Primera querella per una 'fake news' sobre menors estrangers
La Fiscalia denuncia una dona que va difondre un vídeo
Barcelona"T'envio un vídeo d'un centre educatiu per als emigrants menors d'edat que entren il·legalment a Espanya. Et prego que ho difonguis perquè Espanya s'assabenti d'una vegada com ens agraeixen que els acollim". És el missatge d'un tuit que es va publicar el juny de l'any passat acompanyat d'un vídeo d'un minut i mig en què es pot veure l'interior d'una aula d'un centre educatiu, diversos alumnes que criden i llancen papers a la professora i que també tomben les taules i les cadires, entremig de crits i rialles de burla. Però les imatges no eren d'Espanya, sinó del Brasil. Davant d'això, la Fiscalia especialitzada en delictes d'odi de Barcelona ha presentat la primera querella a Espanya per una 'fake news': ha denunciat la dona que va difondre el vídeo amb el missatge que atacava els migrants menors d'edat no acompanyats, els coneguts com a menes.
El cas va començar per una denúncia que va fer la síndica de greuges de Barcelona, que a finals de juny havia rebut el vídeo ara investigat que es difonia per les xarxes socials i WhatsApp. L'1 de juliol va portar el vídeo a la Fiscalia perquè considerava que tant les imatges com el text que anava amb la publicació podia fomentar i promocionar la discriminació i l'odi contra el col·lectiu que s'assenyalava: per tant, podia tractar-se d'un delicte d'odi per haver associat interessadament els migrants menors amb la violència a les aules. La fiscal en cap de Barcelona va tirar endavant la denúncia i la va delegar al servei de delictes d'odi, que va demanar a la unitat d'investigació de radicalismes a la xarxa dels Mossos d'Esquadra que assumís aquest cas i n'identifiqués l'autor.
A l'octubre els Mossos van enviar dos atestats a la Fiscalia de delictes d'odi en resposta a la investigació que els havia sol·licitat. Al primer document la policia identificava altres autors que també havien difós el mateix vídeo a Twitter i Facebook –l'ARA ha pogut comprovar que encara es pot trobar a les xarxes– i que viuen a Conca, Lleó, Granada i Madrid. Són casos que es van derivar a les fiscalies provincials de cada ciutat perquè són les competents per investigar-ho. Pel que fa al segon informe, els Mossos identificaven una dona que viu a Sant Joan Despí que havia difós el vídeo denunciat a Twitter. Per això, el ministeri públic va ordenar als Mossos que interroguessin la dona com a investigada per un presumpte delicte d'odi per atacar la dignitat d'un grup de persones per motius racistes, amb l'agreujant d'haver-ho difós per internet. Segons el Codi Penal, es pot castigar amb una pena de fins a tres anys de presó.
No va declarar
En l'interrogatori policial, la investigada, que va anar a la comissaria acompanyada de la seva advocada, es va acollir al seu dret de no declarar. Posteriorment la Fiscalia de delictes d'odi va presentar la querella contra la dona als jutjats de Sant Feliu de Llobregat, que són els competents per investigar-ho perquè és el partit judicial que correspon a Sant Joan Despí, on viu ella. El fiscal Miguel Ángel Aguilar remarca que la investigació dels Mossos ha demostrat que el vídeo mostra uns fets que han passat al Brasil i no a Espanya, i que no tenen res a veure amb menors que han emigrat. Per això considera que "la combinació del text i l'impactant contingut del vídeo difós de manera massiva i indiscriminada pretenia vincular una suposada violència a les aules amb els menors no acompanyats procedents d'altres països".
Per a Aguilar, l'objectiu de la investigada va ser "denigrar" els migrants menors, "associant-los de manera generalitzada amb actes incívics, violents i de falta de respecte a l'autoritat del professorat". Segons el fiscal, la dona els desacreditava i contribuïa així "a despertar o augmentar entre la població els prejudicis i estereotips contra aquest col·lectiu, especialment vulnerable, amb el consegüent risc de generar sentiments de rebuig i hostilitat social contra ells". Ara la Fiscalia ha demanat al jutjat de Sant Feliu que citi a declarar la dona com a investigada i que aporti els seus antecedents penals.