El pressupost de Colau dóna més poder als barris

BarcelonaPosar l’accent en la despesa social sense restar protagonisme a les inversions. Aquest és l’objectiu del projecte de pressupostos que ahir va presentar l’equip de l’alcaldessa Ada Colau a Barcelona per al 2016. I que ara ha d’accelerar la ronda de converses per poder-se aprovar, de forma inicial, aquest dimarts. L’escenari, segons els primers posicionaments dels grups de l’oposició, és, de nou, hostil per al govern en minoria de Barcelona en Comú. Segons el primer tinent d’alcalde de la ciutat, Gerardo Pisarello, que ahir va ser l’encarregat de desgranar la proposta econòmica del seu equip, aquest pressupost evidencia “un canvi de rumb” en les polítiques que s’havien estat fent en el “transatlàntic” que és l’Ajuntament de Barcelona. Es dóna, també, més capacitat directa de decidir als districtes i més recursos a les zones més humils.

Els districtes tindran, segons aquesta proposta, més capacitat de decisió: gestionaran de manera directa un 16% més dels recursos. Un total de 58 milions. I ho faran en una proporció més gran aquells més castigats per la crisi, com Nou Barris (gestionarà 7,4 milions), Ciutat Vella (7,5 milions) i Sant Andreu (7,5 milions). La distribució s’ha calculat tenint en compte la població de cada zona i la renda familiar disponible.

El pressupost, que ascendeix a 2.708 milions d’euros -un 6,2% més que l’any passat-, preveu, en aquest sentit, un increment del 5,5% de la despesa social. En concret, la despesa se situaria en els 2.124 milions d’euros i pujarien, de manera notòria, partides com la que es destina als serveis socials i la promoció, que arribaria, segons el projecte de Barcelona en Comú, als prop de 288 milions d’euros, un 13% més que en el pressupost que va presentar CiU l’any passat. També es destinen més recursos a aspectes com el transport públic (un 8,7% més) o la promoció econòmica i l’ocupació (un 9,7%).

I el compromís explicitat ahir pel govern és que aquesta aposta per la inversió social no comprometi la inversió clàssica. De fet, es manté el ritme d’inversió dels últims anys: un total de 378,2 milions -un 5,9 més que en l’exercici anterior-. Això sí, amb un canvi: la voluntat de prioritzar l’urbanisme de proximitat, de recuperar l’estil preolímpic.

El que va deixar clar Pisarello, en aquest sentit, és que volen deixar enrere els “projectes faraònics”, tot i que encara tenen grans iniciatives aprovades en mandats anteriors, que se seguiran desenvolupant. L’exemple més clar és el de la reforma de les Glòries, però també hi ha projectes com la remodelació del Mercat de Sant Antoni. Per al govern, no obstant això, projectes com el que té clar que impulsarà a la Diagonal per enllaçar-hi el tramvia no es poden considerar faraònics, perquè “fomenten el bé comú”.

Ampliació a l’abril

Durant la presentació d’ahir, Pisarello, que va estar acompanyat del gerent de l’àrea econòmica, Jordi Ayala, va insistir que els comptes no comprometen la solvència del consistori i que es podran mantenir gestes com la de pagar a 30 dies als proveïdors. El que més baixa en relació als comptes del 2015 és la partida de despesa financera (els interessos).

L’estratègia, això sí, té un però. Un obstacle tècnic que pot dificultar la negociació política. Per “driblar” el màxim de despesa que fixa la coneguda com a llei Montoro per als ajuntaments, Barcelona en Comú ha previst una aprovació en dues fases. És a dir, que el pressupost que ara es negocia no inclou encara 90 milions en inversió i 10 en despesa corrent que s’hi incorporarien a l’abril amb l’aprovació d’una modificació pressupostària.

Un pla que, segons va detallar Pisarello, ha de permetre saltar un sostre fixat per l’Estat que consideren arbitrari, però que ja ha generat sorpresa entre els grups de l’oposició. De moment, ERC ha avançat que, mentre continua negociant aspectes com la reducció de les tarifes de transport públic per als joves, s’abstindrà en la primera votació.

Polèmica per l’IBI

On finalment l’equip de Colau sí que tindrà els suports necessaris per tirar endavant és en el terrenys dels impostos i les taxes municipals. Serà, això sí, per la mínima i amb polèmica sobre la gestió de l’IBI. Serà el vot de qualitat de l’alcaldessa el que dilluns desempatarà la votació, després que ahir ERC confirmés que s’abstindrà. Els republicans consideren que calen subvencions de l’IBI per a les persones amb rendes més baixes. Un punt que el govern assegura que ja té en compte. El pacte que l’equip de Colau va segellar amb el PSC per fer que els propietaris d’habitatges de valors cadastrals més alts paguin més no ha satisfet els altres grups de l’oposició i Colau aprovarà les ordenances amb els únics vots favorables de socialistes i CUP. El resultat de la votació, doncs, serà ajustadíssim: 18 vots a favor, 18 en contra i 5 abstencions. Ada Colau desfarà l’empat.

Dubtes sobre el projecte de túnel de Glòries

L’Ajuntament té dubtes sobre la culminació del gran túnel viari de les Glòries. El primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, va deixar clar ahir que els treballs no es deixaran a mitges i que el seu equip té sobre la taula, com a herència del govern anterior, la culminació de les obres de la primera fase de la reforma: el túnel entre els carrers Castillejos i Badajoz. Però va obrir la porta a replantejar la segona fase, és a dir, la que preveu l’allargament del soterrament de trànsit fins a la rambla del Poblenou. “Està en estudi”, es va limitar a concretar, conscient de la polèmica que pot suscitar qualsevol modificació en un macroprojecte que la ciutat fa anys que arrossega. El túnel de Glòries, però, va ser durant tota la presentació dels pressupostos l’exemple que el nou govern municipal va citar com a més clar de les obres faraòniques que ara es volen evitar. L’objectiu: promoure l’urbanisme de proximitat.