El preu d'ajudar els pobres: el pare Joan abandona Valls

VallsEl pare Joan se n'ha anat de Valls. Fins al passat mes de setembre, Joan Font era el rector de la parròquia de la Mare de Déu del Lledó i tots els vallencs el coneixen per la feina que ha fet durant tot aquest temps ajudant els que més ho necessiten i, sobretot, per haver impulsat la Taulada, un menjador social que des de fa nou anys reparteix un centenar de menús gratis cada dia. Des de fa dos mesos, els trenta voluntaris que el pare Joan va aconseguir sumar a la causa continuen treballant, incansables, per garantir un plat a taula a tothom qui el vulgui, però ho fan sense ell. El pare Joan s'està en una parròquia a Sallent on intenta descansar i cuidar-se una mica. "M'agafo un any sabàtic", va dir a tothom.

El menjador social fa nou anys que va obrir i funciona gràcies al menjar que donen botigues i supermercats. Des de fa un temps, la major part dels àpats se serveixen en tàpers, un sistema que ha facilitat que les famílies del poble a qui de sobte se'ls ha complicat la vida, tinguin menys recança d'anar a buscar menjar. Durant aquest temps, la llista de persones necessitades que veneren el pare Joan no ha parat de créixer, però aquest equipament social també ha generat recels. "En un principi, la tasca del menjador es veia molt bé, però a mesura que passava el temps ja no agradava tant ni a l'Ajuntament, ni a la Creu Roja, ni a la comunitat eclesiàstica", explica Roman Galimany, responsable d'una històrica farmàcia de Valls i persona pròxima al pare Joan. Segons explica, la manera fer del pare Joan, "anant sempre per lliure", i la seva voluntat d'ajudar a tothom va generar detractors. Per Valls circula la teoria que les ajudes del pare Joan han tingut un efecte crida i han atret totes les persones sense recursos de les comarques veïnes. Els recents episodis de delinqüència que ha patit Valls, i que no han tingut res a veure amb aquest menjador social, tampoc han ajudat i han anat fent encara més grossa la pilota, fins al punt que hi ha qui l'acusa d'haver instal·lat persones sense sostre en pisos ocupats. Tal era la tensió que, finalment, va passar: "Un home va entrar a l'església poc abans de la missa. Em va dir que venia en nom d'una comissió que no recordo gaire bé i em va insultar i amenaçar", recorda el pare Joan, que de seguida ho va denunciar als Mossos d'Esquadra. "Les càmeres ho van enregistrar tot", diu.

El pare Joan era conscient que tenia gent en contra "perquè políticament no agrada que es vegi que la gent passa gana" diu, però ell, com a religiós, se sentia cridat a brindar aquesta ajuda: "Que potser Jesús, quan va multiplicar els pans i els peixos, es va posar a demanar qui tenia papers?", pregunta. "Parlar de l'evangeli i no fer res és un sermó inútil", diu. I ell aplicava aquesta màxima. "Si alguna vegada deia que no, era per collar una mica i després acabar dient que sí", explica el Xavier Vilalta, voluntari de la Taulada. Això és exactament el que molta gent desaprovava i a poc a poc la pressió va anar guanyant la partida: "Arriba un dia que no saps quines respostes donar. Em sentia angoixat i em costava dormir a les nits", recorda ara, fins que un veí el va anar a buscar a l'església: "Les amenaces van ser la gota que va fer vessar el got". I va plegar. Des de Sallent, on aprofita aquests dies per caminar i intentar cuidar-se, envia un missatge als vallencs: "Si hi ha alguna persona que no entén per què he marxat, ha de saber que la meva salut és limitada".

"Sense ell no sé què se n'hauria fet de mi"

Només tres mesos després, ja hi ha molts vallencs que el troben a faltar. "Hi havia una dona boliviana que treballava de dia i de nit i tenia dos fills. El pare Joan va aconseguir que el noi entrés a l'Institut Jaume Huguet i que l'enviessin a fer pràctiques a una empresa de Constantí on van quedar encantats", explica Galimany. "Quan tinguis els papers et donarem feina", li van dir. I així va ser. El noi, que ja té contracte fix i segueix estant molt ben valorat per l'empresa, es diu Roberto Carlos Rojas i assegura que l'hi deu tot al pare Joan. "Ell em va animar a seguir, em va donar moral i gràcies a això ara tinc una feina i podré portar fins aquí la meva dona i la meva filla, que encara viuen a Bolívia". Rojas afegeix: "És l'únic capellà que conec que fa coses palpables. Sense ell no sé què se n'hauria fet de mi", diu agraït.

"Ell feia de missioner a Valls"

Joan Font, pare claretià nascut a Sant Pere de Torelló, va viure durant set anys a l'Amazònia, on va fer de missioner. "Allà vaig veure de tot", diu. Quan va tornar d'aquella experiència, va estar tres anys a Barcelona i el 1999 es va establir a Valls. "Recordo quan va arribar a Valls, ara fa 20 anys, amb una barba negra, el cabell llarg, una camisa de quadres i unes sandàlies. Ma mare es va espantar i tot", explica Galimany amb un somriure. "Ell no era el típic capellà que diu el que tothom vol sentir: ell feia de missioner aquí, a Valls, de la mateixa manera que ho va fer al Brasil i hi ha gent que això no ho entén", afegeix l'Assumpció Viñas, voluntària de la parròquia del Lledó. "Hi ha gent a qui li sembla bé tot el que ha acabat passant, però és molt trist que hagi acabat marxant per la porta del darrere", lamenta.