Un programa d’ajuts estatal deixa a l'estacada quasi 300 investigadors internacionals a Catalunya
Els recercadors denuncien un futur incert després d'arribar a les universitats catalanes pel programa María Zambrano, que s’ha cancel·lat
Barcelona"Em sento estafada. Vaig arribar dels Estats Units amb un currículum brutal i amb ganes d'aportar al meu país", explica M.R., una psicòloga forense de 42 anys especialitzada en casos de violències. Amb tot, afirma amb cruesa i molt de desencant: "Mentre allà se'm rifaven, aquí res. Ni una oportunitat". La seva història ben podria ser un guió de Hollywood: va arribar a Nova York el 2010 amb una prestigiosa beca Fulbright sota el braç, després de llicenciar-se entre els millors de la seva promoció i com a esportista d'alt rendiment. Als EUA el seu talent li va anar obrint portes, i ha treballat al país com a experta en clínica forense per laboratoris de recerca que tenien vincles amb l'FBI i altres organitzacions policials; per a l'hospital penitenciari de màxima seguretat més gran dels EUA i fent recerca aplicada a diverses universitats dels país.
"Tenia una carrera professional brillant, però feia 11 anys que estava en una relació a distància amb la meva parella. La pandèmia va ser la gota que va fer vessar el vas", explica. Això la va empènyer a buscar opcions per tornar, 15 anys després, a Barcelona. "Al marxar dels EUA liderava un projecte important sobre mesures penals alternatives i prevenció de la violència a les escoles i ho vaig deixar per venir al departament de dret penal i criminologia de la Universitat de Barcelona", afirma. Les coses, però, no han sortit com s'esperava i ara està en una situació de total incertesa.
Aquesta catalana, que prefereix no revelar el seu nom, forma part d'un grup de prop de 300 investigadors amb currículums brillants que es van instal·lar a universitats de Catalunya fa dos anys procedents de centres universitaris i de recerca d'arreu del món a través del programa d'ajuts per a l'atracció de talent internacional María Zambrano, llançat el 2021 per l'aleshores ministre d'Universitats, Manuel Castells. Segons apareixia a la convocatòria pública del BOE, el programa estava sufragat per fons europeus i tenia com a objectiu "requalificar el sistema universitari espanyol", és a dir, injectar talent a les universitats amb personal altament qualificat que potenciés les feines de recerca. Es fixava un sou mensual de 4.000€ bruts i una data final: 31 de desembre del 2024.
La crida va ser un èxit i Espanya va adjudicar 1.103 ajuts María Zambrano, dels quals el gruix més important (274) van anar a parar a set universitats catalanes: la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat Pompeu Fabra (UPC), la Universitat Rovira i Virgili (URV), la Universitat de Girona (UdG) i la Universitat de Lleida (UdL). La UB és la que més Zambranos va captar, seguida de la UAB. Madrid va ser la segona comunitat que va atraure més investigadors (239).
Tot i que al redactat de la convocatòria no hi constava cap compromís per estabilitzar els investigadors un cop acabés el contracte ni s’establia cap mecanisme de consolidació posterior, el govern de Pedro Sánchez va presentar el programa com la primera eina per “fer retornar a casa el talent que n'havia marxat”. I el ministeri d’Universitats assenyalava en a les xarxes socials que s’intentaria facilitar una via de consolidació en el sistema universitari per als beneficiaris. Tenia sentit: d’aquí al 2030 es preveu que es jubili el 15% del professorat universitari.
A la deriva professional
No ha passat res d'això i ara el futur d'aquests investigadors està en els llimbs. La situació de la majoria és desesperada. Alguns han optat per marxar ja a l'estranger, desenganyats, en busca de millors oportunitats per prosseguir la seva carrera professional. És el cas del Martín (nom fictici), un físic teòric amb plaça fixa com a científic titular a l'Argentina que va venir amb la seva família per treballar a la UB. La inestabilitat, sumada a les moltes traves amb què es va trobar per poder presentar-se i liderar projectes de recerca, un sou molt més baix del promès i un horitzó laboral gens optimista van fer que decidís fer les maletes i tornar al seu país.
De la resta d'investigadors –els que van optar per quedar-se o no als quals no se'ls va presentar cap altra possibilitat de marxar–, n'hi ha que estan a l'atur. I excepte alguns casos, la majoria estan en una situació extrema, a dos mesos que acabi el seu contracte i sense cap perspectiva laboral a la vista. El Justo López, físic teòric de 48 anys, havia fet tota la seva carrera professional a Amèrica, primer als Estats Units i després a Colòmbia, on era professor titular de la Universitat Nacional. "Tenia condicions molt bones, però soc cec, amb totes les dificultats que comporta la discapacitat, i volia tornar a casa per tenir més suport social", explica.
Això el va empènyer a presentar-se per obtenir una Zambrano per anar a la UB. El seu contracte va acabar l'1 d'abril i des d'aleshores està a l'atur. "Vaig deixar-ho tot: una feina prèvia i casa meva; i tot per venir aquí, i ara em sento totalment abandonat. El programa María Zambrano va ser pur màrqueting. Deien que donaven suport a la investigació, que pretenien atreure talent, però al final hem estat treballadors gratis per a les universitats, que no s'han compromès amb nosaltres", lamenta.
Aquest sentiment d'engany és comú entre els investigadors María Zambrano amb qui ha parlat l'ARA. "La frustració ha estat total, tant per als espanyols que es van creure les declaracions del govern quan deia que era el primer programa que permetia el retorn a casa de cervells a l'exili, com per als internacionals que van venir atrets per les condicions i, a posteriori, s'han trobat en un atzucac", explica Miguel Ángel Fernández, astrobiòleg a la Universitat Autònoma de Madrid i portaveu oficiós del col·lectiu Zambrano. "Com pretenen atreure't per dos anys?", es pregunta.
"És un despropòsit tot plegat –exclama la valenciana Carla Olmo, investigadora en ciències ambientals que viu angoixada pensant que li queden dos mesos de contracte amb la UdG. Després tot és incertesa–. Ens reclamen amb un programa superbo en nom de la requalificació del sistema universitari. Esclar que entens que t'hi quedaràs; si no, quin sentit té tot plegat?", raona.
Des del ministeri es defensen al·legant que el contracte no tenia com a finalitat contractar de manera indefinida personal i llancen la pilota a la teulada de les universitats. "Els investigadors que s'havien atret tenien expectatives que les universitats els acabessin contractant però al programa no hi havia cap compromís de continuïtat", assenyala Joan Subirats, que va agafar el relleu de Castells al capdavant del ministeri d'Universitats el desembre del 2021, tot i que admet que a la convocatòria hi havia "inconcrecions" que han tingut "efectes negatius" sobre els Zambrano. En tot cas, diu, "és a les universitats a qui pertocaria d'haver establert mecanismes d'estabilització",
Sense resposta del ministeri
Per a Quim Salvi, rector de la UdG i president de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP), tot i que els contractes Zambrano eren molt interessants per a les universitats que "busquem maximitzar la captació de recursos i talents per impulsar la recerca pública", era una convocatòria de recursos finits, sense cap compromís per part de les universitats d'estabilitzar aquestes persones. "No tenim finançament per fer-ho", lamenta. Recorda que la Generalitat dedica un 0,60% del PIB a Universitats, una xifra que des de l'ACUP es reclama que s'apugi fins a l'1%.
Farts de la situació, els investigadors es van organitzar a començaments d'any, i al maig, després de molta insistència, van aconseguir mantenir una primera reunió amb la Secretaria d'Estat, en concret amb Juan Cruz Cigudosa, per exposar la seva situació i intentar trobar-hi una sortida. "Vam anar quatre persones del col·lectiu amb una proposta de solució sota el braç. La vam discutir, ens van reiterar que la convocatòria no comprometia a estabilització i van llançar pilotes fora: ells havien posat els diners i ara era responsabilitat de les universitats", exposa Fernández, portaveu del col·lectiu.
Des del gabinet actual de Ciència, amb Diana Morant al capdavant, no han volgut fer declaracions a aquest diari, tot i que de manera extraoficial fonts del ministeri consideren que és responsabilitat de cada comunitat autònoma, ja que les competències en matèria d'universitats estan transferides. En canvi, preguntada per l'ARA, la conselleria d'Universitats i Recerca ha rebutjat fer declaracions al considerar que era una qüestió que havia d'explicar el govern espanyol.
Fernández, en representació dels Zambrano, lamenta que la situació és un perjudici per a la pròpia comunitat científica, perquè molts projectes de recerca han quedat suspesos; i científics amb anys d'experiència que podrien aportar al sistema marxaran. "Va en contra dels objectius dels ajuts María Zambrano, que segons deia el ministeri, perseguien millorar la qualitat del sistema universitari", denuncia.
"Ens sentim maltractats"
El desencís del col·lectiu també està relacionat amb el tracte que han rebut a les universitats. En molts casos, els Zambrano consideren que els han "maltractat". "La UAB ha tingut treballadors altament qualificats a despesa zero fent publicacions molt bones que l'ajuden a pujar als rànquings d'universitats. I no s'ho mereixen", diu enfadada la Pilar, una investigadora del sector biomèdic de 38 anys. Ella tampoc vol dir el seu nom real.
També hi ha el cas de la Míriam, investigadora en ciències socials de 58 anys, que té un currículum brillant. Després de passar com a María Zambrano per la UAB, està a l'atur. Abans havia publicat diversos llibres i desenes d'articles científics i estava establerta a França. "Però soc de Girona i volia tornar a casa", explica. A la UAB l'han "menystingut i maltractat laboralment" i critica que "Catalunya no sigui capaç d'acollir i recuperar els seus propis investigadors".
Tret d'algun cas aïllat en què s'han trobat maneres de consolidar l'investigador, des de les universitats l'única solució que es dona a aquest col·lectiu és que es presentin als concursos per obtenir places públiques com a docents. Salvi apunta que les universitats estan convocant algunes places a través del programa Integro del ministeri, que ara es començarà a aplicar en la figura de lectors, que és la categoria més baixa en la carrera universitària, normalment reservada a persones que s'acaben de doctorar i amb un sou de 1.500 euros mensuals. "Les universitats oferiran places i els María Zambrano s'hi podran presentar. A més, en la mesura del possible anirem traient places per impulsar el relleu generacional", afegeix el president de l'ACUP.
"Estem sobradament preparats per assumir places de catedràtic –responen els Zambrano contactats–. Després de tot el que hem passat ara ens volen obligar a competir amb persones de 20 anys", es lamenten.