S'enlaira amb èxit des de la Guaiana Francesa la primera missió europea a Mercuri
La nau BepiColombo arribarà al planeta el 2025 i l'orbitarà durant un o dos anys
BarcelonaEl coet Ariane 5, primera missió al planeta Mercuri de l'Agència Espacial Europea (ESA), en col·laboració amb l'agencia espacial japonesa JAXA, s'ha enlairat amb èxit aquest dissabte a la matinada, des del port espacial de Kourou, a la Guaiana Francesa.
La missió BepiColombo pretén portar dues naus –una d'europea i una de nipona– fins a Mercuri, on es preveu que arribin l'any 2025 per orbitar el planeta almenys durant un any, amb la possibilitat d'estendre la missió a un altre any. Les dues naus faran anàlisis simultànies i complementàries de l'entorn del planeta més petit i més pròxim al Sol del Sistema Solar.
Aquestes dades permetran estudiar la formació i l'evolució del Sistema Solar, però també dels exoplanetes d'altres sistemes que orbiten a prop de la seva estrella. De camí cap a Mercuri, la BepiColombo captarà també dades valuoses sobre Venus, quan sobrevoli aquest planeta.
La missió conjunta entre les agències europea i nipona pren el relleu a les dues anteriors de la NASA que fins ara havien visitat el planeta: la Mariner 10, que el va sobrevolar i en va captar imatges (entre el 1974 i el 1975), i la Messenger, la primera a orbitar-lo (entre el 2011 i el 2015).
La missió, batejada així pel matemàtic i enginyer italià Giuseppe 'Bepi' Colombo (1920-1984), que va proposar a la Nasa les trajectòries que van permetre al Mariner 10 arribar al planeta aprofitant la gravetat de Venus, s'ha enlairat a les 22.45 h hora local (3.45 h a Catalunya), de la Guaiana Francesa a bord del mòdul Ariane 5.
Amb vents solars de fins a 400 quilòmetres per hora, les dues naus que orbitaran Mercuri hauran de suportar temperatures de fins a 350 graus. Però el principal repte serà evitar l'enorme gravetat del sol, que dificultarà establir una òrbita al voltant de Mercuri: caldrà més energia que per enviar una missió a Plutó, diu l'ESA.
El projecte servirà per estudiar la creació i l'evolució del Sistema Solar i també per experimentar la teoria de la relativitat d'Albert Einstein. Va ser precisament la petita desviació de la trajectòria de Mercuri al voltant del Sol el que va portar Einstein a deduir que la teoria de la gravetat d'Isaac Newton fallava aplicada als grans cossos celestes i a formular la seva pròpia teoria de la relativitat general.