Les 5 claus del judici del 'Prestige'

BarcelonaTres dels quatre presumptes culpables del desastre del 'Prestige' s'asseuen des d'aquest dimarts al banquet dels acusats. El judici ha arrencat avui, gairebé deu anys després de la catàstrofe ecològica més gran de l'estat espanyol, envoltat de polèmica per la manca de càrrecs polítics entre els acusats. La plataforma 'Nunca Máis' ha reaparegut també aquest dimarts per reclamar "un judici exemplar", en el qual també haurien d'estar imputats els alts càrrecs del govern de José María Aznar.

El macrojudici, que s'allargarà fins al maig, costarà a la Junta de Galícia 1,4 milions i se celebra a Expocoruña per poder acollir les 2.128 parts implicades, representades per 51 advocats.

1. El desastre i els 'filets de plastilina': El vell petrolier transportava 70.000 tones de cru quan es va accidentar davant de la Costa de la Mort, al litoral gallec

El 13 de novembre de 2002 un petrolier amb 70.000 tones de fuel va embarrancar prop de la costa gallega. El govern d'Aznar va avalar la decisió d'allunyar el 'Prestige' del litoral, en contra del que deien els protocols. La mesura va danyar l'estructura del vaixell, que es va dividir en dos després d'una setmana a alta mar vessant combustible. Mariano Rajoy, llavors vicepresident del govern espanyol, encarregat de donar la cara, va evitar parlar de marea i va fer servir l'expressió "taca negra". Més tard va definir el vessament com uns "filets de plastilina" que s'enfonsarien solidificats (vídeo). Al cap d'uns dies, els "filets" ja eren una marea negra, que ocupava 50 quilòmetres de costa.

El famós "chapapote" va arribar a les costes gallegues. També a la cantàbrica i fins i tot a territori francès. Es calcula que només a l'Estat va causar danys per valor de prop de 4.000 milions d'euros. El greu desastre ecològic va provocar la immediata reacció de més d'un miler llarg de voluntaris que es va desplaçar fins a terres gallegues per contribuir a les tasques de neteja de la costa. El president Aznar va tardar dies a visitar la zona. La gestió de la catàstrofe va provocar fortes crítiques.

2. Els processats: Estan acusats per delictes contra els recursos naturals, entre d'altres

El tribunal designat, format per tres magistrats, jutjarà el capità del vaixell, el grec Apostolos Mangouras; el cap de màquines, Nikolaos Argyropoulos, i el primer oficial, Ireneo Maloto -tots imputats per presumptes delictes contra els recursos naturals i el medi ambient, danys i desobediència.

Només un càrrec polític s'asseurà al banc dels acusats. L'aleshores director general de la Marina Mercant, José Luis López-Sors -acusat d'un delicte contra el medi ambient i de danys i per a qui la fiscalia no demana pena de presó-, assumeix en solitari les conseqüències de la mala gestió que la Xunta i l'estat espanyol van fer de la tragèdia ecològica, malgrat que ell mateix va reconèixer que complia ordres del llavors ministre de Foment, Francisco Álvarez-Cascos, i de l'aleshores vicepresident Mariano Rajoy, que va assumir la coordinació de la crisi. L'absència de responsables polítics en el judici està recollida en un informe presentat ahir per Greenpeace, sota el títol 'La injustícia del Prestige', en què es destaca que la marea negra causada pel fuel vessat del vaixell es va deure a errades i negligències institucionals en la presa de decisions.

El judici s'allargarà més de sis mesos -fins al maig de l'any que ve-, tot i que aquests dies només s'abordaran qüestions prèvies i l'admissió de noves proves. Tenint en compte el nombre de parts personades -2.128, representades per 51 advocats- aquest tràmit ocuparà diverses setmanes i no s'espera la declaració dels acusats fins a mitjans del mes de novembre.

3. Responsables civils: Hi ha diverses empreses imputades per la contaminació

La reclamació de la fiscalia per danys i perjudicis en responsabilitat civil arriba als 1.264 milions d'euros. Estan imputats com a responsables civils directes l'asseguradora The London Steam-Ship Owners Mutual Insurance Association Limited i el Fons Internacional d'Indemnització de Danys per la Contaminació per Hidrocarburs i, com a responsables civils subsidiaris, les companyies navilieres Mare Shipping Inc. i Universe Maritime Ltd., i l'estat espanyol.

4. Perjudicis ecològics: És el primer cop que es demana una indemnització així a l'Estat

El fiscal superior de Galícia, Carlos Varela, va explicar abans de l'estiu que la fiscalia demanarà una compensació ambiental que inclou els danys ecològics i per a la salut per un import mínim de 1.000 milions d'euros, però que podria arribar "fins i tot al doble". Aquesta indemnització es fixarà al principi del judici, després d'escoltar el perit designat per la fiscalia. "És una tesi nova, perquè inclou no només els danys materials, sinó també els perjudicis ecològics causats pel petroli relacionats amb la fauna i la salut de les persones", va explicar Varela, que va subratllar que serà el primer cop que a l'estat espanyol es porti a judici una petició com aquesta.

5. Protestes de Nunca Máis: La plataforma prepara mobilitzacions durant els mesos del judici

Va sorgir arran del desastre del Prestige i ara prepara mobilitzacions durant el procés judicial. El primer, una concentració a Expocoruña per a l'inici del judici, el dia 16. "No hi ha d'haver lloc per a la impunitat", ha avisat la plataforma Nunca Máis aquests últims dies. Estan personats com a acusació popular i, entre les seves exigències, hi ha fer un balanç, deu anys després, "amb transparència" per assumir el compromís d'abordar els dèficits que, diuen, encara persisteixen en l'àmbit de la seguretat marítima i la protecció del litoral. Els que van combatre la marea negra ho recorden avui amb emoció i ràbia.