha un consens entre totes les postures, abolicionistes o pro drets, és en l’elaboració d’una llei integral que protegeixi i assisteixi totes les persones que es troben en situació de tràfic. Un punt de consens enmig de tot un debat llarg, antic i que es preveu de futur.