La rica i pròspera Noruega vol prohibir la mendicitat als carrers

Noruega, el país més pròsper del món, vol tenir els pobres encara més lluny de la seva vista. En aquesta direcció s’encamina la reforma que enllesteix l’actual govern conservador, que prohibirà la mendicitat als carrers a escala nacional. La normativa, que inclou multes i fins i tot penes de presó als que la incompleixin, ha rebut fortes crítiques tant d’alguns partits de l’oposició com d’organitzacions defensores dels drets humans. El cert és que no és el primer cop que el país escandinau vol aprovar una mesura d’aquest tipus. Ja a començaments del segle XX va vetar qualsevol tipus d’acte que impliqués demanar almoina als espais públics. Eren altres temps, i aquesta freda nació era considerada una de les més pobres del món, cosa que no justifica la conveniència o no d’aquella llei, però sí que serveix per evidenciar el fort contrast amb la Noruega d’avui.

En l’actualitat aquest país és un dels més rics de la Terra. Gràcies a les importants i ben distribuïdes reserves de gas i petroli, la seva envejable economia no ha patit pràcticament la crisi i és una de les més estables, amb un nivell d’atur de només el 3,7%. Malgrat això, el govern considera problemàtica la presència de captaires al carrer. Per aquest motiu, l’any passat va aprovar una primera norma que autoritzava els municipis a vetar la mendicitat a escala local. La nova llei que impulsa ara va més enllà i ampliarà la prohibició a tot el territori noruec.

Segons dades oficials, aquest país d’uns 5 milions d’habitants, té entre 500 i 1.000 pidolaires, segons el moment de l’any. Però la dada més interessant és que la gran majoria són estrangers, principalment gitanos procedents de Romania i altres països de l’Est. De fet, el govern no amaga que l’increment de mendicants immigrants és una de les raons que motiven la llei, ja que aquest fenomen, argumenta, estaria relacionat amb l’augment tant del carterisme i altres actes de petita delinqüència com de delictes més greus com el tràfic d’éssers humans i la criminalitat organitzada.

Però els que s’oposen a la mesura acusen el govern d’utilitzar una retòrica plena d’estereotips i consideren que la llei no és més que un altre exemple de la intolerància cap als immigrants que demostra la coalició conservadora. Un dels partits que l’integren, de fet, és Progrés, caracteritzat, entre altres aspectes, per les seves posicions populistes. “És obvi que la prohibició té com a objectiu la gent romaní, i això és discriminació”, assegurava fa poc la Defensora del Poble contra la Discriminació, Sunniva Ørstavik. La iniciativa també ha atret les crítiques del comissari de Drets Humans del Consell d’Europa, Nils Muiznieks, que aquesta setmana va advertir de la temptació “d’utilitzar mètodes penals per tractar un problema social”. Altres, més pragmàtics, consideren que il·legalitzar la mendicitat comportarà l’efecte contrari al que es proposa la llei, ja que si la gent pobra ja no pot demanar, el risc que acabi robant serà encara més elevat.