Preparant l’AP-7 per als cotxes autònoms
Fins diumenge es faran proves per comprovar com s’han d’adaptar les carreteres a la nova mobilitat
GironaQuina informació pot donar una infraestructura als cotxes autònoms? Aquesta és la principal pregunta que intentarà respondre el projecte europeu Inframix, en el qual participen 11 empreses i institucions, que estan desenvolupant la tecnologia per a la conducció autònoma. Una de les proves de l’estudi s’està realitzant aquesta setmana en un tram de l’AP-7 entre Girona Oest i Girona Sud, on s'han instal·lat uns sensors que donen informació en temps real del nombre de vehicles que hi circulen, la tipologia i la velocitat, entre d'altres. “I en funció de la informació, nosaltres podrem prendre uns tipus de decisions o uns altres”, indica Xavier Daura, responsable del projecte Inframix. Entre dijous i diumenge volen provar tres escenaris diferents: l’assignació d’un carril específic per als cotxes autònoms, la presència d’obres a la carretera i els embussos.
“Els cotxes autònoms tenen una visió d’uns deu metres, però no més enllà, i la infraestructura pot donar-los aquesta informació que els falta. A més, estem estudiant com la pot facilitar a tot tipus de vehicles, ja siguin autònoms, connectats o convencionals”, indica Daura des del seient del copilot mentre a la pantalla del cotxe es projecten les informacions que li envia l’AP-7. Aquest divendres, per exemple, estan simulant que la carretera ha decidit habilitar un carril només per a cotxes autònoms perquè ha detectat que hi ha un nombre elevat d’aquest tipus de vehicles: “Com que la carretera sap que conduïm amb un cotxe que té funcionalitat autònoma, ens diu: «Ves posant-te a la dreta, que ara t’habilitaré un carril». I si és un cotxe autònom, canviarà ell sol de carril i es posarà a la velocitat i la distància que li recomani la carretera”.
Un dels testos més interessants, i que tindrà lloc durant el cap de setmana, és la simulació d’un embús. “Si una infraestructura detecta que hi ha molt trànsit o que es produeix l’efecte acordió, és a dir, ara freno, ara engego, la mateixa carretera recomanarà als vehicles una velocitat determinada o que canviïn de carril, i així s'aconsegueix un trànsit fluid”.
I és que abans d’introduir els cotxes autònoms a les vies de comunicació s’han de preparar les infraestructures. “Una cosa és com funciona el vehicle autònom i una altra és com la infraestructura ha de suportar aquesta conducció autònoma i, alhora, quines necessitats té. Perquè actualment no hi ha cap via preparada per a un nivell 4 d’autonomia, que és de les més altes", subratlla Daura, que augura que encara queden molts anys per veure vehicles totalment autònoms als carrers, perquè les autopistes són relativament fàcils de preparar, però no la resta de carreteres ni carrers.
“Per exemple, hem d’acabar d’estudiar com s’han de fer les incorporacions a les vies, i també s’han de crear infraestructures mixtes: perquè donin informació tant als vehicles autònoms com als connectats i convencionals perquè tots rebin les mateixes dades”. De fet, el projecte Inframix també preveu catalogar les carreteres amb diferents distintius, que van de l'A a l'E i que indicaran si està més o menys preparada per a la conducció autònoma. Un dels principals reptes és la velocitat en la transmissió de dades: que es triguin un o dos segons perquè el conductor tingui temps de reaccionar.
Ara bé, el responsable del projecte creu que d'aquí a uns cinc anys veurem molts vehicles amb funcionalitat autònoma, connectada i cooperativa, cosa que significa que enviaran i rebran diferents dades sobre l'estat del trànsit, les condicions de les vies i les possibles incidències. Si s'aconsegueixen que les infraestructures estiguin molt digitalitzades i que aportin molta informació real, “en determinats moments o trams li podrem dir al cotxe que condueixi tot sol”.
Un pas endavant, doncs, en la preparació de les vies de comunicació per a una mobilitat de futur que més d’hora que tard arribarà a casa nostra.