Pressió per restablir una conselleria de Medi Ambient que faci front a la crisi climàtica

BarcelonaEn plenes negociacions per formar el nou govern de la Generalitat, creix la pressió de les entitats i plataformes ecologistes perquè les converses no arraconin les polítiques urgents per fer front a la crisi climàtica, i els atorguin més capacitat d'acció amb un departament propi aquesta legislatura. Restituir la conselleria de Medi Ambient, desapareguda fa més d'una dècada, podria contribuir a articular "polítiques efectives" que són més difícils d'aplicar quan les competències i objectius es troben repartits, com ara, en diferents departaments, segons defensen de manera unànime la Xarxa per la Conservació de la Natura (XCN), que aglutina més de 160 entitats, així com el Col·legi d'Ambientòlegs, entre d'altres.

L'emergència climàtica declarada obliga el nou Govern, segons els signants, a reservar una veu pròpia i estructura més sòlida a aquesta àrea. No fer-ho "afebliria i retardaria inexcusablement l'actuació", avisen en un comunicat conjunt. La situació actual, amb medi ambient inserit dins del departament de Territori i Sostenibilitat, no ha donat bons resultats a l'hora d'avançar en la legislació que les entitats veuen "desfasada". A més, lamenten, ha comportat una gestió del medi natural "quasi inexistent" en un moment en què moltes espècies es troben en situació crítica. "El departament ha estat prioritàriament el de promoció i foment d'unes infraestructures i decisions urbanístiques a les quals s'ha subordinat una minsa política ambiental", apunten des d'Ecologistes de Catalunya.

L'entitat avisa del "retrocés" i remarca la necessitat d'accelerar les lleis en matèria de parcs naturals o de residus, així com en la implantació de les energies renovables sense perdre de vista la sostenibilitat arreu del territori. Per això, demanen una nova empenta que passi per concentrar esforços "en un sol departament amb competències ambientals plenes". Ecologistes de Catalunya certifica que la dispersió actual no ajuda i posa com a exemple la legislació dels parcs naturals, que depenen de Territori tot i que la gestió i manteniment de pastures, pistes forestals o gestió de caça i pesca recau en Agricultura.