Tensió en un desallotjament al Poble-sec, el primer de la presidència de Pere Aragonès

BarcelonaLes organitzacions pel dret a l'habitatge han enviat un missatge clar al nou Govern de Pere Aragonès tan sols dotze hores després de la presa de possessió del republicà com a president de la Generalitat i enmig del debat sobre quin ha de ser el paper que han de tenir els Mossos d'Esquadra en aquest tipus d'actuacions. Activistes del moviment per l'habitatge han ocupat de bon matí la seu d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) per protestar contra un desnonament al Bloc Llavors, un conegut edifici del carrer Lleida, al barri del Poble-Sec, a Barcelona.

Els concentrats han denunciat que la Brimo dels Mossos d'Esquadra s’ha presentat davant del bloc a les sis del matí per fer fora l’Axel, l’Arkaitz i el Manel, els tres joves que hi viuen i que tenen un certificat de vulnerabilitat dels serveis socials. Passades les nou del matí la comitiva judicial ha aconseguit entrar a l'edifici, un cop els agents han trencat el pany, i poc després ha executat el desallotjament sense trobar ningú a l'interior. Els manifestants han acusat la policia d’actuar amb “connivència” amb Desokupa, la polèmica empresa, que ha arribat també de matinada a l'edifici, i de començar a intervenir sense la comitiva judicial.

L'ampli dispositiu policial s'ha desplegat des de primera hora, ja amb desenes de persones concentrades en suport, que s'han fet fortes a l'entrada del bloc. Entre ells hi havia diversos diputats de la CUP, com Eulàlia Reguant i Carles Riera, fent explícita la primera topada entre els cupaires i el nou Govern presidit per ERC. La tensió ha crescut quan els Mossos han desallotjat els concentrats, carregant amb cops de porra i retirant-los d'un en un de davant de la porta de l'edifici. Passades les nou del matí la comitiva judicial ha aconseguit entrar al bloc després que els agents hagin trencat el pany, i ha executat el desallotjament sense trobar ningú a l'interior.

Axel Altadill, un dels ocupants, ha assegurat que en cap moment se li ha notificat el desnonament i que, de fet, no ha vist ni la comitiva. També ha lamentat que malgrat complir els requisits de la moratòria dels desnonaments no ha rebut cap alternativa un cop ha perdut casa seva. Segons Eli Hernández, representant de la Xarxa d'Habitatges, els agents policials han entrat sols a l'immoble.

El balanç policial després de les tres hores que ha durat el desallotjament és de 12 investigats, tres dels quals per atemptat als agents i nou per desordres públics, així com 60 denunciats per desobediència. A més, el cos ha informat que tres dels agents han patit ferides.

Amb els agents ja a dins de l'edifici, la protesta s'ha traslladat a la seu d'ERC, que ha acabat ocupada i amb membres dels sindicats del moviment per l'habitatge a Barcelona a fora exigint coherència al nou Govern. El missatge de les entitats ha anat clarament dirigit al president, Pere Aragonès, i al nou titular d'Interior, Joan Ignasi Elena: al primer, per demanar-li coherència amb el discurs d'investidura, en què va insistir en la justícia social i en "no deixar ningú enrere", i al segon, exigint-li que els Mossos deixin d'intervenir en els desnonaments, tal com estipula el pacte de legislatura d'ERC i la CUP.

A la seu dels republicans, representants dels activistes s'han reunit amb els portaveus José Rodríguez i Lluís Salvadó per exposar-los les seves demandes i han acordat, segons expliquen fonts del sindicat, que les identificacions que s'han fet durant el desallotjament no tindran conseqüències. Els activistes han decidit sumar-se als que s'havien concentrat al davant de la seu després del desallotjament.

La presència de Desokupa

Durant el desnonament hi hagut diversos moments de tensió, com quan un dels representants de Desokupa ha empès una activista que es concentrava fora del bloc. L'empresa de desallotjaments ha publicat un vídeo a les xarxes on ha celebrat que el desallotjament s'hagi fet efectiu, malgrat que els hagin "intentat agredir i insultar", fet que els ha portat a "defensar-se" i que "hagi arribat una mica de sang al riu".

Altadill ha criticat l'actuació del nou Govern d'Aragonès, a qui ha responsabilitzat que la Brimo "col·labori" amb Desokupa. "Aragonès és el braç executiu del Tribunal Constitucional", ha afegit el jove, que ha recordat que el moviment per l'habitatge continuarà aturant desnonaments: "Jo avui m'he quedat sense casa però he de seguir, perquè no tinc res més".

Fonts dels Mossos neguen cap connivència amb Desokupa i asseguren que és decisió de la propietat assignar-los com a representants seus. En aquest cas, com que actuen com a representants del propietari legítim, poden ser amb la comitiva judicial quan es fa el llançament i es lliura l’immoble: llavors Desokupa passa a vigilar l’habitatge desallotjat.

La propietat va reclamar al jutjat que hi hagués presència policial i el jutge ho va acceptar perquè es donés suport a la comitiva judicial i es complís el desallotjament. Segons fonts policials, en l’ordre judicial que van rebre els Mossos es demanaven efectius d’ordre públic i específicament de la Brigada Mòbil (Brimo). El jutge deia que corresponia a la Brimo organitzar el dispositiu que considerés oportú, però que havia de garantir el mandat d’executar el desallotjament.

Una situació que ve de lluny

El procés judicial per al desallotjament del Bloc Llavors va començar el 2019 amb l'ordre del jutjat de primera instància número 54 de Barcelona, que és el que porta el cas, d’executar-lo. La decisió la va confirmar l’Audiència de Barcelona. Els serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona van fer un informe de vulnerabilitat d'un dels tres ocupants, però el jutge no l'ha avalat perquè diu que no es compleixen els requisits per rebre aquesta qualificació. Considera que el jove, que té 28 anys, “no pateix problemàtiques de salut destacables”. “Té suport familiar, pares i una àvia, que li donen suport econòmic”, afegeix en el seu escrit per rebutjar la petició. El jutge també apunta que el mateix noi ocupa un altre pis del mateix bloc que “podria donar-li allotjament”.

Ajornat un desallotjament a Badalona

Per contra, a Badalona s'ha aconseguit ajornar un desnonament programat per a aquest matí al barri de Sant Roc d'una família considerada vulnerable. Desenes d'activistes i veïns han defensat el Juan i la Rosa i els seus dos fills menors d'edat perquè la comitiva judicial no els fes fora del pis on viuen, propietat de Cerberus, un dels grans grups voltors que concentren milers d'habitatges.