Protegir els més vulnerables: mesures per evitar el contagi en discapacitats, infants o víctimes de violència masclista

BarcelonaLes entitats socials també han rebut aquesta tarda les instruccions del Govern per reorganitzar els seus recursos i evitar que les persones més vulnerables es vegin doblement castigades per aquesta emergència sanitària. Es tracta d'una bateria de noves normes temporals per a aquelles empreses que gestionen serveis o espais socials bàsics per a les persones més vulnerables, com ara els infants en risc, discapacitats, atenció a la dependència o a les víctimes de violència masclista.

Seguint les instruccions de Salut, el departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha decidit suspendre temporalment les activitats dels centres de dia de teràpia ocupacional, inserció o d'atenció especialitzada, així com els clubs socials i els serveis prelaborals. A més, es tancaran els centres de desenvolupament infantil, d'atenció a les persones amb discapacitat i els serveis de valoració a la dependència, per protegir tant els treballadors com els usuaris davant la crisi del coronavirus.

La conselleria també ha decidit anul·lar les activitats que es fan en centres oberts d'intervenció socioeducativa i dels centres de dia. En aquests casos, però, el Govern demana que es valorin individualment les problemàtiques i es facin excepcions amb aquelles "intervencions imprescindibles", com ara els serveis de menjador. Les persones més vulnerables que necessitin atenció bàsica a les seves llars o bé àpats també seguiran rebent atenció professional, sobretot si tenen poca xarxa familiar, si viuen soles i en funció del seu grau de dependència. I els centres de dia habilitaran un telèfon per resoldre incidències.

Els centres que atenen víctimes de violència masclista (cases d'acollida, pisos, serveis d'intervenció) també restringiran les visites i suspendran entrevistes i trobades grupals. Els Serveis d'Ocupació de Catalunya (SOC) deixarà de fer formacions i orientació laboral i a la Xarxa d'Albergs Socials se suspenen les estades que no siguin per a persones en acolliment social. Els albergs també hauran d'aturat les activitats en grup, viatges en què participin infants i joves, i el programa Vacances en família.

Aquestes limitacions afectaran els usuaris, els seus familiars i també les prop de 100.000 persones que treballen en el tercer sector social a Catalunya. El sector feia dies que reclamava instruccions clares davant la dificultat dels casos que tracten i la vulnerabilitat dels usuaris. De fet, el 75% dels treballadors d'aquestes àrees ho fan en contacte directe amb les persones. "Tancarem els centres que considerem que poden tancar però els professionals es mantenen actius per reforçar altres àrees que seran necessàries", explica el gerent de l'associació empresarial d'economia social Dincat, Víctor Galmés, que admet que gestionar tots aquests canvis "és complicat".

"No hi ha precedents i, per tant, els professionals hauran d'avaluar cas per cas: tenim clar que moltes llars residencials i l'atenció domiciliària s'hauran de mantenir obertes perquè els usuaris no tenen on anar ni qui els atengui", afegeix Galmés, que espera que amb aquestes mesures "el neguit i la incertesa" que hi havia al sector es rebaixi.

"Hi ha equipaments que no podran tancar de cap manera, com els centres que atenen dones maltractades", coincideix el director de Càritas, Salvador Busquets. "I en els casos que tanquin, com els centres de dia, també caldrà estudiar si hi ha excepcions", afegeix. Per a Busquets, els avis malalts, els menors no acompanyats o els joves sense suport familiar "no es poden quedar sense la visita d'un professional".

Sense mesures per al sensellarisme ni les beques menjador

El Govern, però, no aclareix encara què passa de moment amb dos col·lectius especialment vulnerables: els sensesostre i els nens que tenen una beca menjador que, sovint, els ofereix un dels pocs àpats garantits que tenen. En aquest sentit fonts de la Generalitat avancen que falta concretar alguns punts i que esperen poder regular la seva situació aviat.

L'eventual confinament de persones que sobreviuen al carrer és complicat de gestionar i, a més, moltes d'aquestes persones mengen, per exemple, en menjadors socials que a les hores punta tenen una aglomeració de persones considerable. Una concentració que ara les autoritats sanitàries desaconsellen. "El dels sensesostre és un dels casos que comporta més complexitat. Lamentant-ho molt, l'haurem d'anar resolent sobre la marxa, almenys per ara", diu Busquets, de Càritas, que explica que la seva entitat ja està estudiant i localitzant pisos i espais per poder oferir una alternativa a aquestes persones.

D'altra banda, uns 120.000 nens a Catalunya mengen a l'escola gràcies a les beques menjador. Són ajuts que arriben als infants de les famílies més vulnerables, que ara es podrien quedar sense cap àpat calent durant 14 dies perquè l'escola està tancada. El conseller d'Educació, Josep Bargalló, va explicar que, de la mà de Creu Roja i Càritas, estan intentant trobar una solució "que no és gens fàcil" per fer arribar aquests menús als infants més necessitats.

El tancament d'escoles, a més, també té repercussions en altres sectors. L'Associació Catalana d'Empreses del Lleure, l'Educació i la Cultura explica que, més enllà dels mestres i el personal no docent, el tancament d'escoles també afecta centenars de treballadors que actuen al voltant del sistema educatiu: des de qui treballa als menjadors i les extraescolars fins als monitors de colònies.

"Hi ha moltes empreses que depenen només dels ingressos econòmics que paguen les famílies i des d'avui el seu ingrés és zero", explica Pep Montes, gerent de l'Acellec. Com que, tot i no tenir ingressos, han de seguir pagant els sous de les plantilles, Montes demana a l'administració algunes mesures excepcionals per no comprometre la viabilitat de les empreses: per exemple, agilitzar la gestió dels expedients de regulació temporals, garantir que els treballadors a l'atur rebin la prestació sense descomptar el temps que ja tenien acumulat, exonerar les empreses de seguir pagant la seguretat social o fer contractes d'emergència a les empreses que han perdut el servei de menjador per compensar-les i assegurar que els menús arriben als alumnes.