El president del TSJC creu que si el català fos llengua obligatòria a la justícia, hi hauria un "desert judicial" a Catalunya

BarcelonaEl president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús Maria Barrientos, ha advertit aquest dijous al Parlament que si el català es convertís en un requisit obligatori per a tots els jutges que volguessin treballar a Catalunya, aquest territori es convertiria en un "desert judicial".

Barrientos ha comparegut davant la comissió de justícia del Parlament per presentar la memòria del TSJC de l'any 2015. El president de l'alt tribunal català s'ha referit a l'escàs percentatge de sentències que es dicten en aquest idioma i que l'any passat va baixar d'un 12 a un 8,4%, el nivell més baix dels últims 10 anys. Malgrat reconèixer que es tracta d'una situació "preocupant", el magistrat ha assegurat que la sala de govern del TSJC no pot fer-hi res.

L'establiment del català com a mèrit, suficient

Tot i el baix índex d'ús del català a la justícia, Barrientos considera que amb el fet de mantenir el català com un "mèrit" per als jutges a l'hora d'obtenir una plaça a Catalunya i que el domini d'aquesta llengua no sigui obligatori "ja n'hi ha prou": "És una mesura oportuna", ha dit.

De fet, segons el president del TSJC si el català es convertís en un requisit obligatori per als jutges, "de l'ampli marge de vacants per cobrir" que existeix actualment a Catalunya es passaria a un "desert judicial".

En aquest sentit, Barrientos ha explicat que el domini del català és un element més, entre altres, que ha fet que "Catalunya no sigui un destí atractiu per als jutges".

Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot i la CUP han reclamat al president del TSJC que la sala de govern de l'alt tribunal prengui mesures sobre la situació lingüística als jutjats.

Però Barrientos ha contestat que l'organisme no pot fer res més que corregir les situacions particulars de discriminació lingüística, com va fer en el cas de la magistrada d'Olot que va rebre un advertiment recentment. Tot i així, el president del TSJC ha volgut subratllar les mesures que està prenent el departament de Justícia de la Generalitat per corregir la situació.

Les reaccions: Mundó insisteix que el català ha de ser obligatori

El conseller de Justícia, Carles Mundó, ha contestat Barrientos aquest dijous a la tarda. Considera "inacceptable" el 8% de sentències en català i parla "d'emergència lingüística" a la Justícia. Per a Mundó, la solució passa pel contrari del que defensa Barrientos, que el català deixi de ser un mèrit i es converteixi en un requisit per treballar als jutjats catalans.

També ha assegurat que els jutges no deixen de venir a Catalunya per la llengua. "Segurament el que ho explica és l'elevada càrrega de feina existent". Mundó ha recordat que el Consell d'Europa ha demanat a l'Estat que garanteixi l'ús del català a la Justícia. Diu que quan han interpel·lat el Consell General del Poder Judicial –l'òrgan de control dels jutges– i el ministeri de Justícia sobre aquesta recomanació, han rebut una "resposta decebedora", perquè els han dit que "ja s'està fent prou".

El degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona, Oriol Rusca, ha assegurat que "qualsevol funcionari que vingui a Catalunya hauria de conèixer i entendre el català i qualsevol altra cosa és inadmissible, tret que pensem que la Justícia no és un servei públic".

Per saber-ne més: el català, llengua minoritària a la justíciaCulpa els partits de polititzar la justícia

Barrientos també ha culpat els partits de contribuir a polititzar la justícia en personar-se com a acusació popular en casos judicials, en resposta a les preguntes de JxSí, la CUP i CSQP sobre la politització de la justícia a Catalunya, tenint en compte que l'expresident Artur Mas està a punt d'anar a judici pel 9-N i que s'investigarà la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per permetre la votació de les conclusions de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent.

El magistrat ha apuntat que els partits "haurien de fer un examen" dels motius pels quals la justícia està polititzada, i ha recordat que hi ha formacions personades en la causa contra l'exdirector de Catalunya Caixa Narcís Serra –on la CUP exerceix l'acusació popular–: "Aquestes són les actuacions que introdueixen aquests elements de politització", ha opinat.