Pressió al PSOE perquè respecti l'acord de regular els preus de lloguer

BarcelonaMés pressió al PSOE perquè reguli els preus dels lloguers després que el ministre de Transports, José Luis Ábalos, es retractés de l'acord que els socialistes van tancar amb Unides Podem durant les negociacions dels pressupostos generals. Avui al matí Unides Podem, ERC, JxCat, la CUP, EH Bildu, Més País, Compromís, el BNG i Nova Canària han signat el manifest impulsat per desenes de col·lectius, sindicats i moviments socials en què retreuen als socialistes que ara facin marxa enrere i li demanen que tiri endavant la llei que garanteixi un habitatge digne. De fet, els socis del govern espanyol es van comprometre a portar l'avantprojecte de la llei al consell de ministres abans que s'acabés el mes de febrer, però el més calent és a l'aigüera.

El manifest demana que la llei inclogui "com a mínim" vuit mesures d'aplicació directa a tot el territori, entre les quals la "regulació estatal de lloguers a preus adequats als salaris de la població en cada zona del territori". A més, els col·lectius exigeixen que la norma garanteixi el dret "a un habitatge digne, assequible, accessible i adequat com a dret subjectiu", i que aturi els desnonaments de persones vulnerables sense alternativa d'habitatge digne adequat i l'obligació de lloguer social a grans tenidors. També demanen que s'ampliï el parc públic de lloguer social fins que arribi a suposar com a mínim el 20% del conjunt d'habitatges d'aquí vint anys, i que es garanteixin els subministraments bàsics i una segona oportunitat efectiva per a les llars amb deutes hipotecaris.

Ábalos va qualificar aquests punts de "maximalistes" i va proposar dilluns donar incentius fiscals als propietaris sempre que no se superin uns índexs de preus marcats pel ministeri de Transport, que també s'encarrega de les polítiques d'habitatge. "Ens sembla un enfocament més positiu incentivar que no pas penalitzar", va apuntar el ministre, que, tot i que va assegurar que el PSOE "comparteix objectius" amb Unides Podem, va admetre que hi havia diferències amb les "eines". "S'ha de tenir en compte que l'habitatge és un dret, però també un bé de mercat que genera activitat econòmica i que busca seguretat jurídica respecte a les inversions. Tot això no ho podem obviar", va argumentar.

També es va escudar en la decisió del Tribunal Constitucional de tombar una part del decret d'habitatge de la Generalitat que obligava els grans tenidors a renovar el lloguer social i a oferir alternatives als ocupes. Tot i advertir del "precedent d'opcions maximalistes", Ábalos va eludir que l'alt tribunal encara no s'havia posicionat sobre la llei catalana que regula el preu dels lloguers i que, de moment, només havia admès a tràmit el recurs del PP. De fet, el PSC va votar en contra de la norma catalana argumentant que el PSOE ja en portaria una de semblant al Congrés.

Una llei urgent a Catalunya

El Constitucional sí que va tombar bona part dels articles del decret antidesnonaments que va aprovar l’executiu català el desembre del 2019 –i que va convalidar la cambra catalana–, un text que en matèria d'habitatge ampliava la protecció a famílies vulnerables i augmentava les obligacions de bancs i fons inversors propietaris de pisos. Entre altres coses, estipulava que els grans tenidors haurien d'oferir lloguer social a les famílies vulnerables que arribessin a la fi del contracte, així com als ocupes en risc de ser desnonats.

Justament per restituir l'escut social que blindava el decret que va topar amb el Constitucional, el grup promotor de la llei 24/2015 avui ha enviat una carta a tots els partits polítics amb representació al nou Parlament perquè aprovin amb urgència una nova llei que garanteixi el dret a un habitatge digne a Catalunya. "Aquesta ha de ser la primera norma aprovada amb urgència pel nou Parlament", s'hi diu. El grup té previst reunir-se amb tots els partits –excepte Vox– els pròxims dies per abordar la qüestió i demana que la nova llei s'aprovi abans del 9 de maig, quan s'acaba l'estat d'alarma i es preveu una "onada" de desnonaments de persones fins ara protegides pel decret.

El grup promotor, impulsat per la PAH, l'Aliança contra la Pobresa Energètica i l'Observatori DESC, assegura que Catalunya continua encapçalant el rànquing de desnonaments diaris i avisa que les taules d'emergència estan saturades amb més de 1.800 sol·licituds pendents. A més, apunten que el parc d'habitatge públic no arriba al 2% tot i que hi ha 3,5 milions d'habitatges buits a tot l'Estat, molts dels quals en mans de fons voltors i entitats bancàries. El grup promotor també assenyala que gràcies a la 24/2015 i la seva ampliació amb el decret de lloguer social 17/2019 s'han evitat milers de desnonaments i s'han signat 2.200 lloguers socials amb entitats financeres i grans tenidors durant el 2020.

De fet, el conseller de Territori i Sostenibilitat en funcions, Damià Calvet, ja va criticar durament la decisió del Constitucional i va dir que estava "segur" que el Govern i el Parlament no es rendirien i superarien "l'entrebanc" i que els representants escollits el 14 de febrer tirarien endavant una proposició de llei semblant al decret llei que ha tombat el Tribunal Constitucional per recuperar "l'escut social de lloguer" que, segons Calvet, és un referent a l'Estat i a Europa. "El Parlament que surti de les eleccions haurà d'abordar immediatament la resolució d'aquest entrebanc", va apuntar.

Aquesta tarda a l'Hospitalet de Llobregat desenes de manifestants han fet una cercavila per la ciutat i, aturant-se davant d'immobiliàries, seus de partits polítics i locals d'entitats bancàries, han demanat "blindar" la regulació dels lloguers. "Després de comprometre's a regular els lloguers, el PSOE es fa enrere i es doblega als interessos del mercat", deia el cartell de la convocatòria de la protesta.