La precarietat de la generació de les dues crisis

GironaA Catalunya, només 15 de cada 100 joves menors de 29 anys aconsegueixen independitzar-se econòmicament dels seus pares. La dada ha servit a la periodista i escriptora Selena Soro per obrir el debat sobre precarietat laboral juvenil, l'últim del cicle El futur és nostre,organitzat pel diari ARA i la Fundació La Caixa, que en tres jornades convidava a reflexionar i debatre sobre el cercle maliciós d’inestabilitat laboral, econòmica i emocional en què la majoria de joves viuen immersos.

Amb Soro, tres membres de la generació que ha crescut encadenant crisis, des de la financera del 2008 fins a la pandèmia: el novel·lista i poeta Xavier Mas Craviotto, de 25 anys; el director general de l’empresa de contractació Marlex Human Capital, Àlex Sanabras, de 27 anys, i l’actriu Sònia Masuda, de 30 anys. Tots tres ja poden dir que s'han assentat al món laboral, però encara tenen presents totes les dificultats i complicacions que han hagut d'afrontar per tirar endavant. I Mas Craviotto tenia clar què és la precarietat, qualificant-la com una “situació d’incertesa i inestabilitat professional, que t’instal·la en un estat de dubte permanent". Tant és així que fa que els joves no puguin fer plans de futur i fins i tot els afecta "seriosament la salut mental”.

Graduat en filologia catalana, el mateix Mas Craviotto ha explicat que, per sort, sempre ha pogut treballar del que ha estudiat, però, tanmateix, “mai en un lloc fix ni permanent”. Més inestabilitat ha viscut Sònia Masuda, que afirma que la de l'actuació és una "feina que mai està assegurada" perquè sempre s'està condicionat "a la variabilitat dels càstings i els projectes". El seu cas té una variant que no li ha posat fàcil la carrera. Com a asiaticodescendent, l'actriu ha denunciat que ha hagut de "combatre situacions discriminatòries i racistes en el sector de la interpretació".

En canvi, Sanabras ha reconegut que, en comparació amb la majoria de joves, “viu una situació privilegiada”. Quan encara no ha fet ni els 30 anys, dirigeix una empresa de més de 400 treballadors, que li representa també un maldecap, i ha destacat la “complicació que suposa fer viable una companyia en el context econòmic d’inflació actual”.

Apuntant algunes de les possibles solucions per revertir la precarietat juvenil, Masuda i Craviotto han assenyalat la regulació del preu del lloguer com una mesura fonamental per millorar les condicions de vida del jovent, ja que, si no, temen que “als 40 anys encara estaran compartint pis com adolescents”. Hi ha altres factors que poden trencar la tendència actual: la remuneració de les pràctiques universitàries, que en la majoria dels casos no es cobren, un punt que serviria per no normalitzar les condicions de treball precàries. I, finalment, Sanabras, des del punt de vista empresarial, també ha insistit en la importància de potenciar l’emprenedoria, “ja que les noves empreses representen una font de riquesa i de nous llocs de treball per a la població”. Tot plegat es podria resumir en la idea que un altre món és possible, i l'acte ha quedat amanit amb l’actuació del cantant Joan Garrido, que ha presentat tres cançons del seu nou disc Restart, més que un títol, un desig.