Uns 2.000 projectes lingüístics d'escoles i instituts ja estan sota la lupa de l'entitat antiimmersió
L'Asamblea por una Escuela Bilingüe els analitzarà per veure quins no fan un 25% d'hores en castellà
BarcelonaL'Asamblea por una Escuela Bilingüe ja té en el seu poder uns 2.000 projectes lingüístics de les escoles i instituts públics de Catalunya, que ara vol analitzar amb detall per detectar si hi ha centres que no fan un 25% de l'horari en castellà i, si es dona el cas, denunciar-ho a les autoritats pertinents. Aquesta entitat anti immersió lingüística hi ha tingut accés perquè el mateix departament d'Educació, forçat per una resolució de la comissió de transparència, va reclamar a tots els directors de centres públics que enviessin el document en què s'explica quin tractament fan de les llengües al seu centre a un compte de Gmail gestionat per aquesta entitat, posant en còpia el departament. Fonts del departament han confirmat a l'ARA que també han rebut una xifra semblant de projectes lingüístics.
El dia 15 de gener es va acabar el termini perquè els centres enviessin aquest document i, segons confirma a l'ARA la presidenta de l'entitat, Ana Losada, han rebut uns 2.000 projectes, de les 2.325 escoles i instituts que tenien l'obligació d'enviar el document (en un primer moment es va parlar de 2.519, però s'han descartat finalment els centres públics que són només de batxillerat o formació professional). L'Asamblea por una Escuela Bilingüe informarà a la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP) dels centres que no han complit l'ordre, però, més enllà d'aquesta denúncia, l'entitat ja té bona part de la informació que volia. Ara un equip de 10 persones analitzarà tots els documents. Els projectes lingüístics els elabora cada escola i s'hi concreta quines són les llengües d'ús del centre (és a dir, la llengua vehicular) i quins són els plans d'aprenentatge del català, el castellà i les llengües estrangeres, així com l'idioma de les activitats fora de l'horari lectiu.
L'objectiu de l'entitat és "posar dades objectives" al que fa temps que denuncien, que és que a Catalunya, diuen, s'incompleix la llei perquè poques escoles fan el 25% de les classes en castellà. Analitzant un per un els projectes lingüístics volen detectar quines escoles fan, a més de castellà, almenys una assignatura troncal en aquesta llengua i, sobretot, quines no ho fan. Un cop recollides les dades –calculen que tardaran almenys quinze dies–, avisaran dels centres que incompleixen la llei a les institucions educatives catalanes, espanyoles, al Defensor del Poble i també el Parlament Europeu, on l'Asamblea por una Escuela Bilingüe i l'entitat Impulso Ciudadano van denunciar "la discriminació" del castellà a les aules catalanes.
Losada puntualitza que no reclamen una "immersió lingüística en castellà" sinó garantir que aquesta llengua tingui "més pes que l'actual a l'escola". "No es pot protegir el català a costa del castellà", afirma, i reclama un model escolar totalment bilingüe.
Es dona el cas que els projectes lingüístics de centre ja van estar a l'ull de l'huracà fa poques setmanes, quan el departament va presentar el nou model lingüístic en què per primera vegada es deixava per escrit que es donava flexibilitat als centres per modificar la presència d'idiomes a l'aula, en el sentit de donar més classes en castellà en ambients catalanoparlants o reforçar la presència del català en zones castellanoparlants. Aquest posicionament no és suficient per a l'Asamblea por una Educación Bilingüe, que insisteix que el sistema escolar ha de ser bilingüe a Catalunya.