Primera excepció a la moratòria hotelera

Barcelona“No farem excepcions a la carta amb la moratòria hotelera com alguns pretenen”. Així es va pronunciar fa dues setmanes la tinent d’alcalde d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz, en una entrevista a l’ARA, en clara al·lusió a la petició del propietari de la Torre Agbar, que volia que el govern de Colau fes una excepció. I ahir, quinze dies després de l’entrevista, el propietari de l’edifici, Emin Capital, va anunciar en un comunicat que la Torre Agbar queda exempta de la moratòria hotelera de Colau i que podrà transformar-se en un hotel. El propietari va explicar que van sol·licitar el certificat del règim urbanístic abans que es publiqués la moratòria hotelera al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i que, per tant, el projecte d’hotel seguia endavant.

Posteriorment, el govern va confirmar l’anunci però va voler deixar clar que no es tracta de cap “excepció ni cap tracte de favor”, sinó que és un “imperatiu legal”. Argumenten que Emin Capital va demanar el certificat de règim urbanístic mig mes abans que es publiqués la moratòria i que, per tant, l’hotel té llum verda. El certificat és un pas previ a la llicència que no és obligatori -de fet, Emin Capital no ha entrat cap llicència- i que té una vigència de 6 mesos. Durant aquest període es poden atorgar llicències, encara que s’hagi decretat una suspensió. “El promotor té el dret de demanar la llicència sempre que sigui en aquests sis mesos i el projecte s’ajusti a les normes vigents”, va explicar ahir Janet Sanz.

El president d’Emin Capital, Jordi Badia, va aprofitar l’anunci per agrair a Sanz i a l’equip de l’àrea d’Urbanisme la “seva col·laboració” i “bona disposició” per facilitar la inversió, que considera que, “sens dubte, contribuirà a l’activitat econòmica de la ciutat”. Per la seva banda, Sanz va voler deixar clar que “no hi ha hagut cap procés de negociació per donar viabilitat al seu projecte hoteler”.

Barcelona com a destí turístic

La tinent d’alcalde va recordar que el govern “està treballant en l’elaboració del Pla Especial de Regulació d’Allotjaments Turístics per establir els criteris per a una gestió global dels allotjaments”. “Volem que es preservi la qualitat de Barcelona com a destí turístic i, alhora, assegurar que aquesta activitat no representa cap font de conflicte amb els veïns de la ciutat”, va insistir. Colau va anunciar la moratòria hotelera tan sols vint dies després de ser investida alcaldessa. Amb aquesta mesura va complir una promesa que estava inclosa en el programa electoral de Barcelona en Comú i, de retruc, va marcar el perfil del nou govern. La moratòria s’ha convertit en un dels cops d’efecte del govern de Colau en el seu primer mes i mig, juntament amb el no als Jocs d’Hivern i a la retirada del bust de Joan Carles I. L’anunci de la moratòria va desencadenar una pluja de crítiques de l’oposició, que va censurar la forma com s’havia pres la decisió i va retreure-li “falta de consens”. Tant és així que es va convertir en un dels temes de discussió en el ple extraordinari sobre turisme celebrat divendres passat.

Durant la campanya, Colau va abanderar la crítica al model turístic de Trias, i va apel·lar al consens a l’hora de dissenyar el model de ciutat. També demanava recaptar el 100% de la taxa turística -un dels punts que es van discutir a la reunió que va mantenir amb Mas dijous- i perseguir els pisos turístics il·legals, entre d’altres. Quan Colau va anunciar la moratòria va explicar que es tractava d’una “suspensió provisional, temporal i cautelar” i fins que s’elaborés el Pla Especial de Regulació d’Allotjaments Turístics. Va assegurar que la intenció és que estigui acabat al voltant del mes de març i que, per tant, la moratòria no arribaria a l’any. Durant la roda de premsa, Colau va voler deixar clar que la moratòria no implica que els hotels afectats es quedin sense llicència, sinó que s’aturava la concessió temporalment. La moratòria afecta una trentena d’hotels que tenien la llicència en tràmit. Això vol dir que queden paralitzats durant aquest període. El projecte de KKH a l’edifici del Deutsche Bank, l’Hotel Me que Meliá volia fer al carrer Casp, l’antiga seu de Henkel i l’edifici Condeminas al passeig de Colom són alguns dels casos més polèmics. La Torre Agbar també estava en aquest llistat.

La torre continuarà il·luminada

Al sector turístic no el va sorprendre la mesura i, fins i tot, va celebrar-la. Asseguraven que la situació actual estava generant “incertesa” i que estava allunyant inversors. Tot i la reacció més o menys tranquil·la del gremi d’hotelers, entre els inversors immobiliaris i els operadors hotelers va caure com una galleda d’aigua freda. Reivindiquen que a Barcelona “encara hi caben més hotels” i lamenten el cost de la moratòria.

Ahir, abans de fer-se públic que finalment l’hotel tirarà endavant, la Torre Agbar ja va ser notícia, ja que era l’última nit que estava il·luminada perquè Emin Capital, com a resposta a la moratòria i com a mesura de pressió, va anunciar a mitjans de juliol que deixaria d’il·luminar l’edifici a partir de l’agost per reduir costos. Però ahir, en el mateix comunicat, el propietari també va anunciar que la Torre Agbar mantindrà la il·luminació nocturna.

Llum verda al pla urbanístic de BCN World

La Comissió Territorial d’Urbanisme va donar ahir llum verda, per àmplia majoria, a l’aprovació inicial del Pla Director Urbanístic de BCN World. Un document que ja va ser presentat dimarts i que ahir va rebre l’informe positiu de la junta de la comissió, amb el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, al capdavant. El pla recull com s’ha de fer el desplegament urbanístic en una àrea de 825 hectàrees que convertirà l’entorn de Port Aventura en un pol internacional de turisme.