El brot més greu de virus del Nil a Espanya causa dos morts i ja afecta 38 persones
Hi ha 23 persones hospitalitzades a Sevilla, 7 de les quals a l'UCI, infectats per la picada d'un mosquit
BarcelonaEl brot de meningitis causada pel virus del Nil Occidental que es va detectar fa una setmana a Sevilla ha causat les dues primeres morts a Espanya, un home i una dona de 77 i 85 anys respectivament, víctimes d'una meningitis derivada de la infecció. A més, hi ha 23 persones més hospitalitzades, 7 de les quals a l'UCI, segons la conselleria de Salut andalusa. Aquest és el brot més greu que s'ha registrat fins ara a tot l'Estat d'aquesta malaltia que es transmet per la picada d'un mosquit que prèviament ha picat una au infectada.
El brot a Andalusia, on fins ara s'havien detectat infeccions puntuals en humans d'un virus que circula sobretot entre els animals, està localitzat als municipis Puebla del Río i Coria del Río, a prop dels aiguamolls del riu Guadalquivir. És un entorn propici per a la transmissió per les condicions climàtiques (temperatures elevades) i les pluges abundants de primavera, que han afavorit "una població superior de mosquits que altres anys", segons ha explicat la directora del districte sanitari Aljarafe, Rocío Hernández. A Espanya tant el mosquit comú (Culex pipiens) com un altre de la mateixa família (Culex perexiguus), tots dos autòctons, poden transmetre la malaltia.
La febre del Nil és considerada una "malaltia emergent" –com ho són el dengue o el zika–, que de fet ja està creixent en altres països europeus com Grècia i Itàlia, segons explica a l'ARA el cap del servei de salut internacional de l'Hospital Clínic de Barcelona, José Muñoz. L'augment de temperatures propicia la propagació de malalties que fins ara eren pròpies de latituds més càlides, afegeix. Entre el 2010 i el 2018, a Espanya es van registrar deu casos de virus del Nil en humans, segons les dades de la Universitat Carlos III de Madrid. Andalusia és un dels territoris on més s'han identificat i també s'han reportat contagis més freqüents en mamífers com cavalls.
Un 80% d'asimptomàtics
Muñoz detalla que el 80% de les infeccions en humans són asimptomàtiques i que en la majoria de casos en els quals hi ha símptomes són força "inespecífics" –febre i mal de cap– i poden confondre's, per exemple, amb una grip. Això fa que moltes vegades la malaltia passi "inadvertida" i també fa pensar que en el cas del brot de Sevilla els infectats poden ser molts més, tot i que no s'hagi detectat. Només un de cada 150 casos de virus del Nil en humans, segons l'OMS, acaba complicant-se en una meningitis greu que afecta el sistema nerviós, com ha passat en el cas de les dues morts de Sevilla. "Les víctimes superaven tots dos els 65 anys, que és l'edat en què es considera que creix el risc de complicacions", admet Muñoz, que també és investigador d'ISGlobal, centre impulsat per la Fundació La Caixa.
A diferència d'altres, com pot ser el mateix coronavirus que s'està combatent globalment ara mateix, el virus del Nil Occidental no passa de persona a persona i les eines per localitzar-lo i combatre'l poden ser més efectives. Muñoz, però, alerta que les eines de vigilància que hi ha actualment a Espanya per fer front a amenaces com la febre del Nil i altres malalties similars són "inexistents". "Fins ara les administracions no li han donat la importància que mereix", assegura el responsable del Clínic, perquè sempre sembla que hi ha altres prioritats que invertir en alguna cosa que sembla "poc probable" que passi.
El propers anys però, episodis com aquest poden tornar-se no tan estranys i calen mecanismes de detecció i resposta: "Els metges no podem treballar sols en epidemiologia ambiental", constata. Els interrogants a l'horitzó s'amplifiquen amb la crisi climàtica. El virus del Nil s'associa sobretot a les aus migratòries –tot i que n'hi ha d'autòctones en què també es detecta–: "¿Com poden afectar en aquesta i altres malalties els canvis en els patrons migratoris que ja es detecten?", es pregunta el doctor.