Quin és el pitjor escenari de la propagació del coronavirus a Catalunya i a Espanya, segons els models matemàtics?

BarcelonaLes matemàtiques no acostumen a enganyar. Si es compara l'evolució dels casos de Covid-19, es veu que a Espanya el creixement està sent més ràpid que a Itàlia. "L'avantatge és que anem 10,5 dies més tard i els hem d'aprofitar", explica Àlex Arenas, investigador ICREA i director d'un grup de recerca en algoritmes per estudiar sistemes físics de la Universitat Rovira i Virgili. Malgrat aquest avantatge temporal, "el nostre sistema sanitari es col·lapsarà la setmana vinent", adverteix l'investigador.

Aquesta afirmació tan contundent es basa en el model matemàtic de predicció d'epidèmies en què ha treballat des de fa deu anys i que es va publicar el 2018 a la revista Nature Physics. Des de principis de març, aquest model ha predit amb precisió l'evolució de l'epidèmia de Covid-19 a tot Espanya. De fet, és tan detallat que prediu el nombre de nous casos que hi haurà a cada municipi de l'estat a quatre dies vista. La idea inicial d'Arenas i els seus col·laboradors era que les autoritats sanitàries l'utilitzessin per gestionar la crisi i optimitzar l'atenció mèdica a escala municipal. Però "des de finals de febrer hem intentat contactar amb l'administració, tant espanyola com catalana, i no hem obtingut cap resposta", es lamenta. "Al Regne Unit, en canvi, el govern es reuneix cada setmana amb els experts en modelització per analitzar les previsions matemàtiques i prendre les decisions pertinents", afegeix.

Amb la situació actual, aquest model prediu que en quatre dies es pot passar de 50 a 1.000 casos de Covid-19. "Això fa que el col·lapse del sistema sanitari sigui inevitable i ara haguem d'aplicar mesures perquè aquest col·lapse no sigui tan greu", explica Arenas. Tot això amb l'afegit de "la davallada del servei pel contagi dels professionals sanitaris que estan a primera línia", apunta l'investigador. Per tant, cal alentir el ritme d'infeccions per evitar en la mesura possible que es concentrin molts casos en poc temps, ja que això ajudaria el sistema sanitari a absorbir-los tots sense deixar d'atendre tothom que ho necessiti, tingui Covid-19 o no. Com es pot fer, això? El model ho diu ben clar.

L'algoritme d'Arenas incorpora les dades de nous casos en temps real, un model de mobilitat, la probabilitat de transmetre el virus, els dies d'incubació de la malaltia i la taxa de contagi (el nombre de persones que infecta de mitjana una persona malalta), de la qual s'ha parlat tant aquests dies. "Tots els models treballen amb una taxa de contagi de 2,3, tot i que l'abundància de casos asimptomàtics podria elevar aquest valor fins a més de 5", explica. Això voldria dir que hi ha molts més casos dels que es diagnostiquen.

En declaracions a Catalunya Ràdio, l'epidemiòleg de l'Hospital Germans Trias i Pujol Oriol Mitjà confirmava que "estem diagnosticant el 20% dels casos reals". Per resoldre aquest problema, Mitjà i els seus col·laboradors estan desenvolupant un sistema anomenat Test and Treat, amb l'objectiu "d'identificar les persones infectades a qui no s'ha fet la prova i tractar-les amb antivirals ja comercialitzats". D'aquesta manera s'aconseguiria disminuir el nombre de dies que aquestes persones serien infeccioses i es reduirien els contagis. Mitjà i el seu equip esperen "començar a oferir aquest tractament la setmana que ve".

Reduir el nombre de contactes

Per sort, entendre l'estructura matemàtica d'una crisi com l'actual no només dona informació sobre el col·lapse sanitari sinó que permet dissenyar accions per fer-hi front. A banda dels altres paràmetres, el model matemàtic desenvolupat per Arenas i els seus col·laboradors en conté un de fonamental que, a més, és l'únic en el qual pot intervenir la ciutadania. És evident que no es poden modificar les característiques biològiques del virus, però sí que es pot reduir el nombre mitjà de contactes que es mantenen en un dia, que, tal com explica Arenas, "els estudis de sociologia fixen en 13,4". En el cas dels infants en edat escolar, aquest nombre se situa al voltant de 12, i s'ha vist que si es tanquen les escoles baixa fins a quatre. "Fins que no reduïm la mobilitat global, però, no es podrà fer baixar la corba d'infectats, que escala sistemàticament", assegura l'investigador.

"L'aïllament domiciliari és l'única cosa que podem fer com a individus per evitar la propagació del virus", afegeix. I rebla: "La població ha de ser conscient que, encara que no es tingui cap malaltia, l'aïllament és bo per a tothom; si no ho fem, patirem molt perquè hi haurà més morts, no només per Covid-19 sinó per altres malalties que no podran ser ateses".