Preocupació política, policial i empresarial pels aldarulls i la "violència desbocada" a Barcelona

BarcelonaL'escalada de les protestes arran de l'empresonament del cantant Pablo Hasél va traspassar dissabte línies que fins ara no s'havien creuat. L'atac a una furgoneta de la Guàrdia Urbana de Barcelona amb un agent a dins –que en va poder sortir il·lès– sintetitza la gravetat dels aldarulls i ha comportat el rebuig unànime d'autoritats polítiques, sindicats policials, empresaris i comerciants, que volen aturar el que consideren un salt qualitatiu en els disturbis i en l'organització d'alguns grups de manifestants. El Govern i els ajuntaments més afectats es reuniran aquest dilluns amb l'objectiu de trobar solucions per frenar l'onada de violència als carrers. També en les pròximes hores passaran a disposició judicial els 14 detinguts de dissabte.

En ple debat sobre quin ha de ser el model d'ordre públic, el conseller de l'Interior, Miquel Sàmper, ha afirmat que aquesta violència "desbocada" és alhora "inaudita" i ha alertat que si la furgoneta cremada hagués explotat, es parlaria d'un mort. Sàmper, com ja va dir fa uns dies, ha assegurat que el model de seguretat era revisable però que, sigui quin sigui, "n'hi ha d'haver". "El moment és de dificultat extrema i requereix pau, tranquil·litat i deixar que la policia faci la seva feina", ha afirmat el conseller en entrevistes a Catalunya Ràdio i RAC1, que també ha rebutjat la dissolució de la unitat antidisturbis dels Mossos, la Brimo, com li agradaria a la CUP. "Per a mi no és negociable", ha dit. Unes paraules importants, tenint en compte que arriben en plenes negociacions per formar Govern. Segons Sàmper, el que cal és un debat "serè i reposat", que no es faci enmig de lluites partidistes, i s'ha mostrat convençut que entre ERC, JxCat i la CUP "s'imposarà el seny" per arribar a acords en què totes les formacions se sentin còmodes.

Justament, la cap de llista de la CUP-Guanyem, Dolors Sabater, també ha mostrat aquest diumenge disconformitat amb l'incident de la furgoneta en flames. "Posar la vida en risc és un límit, ho faci qui ho faci", ha afirmat Sabater als micròfons de Catalunya Ràdio i de RAC1. No obstant això, la cap de llista de la CUP ha evitat condemnar explícitament els aldarulls: "Només veiem la criminalització de la protesta, i això no serveix de res". "Les condemnes a la violència no valen per resoldre els problemes gravíssims que generen aquesta violència. És una simplificació hipòcrita que només tranquil·litza algunes consciències", ha afirmat la cap de llista de la CUP-Guanyem. En canvi, per al candidat del PSC a la presidència, Salvador Illa, "qui no condemni explícitament la violència i no doni suport sense fissures als Mossos i a les forces de seguretat està inhabilitat per governar" Catalunya.

De nou, doncs, el paper dels Mossos torna al focus de la polèmica. Els sindicats policials, molestos per la falta de suport polític davant els aldarulls, han criticat amb duresa els incidents i també els polítics. "Mentre alguns polítics es busquen les seves cadires, els autònoms, restauradors i múltiples negocis són trencats i robats, i els policies en el punt de mira. Vergonya!", ha piulat l'SME-Mossos. El sindicat SICME –representatiu de més del 90% dels comandaments del cos de Mossos– ha preguntat directament a ERC i Junts sobre els disturbis: "En aquesta manifestació convocada per la CUP, entre altres, es veu clar quin model d'ordre públic proposen. Diputats, el canvi comença per intentar matar agents de policia cremant-nos?" El sindicat de policies locals SAPOL es personarà als tribunals com a acusació contra els responsables de l'incendi del vehicle policial.

De fet, almenys un dels catorze detinguts dissabte està directament implicat en l'atac. Sàmper ha explicat que d'entrada se'l pot acusar de "danys consumats" i desordres públics, i que caldrà veure quin enfocament dona a aquest cas la Fiscalia, perquè "l'atac a una persona que és una autoritat es complica moltíssim, entra en l'àmbit de l'atemptat", amb penes que "poden ser importants". Segons el Govern, gairebé la totalitat de les persones que van a les manifestacions –dissabte en van ser 4.000– ho fan de manera pacífica, però n'hi ha "150 o 200", segons Sàmper, a les quals se sumen "delinqüents comuns que volen fer pillatges", que provoquen un "còctel molt negatiu". El que fan aquests grups, ha dit, és "violència pura i dura, desbocada, sense límits, inaudita".

Reunió del Govern i els municipis

Aquest dilluns hi haurà diverses reunions amb la seguretat damunt la taula entre el Govern i els ajuntaments afectats, amb el de Barcelona al capdavant. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha avançat que vol estudiar alguna mesura més de prevenció per evitar escenes com les de dissabte. L'alcaldessa ha visitat aquest diumenge la comissaria de la Guàrdia Urbana de Barcelona a la Rambla atacada en els aldarulls. "Vull traslladar el rebuig més absolut a la violència, que no està mai justificada i pot causar danys personals. Es podria haver produït una desgràcia", ha dit en declaracions als mitjans, en referència a l'agent que va poder sortir del vehicle en flames.

Ara bé, segons els empresaris els posicionaments dels polítics són encara massa tebis. El Gremi d'Hotels de Barcelona considera que la "passivitat" de les administracions competents ha privat els ciutadans i el teixit empresarial del seu dret i de les seves garanties de seguretat i ha exigit "responsabilitat política". "És inadmissible que no mostrin una posició ferma i inequívoca contra aquests fets i que permetin que se succeeixin, així com que no manifestin un suport sense fissures als cossos de seguretat", han afegit en un comunicat. La preocupació és extrema entre els comerciants, sobretot els que tenen negocis al centre de Barcelona. En declaracions a Efe, el president de l'Associació de Comerciants del Passeig de Gràcia, Luis Sans, ha avisat del "risc que el país se'ns en vagi de les mans". "Mai s'havia donat l'assalt a una comissaria de la policia, ni en els disturbis de París ni en els d'Eindhoven de fa un mes. En cap lloc d'Europa s'ha atacat una comissaria. Aquí ja hi ha hagut la comissaria de Vic dels Mossos i la de Barcelona", de la Guàrdia Urbana, ha dit. Dijous, 150 organitzacions empresarials, liderades per Foment del Treball, faran front comú per reclamar al Govern i als ajuntaments que “exerceixin la seva autoritat democràtica i les seves responsabilitats sense complexos” i donin “el màxim suport” als Mossos. L’argument, diuen, és que “les terribles imatges” dels aldarulls perjudiquen l’atracció de Barcelona i “comprometen el nostre futur col·lectiu”