La 'primavera valenciana' no caduca

València.Els estudiants van tornar a ocupar ahir els carrers propers a l'institut Lluís Vives de València per commemorar el primer aniversari de la primavera valenciana . Unes 2.000 persones es van manifestar en defensa de l'ensenyament públic i per reclamar la dimissió de la delegada del govern espanyol al País Valencià i dels responsables de les càrregues policials que van acabar amb estudiants ferits, identificats i denunciats. Precisament, l'actuació policial va despertar la gran onada de solidaritat que va dotar la protesta del febrer del 2012 de repercussió mediàtica.

Un any després del naixement de la primavera valenciana se certifica que aquell moment va marcar un punt d'inflexió en la història valenciana recent. Principalment, perquè aquestes protestes van despertar les consciències de molts altres col·lectius perjudicats per les polítiques del govern del popular Alberto Fabra. Les 3.147 manifestacions i concentracions que es van convocar arreu del País Valencià durant els primers deu mesos del 2012 van fer que els populars visquessin el seu pitjor any d'ençà que el 1995 assumissin la presidència de la Generalitat Valenciana.

Els partits polítics de l'oposició i alguns col·lectius creuen que ara fa un any va començar la caiguda d'un PP hegemònic des de fa gairebé dues dècades. La primavera valenciana va ser la primera gran demostració de la pèrdua de confiança d'una gran part de la ciutadania en el PP. Segons explica el sociòleg Vicent Flor, la protesta no va ser pròpiament la causant del desgast dels populars -com acrediten les enquestes d'intenció de vot-, sinó que els estudiants van demostrar un malestar existent a causa d'una "política que prioritza espectacles i retallades a una bona política d'educació, en aquest cas". Per Flor, els estudiants van ser l'"espurna" que va animar moltes altres persones a fer visible un malestar creixent en la societat valenciana amb un govern com el de la Generalitat Valenciana, que presenta unes dades socioeconòmiques "tan desastroses".

Els arguments de la protesta

Malgrat la gran mobilització en defensa de l'educació pública que va ser la primavera valenciana i malgrat haver viscut aquells dies les seves hores més baixes, el govern valencià no ha millorat la situació dels centres educatius del País Valencià. El que ha passat durant els últims dotze mesos ha carregat de noves raons la comunitat educativa per seguir protestant contra les retallades del govern Fabra. Segueix havent-hi col·legis sense calefacció per falta de recursos, com és el cas de l'Institut Districte Marítim de València, però no és l'únic motiu pel qual van protestar i protesten els estudiants.

Al controvertit avantprojecte de la llei orgànica de millora de la qualitat educativa (la coneguda Llei Wert), que afectarà l'ensenyament de tot l'Estat, en el cas valencià cal sumar-hi el criticat decret de plurilingüisme, que acabarà amb més de 20 anys dels programes d'educació en valencià i els d'immersió lingüística. La majoria de la comunitat educativa ha criticat que aquest decret que reparteix equitativament les hores lectives en castellà, valencià i anglès no garantirà que l'alumne adquireixi les competències lingüístiques, que, segons la llei d'ús i ensenyament del valencià, qualsevol estudiant hauria d'acreditar en acabar la formació obligatòria.

No són només les lleis les que minven la presència del valencià a les aules, també ho fan les ordres de la conselleria d'Educació. Fa menys d'una setmana, el departament va decidir suprimir una línia d'infantil en valencià del col·legi Joaquín Sorolla d'Alacant. En aquesta ocasió, però, la insistència dels pares per mantenir aquesta línia -van recollir 3.500 firmes en dos dies- va obligar la conselleria d'Educació a fer-se enrere i no suprimir aquesta unitat, que és una de les poques en valencià que hi ha a la ciutat. L'ensenyament en valencià, però, podria haver trobat en la justícia un aliat.

Ho va ser, per exemple, en el cas del centre Sant Cristòfor Màrtir de Picassent, on s'obrirà una línia en valencià gràcies a una sentència judicial que deixa sense efecte la negació de la conselleria per concedir una unitat reclamada pels pares i professors del centre. Però potser la imatge que millor representa el delicat moment que travessa l'educació pública al País Valencià són les deficiències de molts col·legis i instituts. Durant l'any 2012 el mateix institut Lluís Vives va patir dos cops la caiguda d'un tros del sostre. El primer despreniment va ocórrer en una aula el 23 de novembre i va obligar a tancar tota una ala del centre per precaució. Al desembre en un col·legi d'Alzira va caure el sostre d'una caseta on havien pujat uns alumnes d'un mòdul de jardineria, i dos d'ells van patir diverses fractures, mentre que el gener del 2013 l'enfonsament del terra d'una aula del col·legi la Hispanitat de Santa Pola (Alacant) va causar deu ferits. Llavors la conselleria va anunciar un pla per revisar les infraestructures escolars, però encara no s'ha fet públic cap resultat de l'avaluació.

Tot això se suma a les retallades de les plantilles de professors. Per exemple, la Coordinadora del Professorat Interí ha denunciat l'acomiadament de 3.000 docents des del 2010 malgrat haver augmentat les ràtios de les aules i, des d'aquest curs, un professor ha d'estar més de deu dies de baixa perquè la conselleria enviï un substitut. Però els alumnes també han patit les retallades. Segons la Confederació de Pares d'Alumnes Gonzalo Anaya, aquest any solament 20.200 alumnes reben la beca íntegra del menjador (45.000 menys que el 2011).

Amb tot això per millorar, sembla difícil que les protestes en defensa de l'ensenyament públic no es prolonguin durant tot aquest any, i es planta així la llavor perquè torni a florir la primavera valenciana .