Prohibeixen al líder de Democracia Nacional i sis membres més acostar-se a la mesquita de Nou Barris

BarcelonaUn jutge de Barcelona ha prohibit al líder de la formació ultra Democracia Nacional i a sis simpatitzants més acostar-se a menys de 300 metres de la mesquita del carrer Japó de Nou Barris, mentre duri la investigació, per l'assetjament a què haurien sotmès el centre de culte en les darreres setmanes. La fiscalia especialitzada en delictes d'odi va denunciar-los després de penjar embotits i greix de porc a la porta del centre i de posar cola i silicona al pany perquè no es pogués obrir.

El jutge també ha ordenat, a instàncies de la Fiscalia, tancar de manera provisional els perfils de Twitter i Facebook dels investigats per difondre missatges d'odi contra la comunitat musulmana i el centre de culte. Els veïns de Nou Barris havien denunciat l'assetjament a la mesquita i havien demanat protecció als Mossos d'Esquadra, davant de les accions de la ultra dreta.

En la seva providència, el jutge assegura que els investigadors "han identificat" els set ultres "o bé causant danys o bé fent pintades al centre i fent-se fotografies amb símbols contra l'obertura del centre i contra la religió islàmica", que el magistrat defineix com a "accions hostils". Per això el titular del jutjat d'instrucció 21 de Barcelona justifica l'ordre d'allunyament que també prohibeix als investigats comunicar-se amb els responsables de la mesquita, fins que acabi la investigació. De fet va ser el vicepresident de la comunitat islàmica de Nou Barris i l'imam de la mesquita del carrer Japó els que van interposar la denúncia contra l'organització d'ultra dreta.

Generar hostilitat

El jutge assegura en un altre dels seus escrits que els ultres "haurien aprofitat" les manifestacions veïnals contra l'obertura del centre de culte" per "manipular políticament i exaltar" als veïns de Nou Barris perquè cada cop les protestes fossin més grans. Segons el magistrat, el seu objectiu era "generar sentiments d'odi i hostilitat" contra els musulmans entre els veïns i "acovardir" la comunitat islàmica del barri, "impedint així l'exercici de la seva llibertat de culte.

En un altre escrit, el jutge també assegura que els set investigats aprofitaven els seus perfils a les xarxes socials per difondre "de manera massiva" tot tipus de "continguts, escrits i imatges de clar rebuig cap a la comunitat musulmana", amb la finalitat de "despertar entre la població sentiments d'odi, hostilitat i discriminació".