La producció ecològica augmenta un 70% en cinc anys a Catalunya

BarcelonaSense residus de pesticides, fertilitzants ni additius, i amb l’únic objectiu d’obtenir aliments naturals i amb totes les seves propietats nutritives. L’agricultura ecològica, que fa uns anys semblava una moda, ara és, amb les xifres a la mà, una tendència que no para de créixer i es consolida cada any. L’augment ha sigut especialment fort a Catalunya, on els cultius ecològics han augmentat un 70%: s’ha passat de les 83.500 hectàrees del 2010 a més de 142.000 hectàrees l’any passat, segons les dades del departament d’Agricultura de la Generalitat.

L’increment està molt per sobre de la mitjana espanyola, que ha sumat un 22% més d’hectàrees en cinc anys, i també supera la mitjana europea, que és d’un 21% d’augment, segons les dades recents de l’Eurostat. Catalunya és avui la tercera comunitat autònoma amb més extensió de cultius ecològics -representa un 7% del total de la producció agrària ecològica de l’Estat-, només per darrere d’Andalusia i Castella-la Manxa. Aquestes xifres creixents s’expliquen per “un augment de la demanda i una societat cada vegada més conscienciada”, segons Gustavo Duch, coordinador de la revista Sobirania Alimentària.

Espanya és el país de la Unió Europea que té més hectàrees de producció ecològica plantades. En concentra 1.968.570 sobre un total de més d’11 milions d’hectàrees ecològiques repartides a tota la UE. Juntament amb Itàlia, França i Alemanya representen el 52% del total a l’Europa comunitària.

Tot i això, Espanya encara és lluny de països com Àustria, Suècia i Estònia, que, proporcionalment, tenen més hectàrees de superfície ecològica si es compara amb el total de superfície agrària de cada país. Així, per exemple, a Àustria la producció ecològica representa un 20% del total d’hectàrees plantades. En canvi, Espanya queda lluny d’aquesta xifra, ja que la proporció de superfície ecològica sobre el total plantat encara representa només un 8%.

Pel que fa al nombre d’actors que formen part de la cadena productiva, Catalunya també és la tercera comunitat autònoma amb més operadors -agricultors, ramaders, elaboradors, comercialitzadors i importadors-. En té més de 3.000 en total, el 8% de tots els que treballen en aquesta activitat a Espanya. Ara bé, Catalunya és líder en elaboradors de productes agrícoles ecològics: en concentra una quarta part dels que operen a l’Estat.

Les pastures i la vinya són els dos cultius ecològics més importants a Catalunya. Concretament, les pastures representen un 64% del total i Lleida és la província on n’hi ha més, amb 52.540 hectàrees. Després del bosc, la vinya és el tercer cultiu amb més hectàrees plantades, que es concentren a les comarques de Barcelona, on n’hi ha més de 6.530.

La verdura, els ous i la fruita són els aliments ecològics que més es consumeixen. Al llarg dels últims anys el consum s’ha estès, però no ha crescut exponencialment com ho ha fet la producció. L’any 2015 un 37% dels catalans consumien productes ecològics al mes, només un 2% més que el 2010. Malgrat tot, gairebé la meitat de la població assegurava que ha comprat alguna vegada productes ecològics.

La diferència entre l’augment de la producció ecològica i el consum, explica Gustavo Duch, comporta que bona part de la producció local s’hagi d’acabar exportant als països del nord d’Europa, perquè estan “més conscienciats”.

El preu continua sent el problema principal, ja que el 94% dels compradors creuen que en paga un sobrepreu. Per a Duch, però, els productes ecològics tenen “un preu just i real”, el problema són “els preus massa baixos” que es paguen pels aliments convencionals, sosté.

Sigui com sigui, l’interès pels productes ecològics creix: un 56% de la població manifesten interès a consumir-los. La dada dibuixa una corba de compradors locals clarament a l’alça els pròxims anys.