Un pregó llibertari per a una Mercè breu però intensa

BarcelonaLlegir el pregó de les Festes de la Mercè sempre fa una mica de respecte. El Saló de Cent és preciós però imposa, i si a més està ple de personalitats, periodistes i polítics, pot arribar a fer pànic. Només falta el context actual per convertir la lectura del pregó d’aquest any en un marró impressionant. Però el món és dels valents i a la pregonera d’enguany, Marina Garcés (Barcelona, 1973), no li va tremolar la veu. La filòsofa i assagista va fer aquest divendres el pregó més llibertari que es recorda a la ciutat de Barcelona. I sí, va parlar del referèndum.

“Davant d’un Estat que converteix una pregunta legítima en una acció il·legal, ara mateix només queda espai per a una resposta col·lectiva contundent que transformi, d’arrel i sense complexos, aquest Estat”. Garcés va anar més enllà i va definir la república que ella voldria: “Me la imagino com una república federada amb la resta de repúbliques ibèriques, lliures d’estat”. Tot i que la pregonera d’enguany pateix “al·lèrgia a qualsevol nacionalisme”, entén la fractura actual com una oportunitat per estripar les cartes i tornar a començar. “No es tracta, només, de poder votar. Es tracta de poder dir-nos-ho tot, per poder qüestionar radicalment les bases i les condicions de la nostra convivència, no només nacional sinó també política i social”. Totes aquestes referències van agradar al públic que, fins i tot, un cop acabat el pregó es va aixecar per aplaudir la seva intervenció. Però no tots. Els regidors del PP i de Ciutadans ni tan sols van aplaudir.

Superat sense complexos el debat espinós del referèndum, Garcés va continuar amb el seu pregó i va explicar el que no li agrada de Barcelona. Va criticar el Fòrum de les Cultures, els partits polítics, el turisme massiu, la ciutat olímpica, el consumisme, el “capitalisme salvatge” i la marca Barcelona. Amb la veu clara i dolça i amb molta educació, es va quedar a gust. També va tenir unes paraules “per a les persones que no tornaran mai més a Barcelona ni a les seves festes”, en referència a les víctimes dels atemptats. I fins i tot es va atrevir amb una afirmació més que delicada: “I, juntament amb ells, també, la d’uns joves de Ripoll que tampoc no hi seran i sobre els quals sempre tindrem el dubte de si realment volien morir matant, com van fer”.

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va agrair a Garcés el seu pregó valent. “Ja sabíem que no seria còmode ni complaent”, va dir. A l’inici de l’acte, Colau també va parlar del referèndum. L’alcaldessa va dir que “Catalunya i Barcelona viuen moments excepcionals” perquè “s’estan atacant les seves institucions amb detencions i amenaces”. Colau va assegurar que “sempre som a temps per al diàleg” i que, en un moment així, “cal més democràcia, no menys democràcia”. Precisament perquè s’està vivint aquest moment excepcional, va dir l’alcaldessa, l’Ajuntament ha decidit penjar al balcó durant la festa major una pancarta demanant “Més democràcia”. Aquesta decisió no va agradar gens als regidors del PP i Ciutadans, que, entre la pancarta i el pregó, van estar durant tot l’acte amb cares llargues. La festa major no donarà cap treva a la tensió que es viu tant al carrer com a les institucions.

I per acabar, la filòsofa va parlar de filosofia. “Feu-vos aquesta pregunta: de tot el que visc, què és el que realment m’importa?” Amb aquesta voluntat de replantejar-s’ho tot, l’eix nacional, el social i també el propi jo, va acabar així: “Cada dia, si res ho impedeix, tornem a començar les nostres vides”. Al final de l’acte, es van començar a sentir els petards, va engegar la música i la corporació municipal va anar desfilant. La festa major serà breu -només durarà quatre dies- però tot fa pensar que serà més intensa que de costum.