La precarietat que amaga un dels destins de sol i platja

GironaUna de les dades econòmiques que es donen a conèixer cada any i que polítics i analistes repeteixen sovint és la renda per càpita, és a dir, la mitjana de diners que ingressa cada persona anualment. A Catalunya, segons les últimes xifres de l’Idescat -que corresponen al 2016 i fan referència als municipis de més de 5.000 habitants-, la mitjana és de 17.000 euros anuals. Però les diferències entre localitats són abismals: mentre que Matadepera té la renda per habitant més alta, amb 26.400 euros per persona, Lloret de Mar té la més baixa, amb 10.900 euros. Això significa que un matadeperenc cobra -de mitjana i comptant 12 pagues anuals- uns 2.200 euros bruts al mes, i un lloretenc poc més de 900 euros. Aquesta última xifra representa una renda per habitant inferior al 70% de la mitjana catalana i trenca amb la imatge de riquesa que es pot arribar a associar als municipis turístics de la costa.

“Lloret de Mar, al marge de ser un atractiu turístic molt important, té una pobresa poc coneguda, que és conseqüència en bona part de la precarietat laboral que afecta el sector serveis”, assenyala la tècnica de Càritas a Lloret, Sònia Campos. I ho explica: “Durant tres mesos sí que hi ha feina, però la resta de l’any baixa en picat. I els salaris cada cop són més baixos i no donen per viure tot l’any, no es pot estar sis o nou mesos sense treballar”. En aquest sentit, l’entitat ha detectat que, com en altres poblacions catalanes, “la temporalitat dels contractes i les situacions d’irregularitat han fet aparèixer la figura del treballador pobre: persones que, malgrat tenir feina, no tenen prou diners per viure dignament”. Però, a més, en el cas del municipi selvatà hi ha persones que viuen en urbanitzacions i que tenen dificultats per desplaçar-se o accedir als serveis socials i “n’hi ha que són estrangeres i no tenen una xarxa ni suport familiar”.

Ara bé, les xifres que no es comptabilitzen a l’hora de calcular la renda per càpita són les provinents de l’economia submergida, que acostuma a ser l’alternativa per ingressar uns diners quan no hi ha feina.

Una reconversió a llarg termini

Lloret de Mar, amb 39.000 habitants, multiplica per tres la població durant els mesos d’estiu, però a l’hivern els comerços i els establiments que continuen oberts depenen bàsicament dels clients locals. “Hi ha una alentiment de l’economia durant els mesos de fred i baixen molt les vendes, perquè durant una època de l’any la gent no guanya diners o només cobra de l’atur, i els comerços ho notem”, assenyala Francesc Alsina, de l’Associació de Comerciants de Lloret. Tot i això, indica que la població “genera un negoci molt gran fora del municipi, amb empreses que treballen per a establiments de Lloret: des de botigues fins a hotels o restaurants”.

Des de l’Ajuntament, l’alcalde Jaume Dulsat reconeix que al municipi “hi ha un grau d’estacionalitat que fa que la gent treballi una temporada limitada i que acabi demanant prestacions. I sí que hi ha una certa precarització, però com en totes les destinacions turístiques de sol i platja”. No obstant això, Dulsat indica que les dades són del 2016 i que els últims dos anys “hi ha hagut una inversió privada de més de 100 milions d’euros a la ciutat per millorar equipaments i oferir nous serveis de més qualitat”.

I és que la població, marcada durant anys per la imatge de turisme de baixa qualitat, el 2015 va començar una “reconversió turística” impulsada per les administracions públiques i el sector turístic privat. “Totes aquestes inversions serveixen per apujar la categoria dels hotels, però també per atraure diferents tipus de turisme, com l’esportiu, el familiar i especialment el de congressos, que han de permetre allargar cada vegada més la temporada”, diu l’alcalde. Tant Dulsat com Alsina defensen que si s’aconsegueix “mantenir l’activitat tot l’any i amb millor formació dels treballadors”, “s’acabarà traduint en salaris més alts i més qualitat de vida”.

Rendes més baixes al litoral

Les últimes xifres de la renda per càpita mostren que a la demarcació de Girona hi ha força diferències entre les comarques de l’interior i les costaneres. Així, la Selva, l’Alt i el Baix Empordà tenen uns ingressos baixos, amb poc més de 13.000 euros per habitant, mentre que el Ripollès i la Garrotxa tenen rendes més altes, amb més de 16.000 euros per persona. “Els municipis costaners tenim una dinamització turística molt important, però després no es tradueix en les rendes. I, en canvi, els ajuntaments del litoral tenim uns pressupostos superiors als de l’interior”, apunta Dulsat.

De fet, en el conjunt de Catalunya la majoria de comarques del litoral tenen rendes inferiors a la mitjana, excepte el Baix Llobregat, el Barcelonès i el Maresme, que estan per sobre. En aquesta última comarca hi ha quatre dels set municipis amb la renda per càpita més alta catalana: Alella, Tiana, Cabrils i Teià, amb prop de 23.000 euros per habitant.