Una eina va preveure dues hores abans que el Francolí es desbordaria de manera excepcional

BarcelonaEl nivell del riu Francolí al seu pas per Montblanc va augmentar tres metres en només cinc minuts dimarts passat, en les que serien les pitjors inundacions dels últims anys a Catalunya. Els registres deixen constància d'aquesta crescuda arrasadora entre les 22.10 i les 22.15. A les 20.42, Protecció Civil va detectar que el riu i les rieres de la zona es desbordarien d'una manera excepcional i va llançar una alerta a través dels ajuntaments, serveis d'emergències, mitjans de comunicació i xarxes socials per advertir-ho i per demanar que es limités la mobilitat. Aquesta anticipació va ser possible gràcies a una eina pionera de prevenció i gestió de riscos derivats de fenòmens extrems desenvolupada en el marc d'un programa europeu coordinat per la UPC per fer front a l'emergència climàtica.

"El nostre objectiu sempre és evitar que hi hagi morts en els aiguats. Pensem que l'eina ens ha ajudat a evitar-ne, però ens queda camí fins a arribar a zero i aconseguir minimitzar els danys en tot allò que és evitable durant la gestió –no si les lleres dels rius estan netes o si hi ha habitatges en zones inundables. Són les regles que ens trobem–", afirma el subdirector general de Coordinació i Gestió d'Emergències, Sergio Delgado, en una entrevista a l'ACN. La depressió aïllada de nivells alts (DANA) de la setmana passada ha causat la mort de tres persones i continuen havent-hi quatre desapareguts. Aquest dimarts es muntarà, per setè dia consecutiu, el dispositiu de recerca per localitzar-los, després que es confirmés que el cos trobat diumenge no era el de cap de les quatre persones denunciades com a desaparegudes, sinó el d'una persona sense sostre que vivia a la llera del riu.

Els pobles afectats, en diversos punts de Catalunya però sobretot en comarques tarragonines com la Conca de Barbarà, es van despertar dimecres amb grans destrosses, infraestructures inundades i paisatges esborrats.

"Abans actuàvem de forma reactiva, quan estava passant, mentre que les noves eines ens permeten avançar-nos als fenòmens extrems, però no tant com ens agradaria, és clar. Amb dures hores d'antelació, i plovent d'aquella manera, no tens temps de fer evacuacions preventives, però sí de demanar el confinament. La predicció ens va permetre avisar de les inundacions, dels problemes que comportarien i demanar a la població que no sortís de casa i que, si els hi entrava aigua, pugessin a les parts altes de l'habitatge", assenyala Delgado. "Sense aquestes eines això hauria estat impossible", afegeix.

Delgado es refereix, d'una banda, al sistema europeu d'avís d'inundacions EFAS –European Flood Awareness System–, una plataforma innovadora que proporciona una ingent quantitat d'informació probabilística i de previsions a nivell europeu. De l'altra, a l'eina A4CAT, la implantació catalana del projecte europeu ANYWHERE, coordinat pel Centre de Recerca en Hidrometeorologia Aplicada (CRAHI) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) i que ha desenvolupat l'empresa Hyds, una empresa derivada del centre. L'eina A4CAT també compta amb la informació dels radars de l'Agència Estatal de Meteorologia i del Servei Meteorològic de Catalunya per tenir dades més precises a una escala menor.

Protecció Civil va preveure cinc dies abans la possibilitat d'un fenomen meteorològic complicat a través del sistema EFAS. Aquest va ser el primer toc d'alerta, que es va traduir en un avís intern. El dilluns, un dia abans, aquesta mateixa eina va advertir de creixements sobtats de rius i rieres al litoral i prelitoral de les comarques de Tarragona i Barcelona. Era una predicció encara poc precisa, però que va portar Protecció Civil a demanar als ajuntaments que es preparessin per possibles afectacions, senyalitzessin zones inundables i tanquessin els passos a rius, rieres i altres punts crítics. També es van reforçar els efectius dels bombers.

A partir d'aquí, les eines van permetre monitoritzar l'evolució de la situació fins a tenir una imatge, unes dues hores abans, que preveia que algunes zones quedarien inundades pel desbordament excepcional de rius i rieres. L'anticipació també permet moure els efectius dels bombers cap a la zona que rebrà l'impacte més fort i avisar tots els serveis d'emergències que es preparin per a una gran entrada de trucades. A les 10 de la nit, es va registrar un pic de més de 180 trucades en mitja hora.

Fenòmens "ingestionables"

Catalunya és una de les set regions europees on s'ha implantat en els darrers mesos la prova pilot del projecte ANYWHERE -EnhANcing emergencY management and response to extreme WeatHER and climate Events-, els resultats del qual s'estan presentant aquests dies a Brussel·les davant de 200 experts i responsables de protecció civil europeus. Catalunya va veure la necessitat d'apuntar-se al projecte europeu després de la inundació d'una residència d'Agramunt (Urgell) en què van morir quatre àvies pel desbordament del riu Sió, el 2015.

El que no sabia Protecció Civil és que ja hauria utilitzat per primera vegada aquesta eina de manera completa, des de la fase prèvia fins a la final, en un fenomen extrem tan violent com va ser la DANA de la setmana passada. Amb la DANA que va assotar Múrcia i Alacant el setembre, Protecció Civil va advertir els homòlegs d'aquestes regions que s'apropava un episodi molt complicat. Tot i que no en tenia tota la informació, l'eina no es va equivocar.

"Estem caminant cap a escenaris d'inundacions que depassen el que és ordinari", observa Delgado sobre l'emergència climàtica. "Plou amb molta intensitat i de forma continuada. Canvien absolutament els paràmetres als quals estem acostumats. Aquests fenòmens anòmals i nous són ingestionables amb les eines habituals i per això ens hem vist obligats a dotar-nos de noves", subratlla.

Cultura de les emergències

Aquestes plataformes predictives tenen entre els seus principals reptes de futur confirmar la màxima fiabilitat –s'han produït algunes falses alertes, però representen un percentatge molt baix– i incrementar el temps de predicció. El següent pas, apunta Delgado, seria poder fer evacuacions preventives de la població.

Amb tot, adverteix que, si bé un percentatge elevat de la població viu en zones inundables a Catalunya, no existeix una cultura de les evacuacions preventives com, per exemple, sí que existeix als Estats Units. "S'ha de treballar, perquè no tenim una cultura que assumeixi amb facilitat les evacuacions preventives. Per exemple, en les nevades i el conflicte de limitar la mobilitat dels vehicles pesants", recorda, amb referència a la prohibició al camions de circular durant la nevada del març del 2018.