Més de dos anys de presó a un inspector dels Mossos per cops de porra en el desallotjament del 15-M

BarcelonaSegona condemna pel desallotjament del moviment 15-M de la plaça Catalunya de Barcelona i amb el mateix responsable. L'Audiència de Barcelona ha imposat dos anys i quatre mesos de presó a l'inspector dels Mossos d'Esquadra Jordi Arasa –llavors subinspector– per la seva actuació en aquell dispositiu, que va causar 120 ferits. El 2014 l'Audiència ja el va condemnar a pagar una multa per les lesions a l'exdiputat de la CUP David Fernàndez en el mateix desallotjament. En aquesta nova sentència, que es pot recórrer, la secció tercera de l'Audiència el considera autor de dos delictes de lesions i l'obliga a indemnitzar quatre víctimes. Fa només tres mesos, quan s'acabava de jutjar aquest cas i estava pendent de resoldre's, Arasa va ser ascendit a cap dels antiavalots de l'Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) a Barcelona –càrrec que ocupa actualment–, i el tribunal estableix que no podrà fer de policia durant el temps de condemna.

El 27 de maig del 2011 un operatiu dels Mossos i la Guàrdia Urbana va desallotjar l'acampada dels indignats de la plaça Catalunya. Segons la sentència, els dos delictes de lesions van passar al voltant de les nou del matí. Un dels ferits estava a l'accés a la plaça des de la ronda Sant Pere. "Cap agent li va dir que s'aixequés ni cap va intentar apartar-lo del lloc on estava assegut, quan de sobte Arasa es va dirigir cap a ell i li va pegar amb la seva defensa [la porra] a les cames i al cap", recull l'Audiència.

El segon ferit va arribar a la plaça per buscar la seva filla, que hi estava acampada. Com que els agents no el deixaven entrar, es va asseure al costat d'una altra persona a la ronda Universitat, davant del cordó policial. Igual que en l'acció anterior, "de sobte" Arasa es va dirigir cap a ell i li va colpejar amb la porra a les cames i al cap. L'agent antidisturbis també va pegar a la persona asseguda al seu costat a les cames, els braços, el pit, l'avantbraç i les espatlles. "En cap dels casos era necessari ni proporcionat ni justificat l'ús de les defenses", resol l'Audiència. Però mentre que la persona que va rebre els cops al cap es considera víctima d'un delicte de lesions, l'altra ho és d'una falta de lesions perquè no va necessitar tractament mèdic. Segons el tribunal, les faltes només es poden condemnar amb la responsabilitat civil; és a dir, amb una indemnització.

Per això l'Audiència l'absol de dues faltes de lesions. La de la ronda Universitat i la d'una altra ferida que era a l'accés a la plaça des de la Fnac. "Estava asseguda pacíficament parlant amb les seves amigues quan de sobte Arasa es va acostar a ella per darrere, la va agafar pels cabells i li va pegar dues vegades", amb la porra, a la cuixa i a la cama. El tribunal fixa que l'inspector dels Mossos ha de pagar una indemnització entre les quatre víctimes que suma 1.560 euros. El pagament també recau, subsidiàriament, en la Generalitat. En canvi, absol l'agent antiavalots d'un cinquè ferit, que el denunciava per les lesions i un delicte contra la integritat moral, perquè va ser colpejat per policies "que no han pogut ser identificats".

"No deixar-se portar per una tensió que no s'aprecia"

L'Audiència deixa clar que en cap dels casos "estava justificat" que Arasa fes servir la porra i recorda que "no va actuar davant una situació de risc". Les tres magistrades del tribunal descriuen que "no hi va haver cap incident que justifiqués càrregues policials amb les defenses contra persones assegudes". En aquest punt, remarquen que el condemnat "era el cap de l'ARRO, és a dir, se li pressuposa que sap controlar la situació i pot no deixar-se portar per una tensió que no s'aprecia".

Després que s'hagi fet pública la sentència, els advocats dels cinc ferits valoren que "és molt clara" perquè recull que "no hi va haver cap violència o agressió, no es van llançar objectes i tan sols es van proferir insults", i diu que "l'ús de la força podia estar justificat per repel·lir agressions o actes violents, però no per apartar la gent asseguda". Malgrat tot, els representants de les víctimes lamenten que "molts dels responsables de la violència policial d'aquell dia han quedat impunes" i exigeixen a la Generalitat que prengui mesures, mentre la condemna no sigui ferma, per apartar Arasa. Segons els lletrats, la sentència "imposa una revisió profunda en els mecanismes de control, avaluació i sanció interna dels Mossos perquè no només s'ha mantingut en el càrrec l'agent condemnat, sinó que al març va ser ascendit".

La condemna ha arribat al terreny polític i ha provocat una nova topada entre els socis del Govern. El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, assegura que és "lamentable" que hagi sigut un jutge i no el departament d'Interior qui hagi sancionat Arasa. A Twitter, Rufián retreu a la conselleria presidida per Miquel Buch (JxCat) que ascendís el policia processat. La líder dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, també critica l'ascens. Diu que l'executiu de Quim Torra "hauria de rectificar i cessar-lo". ERC i els comuns se sumen així a la CUP, que ja fa anys que exigeix la sortida d'Arasa. Des del departament d'Interior responen a l'ARA que la decisió de prendre mesures correspon al cos dels Mossos i des del gabinet jurídic de la Generalitat no aclareixen si recorreran la sentència perquè diuen que encara s'ha d'analitzar.

El Sindicat de Comandaments, en defensa d'Arasa

En canvi, el Sindicat de Comandaments dels Mossos (Sicme) defensa "la innocència" d'Arasa. "Un gran professional que considerem que ha estat indegudament condemnat", expressa la junta directiva del Sicme, que també demana que la sentència "quedi en suspens fins que sigui modificada i transformada en la lliure absolució" amb el recurs al Suprem. El Sicme assegura que en el desallotjament del 27 de maig del 2011 es van lesionar 37 agents i "era necessari l'ús de la força". També valora que va suposar "un abans i un després" perquè llavors no tenien imatges del cos ni cap unitat que instruís els desordres públics, ni es va plantejar una mediació. "Si un agent d'ordre públic, sobrepassat per la quantitat de persones que el desobeeixen, no pot fer ús de la defensa per la distància de seguretat, la línia policial no es pot mantenir, i la sentència ho qüestiona", critica el Sicme.

Tot i això, l'Audiència rebutja inhabilitar Arasa per fer de policia perquè les lesions "no són greus" i van passar fa nou anys. "En aquesta gairebé dècada ha continuat exercint de mosso d'esquadra sense que consti que hagi sigut sancionat, condemnat o implicat en fets similars als jutjats", argumenta el tribunal, que només li prohibeix fer d'agent durant la condemna. La sentència –i l'entrada a la presó i la suspensió com a inspector dels Mossos– no és ferma perquè es pot recórrer al Suprem.