La pressió de les xarxes: un verí que influeix en el suïcidi juvenil

BarcelonaInstagram i YouTube són dos ingredients quotidians per als joves. Aquestes i altres xarxes socials influeixen en les seves vides de moltes maneres: no se’n parla gaire, però una d’elles és el suïcidi juvenil. “El bombardeig de les xarxes a l’adolescència, quan estàs contínuament exposat a unes imatges d’èxit i fantàstiques, fan que la comparativa amb la teva vida pugui ser una merda”, explica el responsable de la unitat de conducta suïcida de l’Hospital Sant Joan de Déu, Francisco Villar. Segons ell, la gestió de les xarxes socials és un dels punts que haurien de formar part de la prevenció del suïcidi entre els joves. “Les situacions actuals a les quals s’han d’enfrontar són molt exigents per a l’adolescència”, avisa Villar, ja que afegeix que a la pressió generada per les xarxes se n’hi sumen d’altres associades a aquesta edat, com ara què estudiaràs i on treballaràs en el futur.

De fet, un estudi fet pel Sant Joan de Déu de Barcelona, que ha avaluat els més de 800 menors atesos entre el 2014 i el 2017 amb un alt risc de suïcidi, conclou que el 60% dels casos són per una situació vital o conductual, com ara els problemes familiars i el fracàs escolar. “Són joves que intenten que els vagi bé la vida, però que no se n’acaben de sortir perquè no es porten bé amb els pares ni amb els companys de classe, no superen el nivell acadèmic i els costa regular les pròpies emocions. Normalment mai és una única cosa; ningú s’intenta suïcidar perquè s’ha barallat amb els pares o l’ha deixat la parella”, exposa Villar. El mateix estudi indica que el 30% dels joves atesos pateixen trastorns greus de salut mental, i el 10% restant s’han intentat suïcidar per un esdeveniment vital estressant. En aquest últim cas es tracta “d’una situació puntual provocada per una injustícia o una frustració, com ara acadèmica”.

El psicòleg clínic del Sant Joan de Déu explica que a la seva unitat de conducta suïcida -on només atenen menors- es comencen a rebre joves a partir dels 12 i els 13 anys, que el pic es concentra entre els 14 i els 15 anys, i que torna a disminuir als 16 i als 17 anys. Villar afegeix que a l’adolescència hi ha més intents de suïcidi i que a l’edat adulta augmenten els consumats. També detalla que hi ha més intents en dones i més morts en homes. El cert és que, segons l’última estadística de mortalitat del departament de Salut, el 2016 hi va haver set suïcidis de dones de 15 a 24 anys, i 13 de víctimes entre els 25 i 34 anys. En el cas dels homes, hi va haver 15 suïcidis en la franja d’edat dels 15 als 24 anys, i 35 en homes de 25 a 34 anys.

Primera causa de mort dels joves

Villar assegura que gràcies al codi risc de suïcidi de Salut, que es va engegar el 2014, s’ha estès la sensibilització i la conscienciació a tot Catalunya. Tot i això, admet que ara faltaria “acabar de millorar els tractaments i fer prevenció als centres educatius”. Hi coincideix el vicepresident del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, Carles Pericas, que recorda que “fa uns anys els accidents de trànsit eren la primera causa de mortalitat dels joves catalans -les persones d’entre 15 i 34 anys-, però ara és el suïcidi”. Pericas afegeix que “hi ha un tabú molt estès -mediàtic, social i polític- sobre el suïcidi, incloent-hi el juvenil, que fins fa poc no s’ha començat a visibilitzar”. “Dins l’etapa de l’ensenyament, s’hauria de parlar de la salut mental. Malgrat que el suïcidi en si no sempre és un problema de salut mental, és important vincular-lo a la salut”, apunta.

Per contribuir a fer-ne incidència entre els adolescents, el Consell Nacional de la Joventut publicarà aquest mes una guia de prevenció del suïcidi juvenil i acompanyament del dol. Pericas subratlla que “quan una persona manifesta que es vol suïcidar, no s’ha de prendre a la lleugera”. El secretari de l’Associació de Supervivents Després del Suïcidi, Carles Alastuey, alerta que les conductes d’autolesió dels joves “s’han popularitzat per la capacitat de les xarxes socials”. Recorda el repte macabre de la Balena Blava -un joc per a adolescents que acaba amb suïcidi-, i retreu que el suïcidi només s’abordi a les aules quan s’ha produït un cas.

El departament d’Ensenyament remarca que es treballa la protecció dels alumnes, des de la gestió emocional i conflictiva, i que si algun d’ells expressa alguna preocupació, es tracta des dels equips psicopedagògics, que poden derivar el cas en un centre sanitari. De fet, el psicòleg clínic del Sant Joan de Déu reconeix que les accions que indueixen al suïcidi tenen efecte, i ho exemplifica amb la Balena Blava i la sèrie Por 13 razones -que tracta el suïcidi arran de l’assetjament escolar-, que van provocar un augment d’atencions. Tot i això, Villar aposta per “trencar el tabú” i animar a demanar ajuda. Alastuey reclama que la prevenció del suïcidi arribi també a les xarxes: mentre que a YouTube hi ha vídeos on joves americans conviden a parlar amb les persones del pensament suïcida, “en català no n’hi ha cap”, sosté.