Els desnonaments de famílies vulnerables s'ajornen fins al 9 de maig

Barcelona / MadridDesprés de setmanes de debat intern entre el PSOE i Unides Podem, el consell de ministres ha aprovat aquest dimarts el reial decret que allarga la prohibició dels desnonaments sense una alternativa habitacional digna fins al 9 de maig, el dia que decau l'actual estat d'alarma. Una de les novetats és que ja no només no es podrà fer fora de casa les persones afectades econòmicament per la crisi del coronavirus sinó que també queden protegides les que ja tenien una situació de vulnerabilitat anterior a la pandèmia i no podien fer front al pagament del lloguer. Per al ministre de Transports i Agenda Urbana, José Luis Ábalos, es tracta d'una bona norma perquè equilibra el dret a l'habitatge dels vulnerables i el dret dels propietaris. Finalment, el govern compensarà econòmicament els propietaris –tant els petits com els anomenats grans tenidors, amb més de 10 immobles–, una mesura que per a les entitats socials que han lluitat des de la base i el carrer per ampliar la moratòria és una "nova cessió" cap al sector immobiliari, format majoritàriament per grans empreses, la banca i fons voltors.

L'acord ha arribat després de divergències públiques entre els dos socis del govern espanyol, en què, per una banda, els de Pablo Iglesias han hagut d'acceptar que les arques públiques compensin els grans tenidors, com es va fer amb el rescat de la banca, i per l'altra els socialistes aconsegueixen evitar les acusacions de l'oposició dretana, que diu que incentiva l'ocupació. "És una normativa que no legitima l'ocupació", ha insistit el ministre.

Fruit d'aquesta negociació, el decret recull també la suspensió dels desnonaments per a les persones que estiguin vivint sense contracte legal en habitatges buits, sempre que no siguin ni la primera ni la segona residència de ningú i que hi hagin accedit sense utilitzar violència o intimidació. El reconeixement de l'ocupació és un "avenç", apunta Santi Mas de Xaxàs, un dels portaveus de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), tot i que n'admet els límits. D'aquest col·lectiu, només queden dins d'aquesta moratòria les persones dependents, amb menors a càrrec i víctimes de violència masclista que tinguin un propietari gran tenidor. "Massa condicionants", alerta també Jaime Palomera, protaveu del Sindicat de Llogaters, que entén que la norma "reforça" el decret del Govern, que havia nascut coix.

Palomera i Mas de Xaxàs coincideixen que, malgrat que el decret és un "avenç" i una "victòria" perquè protegeix col·lectius vulnerables, no aporta solucions estructurals i només "ajorna els desnonaments" fins al maig. A partir de llavors, auguren que els impagaments de lloguers continuaran perquè no hi ha cap previsió que apunti a la reactivació econòmica i els preus dels lloguers es mantenen elevats. Segons Palomera, el govern espanyol no ha volgut pressionar el sector immobiliari "fent-lo responsable perquè ofereixi lloguer social" com a alternativa al desnonament, i per contra sí que li ofereix una "contrapartida" amb la compensació econòmica. "No s'ha compensat cap altre sector com es farà amb l'immobiliari", lamenta el membre de la PAH.

Aquest era un dels serrells que encara quedaven oberts de la complicada negociació política. Si passats tres mesos la família continua sense trobar un habitatge, el gran tenidor podrà sol·licitar una compensació si acredita perjudici econòmic. Per a Palomera, la lletra de la norma conté una trampa favorable als tenidors, perquè la compensació econòmica es farà en base a l'índex de referència per als preus de lloguer, cosa que permetrà als grans propietaris cobrar la indemnització a "preu de mercat, més l'IBI o les despeses de la comunitat".

En paral·lel, el decret també suspèn els talls de llum, aigua i gas mentre duri l'estat d'alarma per als usuaris vulnerables o en risc d'exclusió, tal com va plantejar Unides Podem davant la negativa de la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera. Amb el text a la mà, no es podrà deixar sense serveis bàsics les persones que acreditin davant de les empreses subministradores que són consumidors vulnerables (amb el bo social de la factura), independentment de si són o no titulars dels comptadors. La mesura no afecta Catalunya perquè hi ha una llei pròpia que obliga les companyies a mantenir serveis. Per a Maria Campuzano, portaveu de l'Aliança contra la Pobresa Energètica, la norma espanyola té "llacunes" en la protecció dels vulnerables, la majoria dels quals "no estan acollits o no saben com acollir-se al bo social".