Les primeres targetes sanitàries per a persones sense padró

BarcelonaEl Satpal Samra té gairebé 50 anys i un munt de problemes a sobre. Des que va arribar a Barcelona, l’any 2008, ha viscut entre el carrer i un alberg per a sensesostre de la Zona Franca i amb prou feines parla alguna cosa més que l’urdú de la regió de l’Índia d’on és originari. Poc després d’aterrar li van robar el passaport, però l’ambaixada del seu país no l’hi vol renovar i, així, s’ha quedat sol en uns llimbs jurídics dels quals la Creu Roja intenta treure’l.

Ho explica amb una angoixa evident, gràcies a una intèrpret, des del Servei de Refugiats i Immigrants de l’ONG. Entre els seus problemes, però, i gràcies al conveni que el mes de març passat van firmar el departament de Salut i la Creu Roja, ja no hi ha l’atenció sanitària. El Satpal forma part del que les estadístiques comptabilitzen com a persones en risc d’exclusió i, també per culpa d’aquests últims anys de privacions, té problemes de salut mental, a més de digestius, visuals i d’articulacions. Potser per això ensenya com si fos un tresor la bossa amb medicaments que li ha receptat el metge, i agraeix amb efusió el cas que, per fi, diu que li han fet.

Conveni pioner

El conveni va ser la resposta ideada pel Govern per tractar aquestes persones. Gent que, per un problema documental, no podia empadronar-se i, per tant, no podia accedir a la targeta del CatSalut. D’aquesta manera, a més, es donava resposta a les entitats que estaven denunciant exclusió sanitària a Catalunya. L’advocat del servei de la Creu Roja, Gerard Català, assegura que el CatSalut “sempre ha sigut proactiu en la garantia d’una atenció universal”, i precisa que aquest mecanisme està pensat per a persones “extremadament vulnerables”, amb un problema sanitari i social al darrere.

El conveni va començar a desenvolupar-se llavors, però no va ser fins al juliol que va estar plenament operatiu. En només quatre mesos la Creu Roja ha atès un centenar de consultes i, tot i que la majoria van ser derivades perquè sí que podia fer-se l’empadronament, ha tramitat 36 casos “molt difícils”. Fins ara han lliurat 30 targetes, les primeres que es donen a l’Estat per aquesta via, principalment a persones amb problemes de salut mental, que viuen al carrer o romanesos que treballen amb la ferralla. “Si la gent no té en vigor un document identificatiu no es poden empadronar”, recorda Català. Una bona demostració de la vulnerabilitat del col·lectiu, per exemple, és que quatre d’aquestes 30 targetes no s’han arribat a entregar mai: un beneficiari va morir i a tres més no se’ls ha trobat.

La idea del conveni és fer també seguiment de cada cas, perquè puguin arribar a aconseguir la targeta per la via normal. Amb una duració prevista d’un any, les dues parts van comprometre’s a revisar-lo i, arribat el cas, prorrogar-lo. Català creu que encara és “poc conegut”, tot i que admet que han rebut més peticions de les que imaginaven en un principi. “No és només un tema de drets individuals, també es tracta d’un tema de salut comunitària”, rebla, perquè a tothom li interessa que la població estigui protegida.

El govern del PP va excloure el 2012 milers de persones de l’atenció sanitària habitual, però la meitat de les comunitats autònomes s’han negat a aplicar el decret. A Catalunya, per exemple, es va assegurar la cobertura a 190.000 persones que havien de quedar fora del sistema. Tres anys després d’aprovar la mesura, el ministre Alfonso Alonso va admetre que l’exclusió sanitària dels sensepapers “no tenia sentit” i calia revisar-la. Ara la legislatura s’ha acabat, Cristina Cifuentes ha ordenat atendre a tothom a Madrid, però el govern espanyol no ha derogat la norma ni ha aprovat cap canvi perquè persones com el Satpal puguin tenir accés a la sanitat.