Pressió per recuperar la conselleria d'Universitats i Recerca
Actualment depèn d'Empresa i Coneixement
El món universitari i de recerca de Catalunya pressiona perquè el futur govern de la Generalitat recuperi una conselleria específica per a aquest sector. En un manifest que han fet públic aquest dijous amb el lema Suport a la ciència, diverses personalitats reclamen que "les polítiques d'universitats i recerca tinguin una veu pròpia al consell executiu". "És el signe dels temps. No deixem perdre aquesta oportunitat de formar part dels països que contribueixen a crear un món millor", afirmen al text, en què defensen que per afrontar "les emergències econòmiques i socials" derivades de la pandèmia, és "imprescindible" apostar per les polítiques de coneixement, la formació universitària de qualitat i la recerca científica. "Catalunya no es pot permetre fallar en aquest camp si de debò vol ser competitiva", diu el manifest.
Entre els sotasignants hi ha l'exsecretari d'Universitats i Recerca Arcadi Navarro, l'investigador de la Universitat de Leicester i la UOC Salvador Macip o el director associat del Barcelona Supercomputing Center, Josep Maria Martorell, així com professors i catedràtics universitaris, alumnes, doctorands o investigadors, entre altres. Tots reivindiquen "més que mai" el paper de les polítiques científiques en l'acció de govern, perquè consideren que la pandèmia ha posat en relleu que "només una aposta decidida per la recerca científica" permet garantir "un futur millor per a les pròximes generacions". "La pandèmia ens ha ensenyat que la ciència no dona només prestigi a un país, sinó que també és un motor de canvi que porta guanys socials i econòmics quantificables", diuen.
Les universitats públiques se sumen a la petició
De fet, asseguren que els països capdavanters consideren que la ciència és clau per sortir de la crisi sanitària i econòmica derivada del covid-19, una idea molt semblant al que fa només uns dies va defensar l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP) en un article a La Vanguardia, en què ja proposaven que el nou Govern es doti d'un departament específic que inclogui "únicament i exclusivament" les responsabilitats de formació, investigació i innovació, com tenen països com França o Portugal.
La conselleria d'Universitats de la Generalitat ha tingut una trajectòria força curta. Es va crear l'any 2000 durant l'últim govern de Jordi Pujol i el conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació va ser Andreu Mas-Colell, que va desplegar la creació de centres d'investigació i del programa Icrea per fitxar investigadors internacionals. Després, amb els governs del tripartit, van ser nomenats Carles Solà i Manel Balcells, fins que el 2006 es va suprimir aquesta conselleria. Amb el retorn de Mas-Colell com a conseller d'Economia l'any 2010, universitats i recerca va tornar a dependre del seu departament (Economia i Coneixement), però sense tenir una conselleria pròpia, com tampoc n'ha tingut durant les últimes legislatures. Ara aquestes àrees depenen de la secretaria d'Universitats i Recerca, que forma part de l'organigrama de la conselleria d'Empresa i Coneixement, fins ara liderada per Ramon Tremosa.
A l'Estat, l'acord entre el PSOE i Unides Podem va obligar els dos partits a repartir-se el pastís dels ministeris i el ministeri de Ciència, Innovació i Universitats que liderava Pedro Duque va separar-se en dos: ell, independent fitxat pel PSOE, es va quedar amb les atribucions de Ciència i Innovació, mentre que el també independent però de l'òrbita d'Unides Podem Manuel Castells és el responsable d'Universitats. Aquest fet va causar força rebombori al sector perquè la divisió provocava, per exemple, que una universitat pública catalana hagués de parlar de política de títols universitaris amb un ministre (Castells), de projectes de recerca amb un altre (Duque) i de finançament amb la Generalitat. Tres interlocutors –i tres partits polítics– diferents.