15 anys de presó per haver assassinat la seva exdona al mig del carrer amb quatre trets
El 4 de desembre del 1997, el detingut pel doble crim del pantà de Susqueda va esperar dins el seu cotxe que la víctima passés per on la va matar
BarcelonaLa tarda del 4 de desembre del 1997, Jordi Magentí Gamell va disparar al mig d’un carrer d’Anglès tres trets a la seva exdona amb una escopeta de caça semiautomàtica. La dona va caure a terra i Magentí va tornar a carregar l’escopeta -amb un cartutx de perdigons- per disparar-li un altre tret a l’esquena. Un dels quatre impactes va penetrar la caixa toràcica de la víctima i un altre l’abdomen. Les dues lesions van provocar-li la mort immediatament. Magentí no es va creuar amb la seva exdona per casualitat: sabia que ella passaria pel carrer on li va disparar per anar cap a casa. El tribunal popular que el va jutjar el febrer de l’any 2000 va considerar-lo culpable d’assassinat amb traïdoria, ja que la dona no es va poder defensar ni fugir.
Va ser condemnat per aquest assassinat a quinze anys de presó, dels quals en va complir dotze: va sortir el 2009 en llibertat condicional, quan havia complert tres quarts de la pena, com es fa en els casos de bon comportament a la presó. En el judici, aquest home que ahir tornava a ser detingut pel doble crim del pantà de Susqueda, va reconèixer que havia matat la seva exdona. La parella s’havia casat el 1979 i s’havia separat l’abril del 1997 després de tenir dos fills, un dels quals és el detingut ahir, juntament amb ell, pel cas de Susqueda.
Segons la sentència condemnatòria, Magentí fins i tot va reconèixer que havia esperat dins el seu vehicle que la seva exdona passés pel carrer on la va matar. Va aparcar el seu Citroën Saxo entre un tractor i una furgoneta per evitar que ella el veiés. Quan la va veure passar, va sortir ràpidament del cotxe, la va cridar pel seu nom i va disparar-li els trets. Tenia l’escopeta carregada amb tres cartutxos, dos dels quals amb bales que es fan servir per a la caça de senglars. El crim es va produir quan la dona, com era habitual, es dirigia de la parada de l’autobús a casa. En aquest trajecte rutinari, Magentí va agafar per sorpresa la seva exdona.
Sense agreujant de parentiu
El jurat popular, en canvi, va considerar inexistent, com va recollir la sentència, l’agreujant de parentiu -que demanava l’acusació particular de la família de la víctima- perquè Magentí i la dona estaven separats des de més de mig any abans del crim. A més dels quinze anys de presó, la sentència va condemnar-lo a pagar una indemnització de 90.000 euros a cadascun dels seus dos fills i 12.000 euros a la mare de la víctima.