Les propostes de Francesco Tonucci per a mestres (i familiars) durant el coronavirus

BarcelonaEl pedagog italià Francesco Tonucci ha enregistrat un vídeo, a la plataforma Vimeo, per donar als seus "col·legues adults" algunes "propostes útils per viure millor en aquest moment tan estrany". Tonucci, que reivindica de manera incansable el respecte pels nens i reclama als adults que els escoltin i, fins i tot, que els facin cas, està convençut que es pot treure molt profit d’aquesta "situació de clausura".

Avisa que un dels problemes actuals del sistema educatiu és "el conflicte permanent entre famílies i escoles" i, segons el pedagog, l’actual context de confinament obligat que viuen tant les famílies italianes com les catalanes és una oportunitat que cal aprofitar per trobar fórmules de "cooperació entre escola i família".

Mensaje de Francesco Tonucci from Integratek on Vimeo.

La seva proposta més important és demanar als adults de la casa que llegeixin llibres als fills en veu alta. "Pot ser un llibre d’adults", aclareix Tonucci, sempre que "sigui també interessant per a ells". Per fer aquesta activitat, el pedagog demana que s’hi destini un temps fix, que pot ser de mitja hora, però que sigui sempre a la mateixa hora i al mateix lloc, "com si es tractés d’una telenovel·la que a mesura que passen els dies canvia" fins que s’arriba al final. Segons el professor, amb aquest sistema es pot crear "una relació molt forta entre adults i nens". A més, assegura, "és l'única manera de crear lectors".

El pedagog també exposa altres propostes, com per exemple "escoltar les opinions dels nens, les seves pors i les seves propostes". Ells han de ser "els protagonistes d’aquestes escoles a casa". També diu que es pot aprofitar tot aquest temps per explicar-los com funcionen algunes coses de la casa que només utilitzen els adults, com una rentadora: després d’explicar-los com es programa, com renta la roba i com s’ha d’estendre al final, es poden compartir totes aquestes expressions amb converses "virtuals" amb els companys.

També proposa "fer coses junts", com "ensenyar als nens com es cus un botó", una activitat quotidiana que pot semblar "una ximpleria" però que és molt interessant perquè "requereix moviments ferms de la mà". També diu que cal "utilitzar la cuina com un taller de ciència", perquè hi ha "productes que amb cocció canvien de característiques". I s'hi pot aprendre a fer plats tradicionals i altres de més innovadors, per després elaborar, amb la resta de companys de classe, un llibre de receptes: "Les receptes de la quarantena". També es poden buscar fotografies per casa per fer "un recorregut" de la vida de l’infant i crear "una història" que es podrà compartir després amb els altres infants.

Una altra proposta és llegir un diari, aprofitant que els quioscos són oberts. Demana l’elecció d’un article, no necessàriament del coronavirus, i analitzar-lo. I, finalment, proposa que els alumnes tinguin un diari propi, que sigui "un espai de la confessió personal en aquests dies estranys". I especifica que ha de poder ser "secret". Si algú es pregunta quin servei té un diari si és secret, la resposta és, segons Tonucci, ben senzilla: "Serveix per als nens".