El PP porta al TC el decret d'habitatge del Govern

BarcelonaEl PP ha portat al Tribunal Constitucional (TC) el decret d'habitatge aprovat pel Parlament aquest mes de febrer. Els populars compleixen, així, amb l'avís que van llençar pocs dies abans que esclatés la pandèmia del coronavirus i que el text quedés aprovat per la cambra catalana. El líder dels populars catalans, Alejandro Fernández, considera que el decret que el Govern va pactar amb el PSC i els comuns converteix Catalunya en un "paradís ocupa", beneficia les "màfies il·legals d'ocupació que actuen impenement a Catalunya" i és un "insult per les famílies catalanes que esperen pacients a les llistes d'espera per un habitatge social".

Pocs dies després de la seva aprovació, Ciutadans va portar el text que la Generalitat va pactar amb el PSC i els comuns al Consell de Garanties Estatutàries (CGE), qui va resoldre que hi havia aspectes del decret que eren "inconstitucionals", tot i que el seu dictamen no és vinculant. Un dels aspectes als quals es referia el CGE era a la definició d'"habitatge buit", que és precisament un dels canvis introduïts amb el nou decret llei. La conclusió unànime dels membres de l'organisme és que aquesta nova definició que recull l'article 3 del decret llei del Govern vulnera dos articles de la Constitució que protegeixen el dret dels propietaris a recuperar els habitatges ocupats.

En aquest sentit, Fernández considera que el decret és un "atac frontal al dret a la propietat privada" i vulnera diversos drets fonamentals. El líder conservador recorda que tant la Constitució com l'Estatut estableixen que un dret fonamental no pot ser modificat per un decret llei i no el pot modificar una comunitat autònoma. Considera que hi ha tres conceptes del text del Govern que són inconstitucional: l'expropiació forçosa, el concepte de grans tenidors i el concepte d'habitatge buit.

El Govern va aprovar el decret el mes de març de l'any passat, però al desembre en va aprovar una modificació per aconseguir els suports necessaris per tirar-lo endavant al Parlament. Un dels canvis importants que va incorporar el text és que els bancs i els fons d'inversió, que ja estan obligats a oferir un lloguer social a les famílies vulnerables abans de desnonar-les, també estaran obligats a fer aquest gest amb "les famílies a qui se'ls acabi el contracte de lloguer", les que "es trobin afectades per processos de desnonament" o bé les que estiguin "ocupant un habitatge" sense cap tipus de contracte i puguin demostrar que porten més de sis mesos vivint al pis en el moment d'entrada en vigor de la llei i que estiguin en situació de vulnerabilitat.