Pressió per concretar el retorn escolar

BarcelonaLa comunitat educativa té ganes de tornar a l’aula. Els alumnes, per retrobar-se amb els companys. Els docents, la majoria cansats de jornades davant l’ordinador, volen recuperar el contacte i l’aprenentatge directe. Les famílies, que ja fa dos mesos que tenen els fills i filles a casa, pateixen per la desvinculació emocional i educativa dels infants. Però, alhora, hi ha qui es pregunta: ¿tornar a l’escola per a què? Les imatges de centres educatius a França, amb infants aïllats en quadrats pintats al terra del pati, han fet esgarrifar pares i mestres, que reivindiquen els centres com un espai educatiu, d’aprenentatge i socialitzador, no com un pàrquing de nens. Efectivament, la missió de l’escola va molt més enllà de facilitar la conciliació. I precisament per la importància social de la institució, tant els que demanen obrir ja els centres com els que creuen que val més esperar coincideixen en un fet: el que no pot demorar-se més és planificar i concretar, més enllà del quan, el com es fa aquest retorn.

Quin pla hi ha per reobrir?

“El més preocupant és que no hi ha cap pla anunciat”, diu l’investigador i professor a la UAB Xavier Bonal. També ho lamenta Francina Martí, presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. “Ens hem de plantejar ja com tornarem: potser hem de conviure amb el risc de contagi, però no podem esperar tota la vida tancats a casa”, afirma. El departament d’Educació diu que presentarà el seu pla “aviat”. Una planificació que haurà d’incloure el que ja ha dit el ministeri: el curs que ve hi haurà menys alumnes per aula.

Quins espais hi ha?

Hi ha dues vies per fer grups més petits: una docència “híbrida” (meitat online i meitat presencial i anar per torns al centre) o adaptar les escoles per doblar espais. La conselleria és més partidària de la segona opció i de reconvertir sales de psicomotricitat o la biblioteca en aules convencionals. Però amb les ràtios altíssimes (sobretot a l’ESO) i els centres saturats, sembla poc factible. Hi ha una tercera via, que exigeix voluntat política i implicació municipal. “No diem sempre que l’aprenentatge no s’acaba a les quatre parets de l’escola? Doncs ara més que mai hem de buscar altres espais: biblioteques municipals, centres cívics, parcs, jardins, centres esportius... El que calgui”, diu Martí. Segons ella, potser no cal tornar a l’escola ja si les mesures de seguretat són tan restrictives: “Hem de poder fer un aprenentatge competencial i socialitzador en condicions”.

Amb quants docents?

Sigui com sigui, caldran més docents, i més si els d’edat més avançada, les embarassades, els diabètics o el personal amb malalties respiratòries o cardiovasculars no podran tenir contacte directe amb els estudiants fins que no hi hagi una vacuna, segons va avançar el departament als sindicats. En una nova reunió aquesta setmana, la conselleria ha presentat una proposta de la plantilla per al curs que ve que, segons els sindicats, és “una fotocòpia de la del curs passat”. El departament preveu uns 800 docents més, quan aquest curs n’hi va haver 670. “Propaganda pura”, diu la USTEC. Cal tenir en compte que més de 2.000 docents fixos es jubilaran l’any que ve. L’Associació de Mestres i Professorat Jubilats Rella s’ha posat a disposició del departament. “No es pot permetre que la crisi de salut provoqui una crisi educativa”, diuen, i demanen un estiu educatiu.

Es perdrà currículum?

L’estiu, de fet, serà decisiu: dos mesos més en blanc serien letals, i per això ja hi ha ajuntaments organitzant-se per oferir casals i esplais, si cal amb continguts acadèmics. Després d’anunciar una mena d’aprovat general light, limitant les repeticions de curs a casos molt residuals, el ministeri ha demanat adaptar el currículum per “recuperar els dèficits ocasionats”. Òbviament s’han perdut aprenentatges formals i hàbits d’estudi: les cinc o sis hores lectives de l’escola han sigut difícils de mantenir en moltes llars.

“Tot el que sigui telemàtic no serveix si els alumnes no tenen una maduresa consolidada, i a 1r d’ESO no és possible”, afirma el professor Andreu Navarra. Les videotrucades han sigut útils per mantenir el contacte emocional, però no poden ser un “pedaç”, diu, per allargar més temps l’educació online, atès que ni els docents ni les famílies tenen els recursos suficients. Ahir hi havia alumnes que encara no havien rebut els portàtils que està distribuint el departament.

Diferències entre centres?

A l’hora d’afrontar el tancament hi ha hagut una reacció desigual entre centres. Bonal, juntament amb Sheila González, ha constatat en un estudi que la reacció dels centres concertats va ser més alta que la de les escoles públiques les dues primeres setmanes de confinament, malgrat que es consideraven no lectives: els alumnes de centres concertats van començar abans les classes virtuals, van rebre més correus dels seus tutors i van dedicar el doble d’hores a fer feina que els de la pública.

“Ara les dades segur que serien diferents. És lògic, perquè la privada i la concertada han de justificar unes quotes i la pública no, i la lògica d’atenció al client és més alta”, argumenta Bonal. Caldrà veure si aquesta reacció de l’escola concertada és premiada per les famílies a la preinscripció. El director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín, dubta que aquest sigui un motiu de pes a l’hora de triar escola. El mateix estudi també ha conclòs que la titularitat del centre no és decisiva a l’hora de valorar la reacció del centre.

Qui ha de tenir prioritat?

Les famílies, en tot plegat, juguen un paper molt important. Mentre que els sindicats de docents rebutgen tornar ja a les aules si no hi ha les mesures de seguretat i els recursos suficients garantits, no a totes les llars hi ha la mateixa opinió ni tampoc hi ha col·lectius gaire organitzats. Un dels més importants és la Fapac, que aglutina la majoria d’associacions de pares i mares. La Federació critica una tornada per torns a les aules i demana que la desescalada també es plantegi des del dret a conciliar. Per això, lamenten, com també ho han fet la majoria d’AMPA de l’Estat, els plans del govern espanyol que en la fase 2 només tornin els alumnes que acaben una etapa educativa (ESO, batxillerat o FP) i els de 0 a 6 anys.

Francina Martí tampoc avala aquesta proposta del ministeri: “Plantejar-ho en termes d’edat no té sentit. Hi ha sectors més vulnerables que d’altres”. Així, entitats com Save the Children o l’Unicef han demanat que els alumnes desfavorits siguin “prioritaris” per tornar a les aules. A l’hora de portar-ho a la pràctica, però, hi ha matisos. Bonal, per exemple, diu que seria desitjable que els centres de màxima complexitat reobrissin abans, mentre que Palacín creu que no s’ha de prioritzar en funció del centre, sinó de l’alumne: “Significaria reorganitzar tot el centre, però la prioritat és que tornin abans els alumnes més desavantatjats. Els tutors saben quins són”.

El repte és majúscul. Així ho resumeix Martí: “Hem d’adaptar-nos a la nova realitat. Tenim l’oportunitat de fer les coses d’una altra manera i cal que la comunitat educativa faci un pas endavant i s’arromangui”.