El PP recorre al TC per primer cop un article del Codi Civil català: la propietat temporal

BarcelonaSi alguna cosa havia sigut sagrada fins ara en la disputa legal i institucional entre l’Estat i el Govern era el Codi Civil català, un dels pocs trets que diferencien els catalans dels espanyols. A Catalunya, el Codi Civil espanyol només regeix en la mesura que no s’oposa a les disposicions del dret civil de Catalunya. Ahir, però, el govern del PP va presentar un recurs per primer cop contra un article –el que determina la propietat temporal d’un habitatge– d’aquest codi genuïnament català que regula les relacions personals o patrimonials entre persones privades, tant físiques com jurídiques, de caràcter privat i públic.

La llei 19/2015, aprovada el 29 de juliol passat, incorporava el concepte de la propietat temporal (article 1) i compartida (article 2) al llibre cinquè d’aquest Codi Civil català. L’Estat ha presentat recurs d’inconstitucionalitat, i n'ha demanat la suspensió temporal; només de l’article 1, el de la propietat temporal, però ha salvat la propietat compartida.

Què és la propietat temporal d’un habitatge?

El propietari temporal d’un habitatge és exactament el mateix que un propietari normal, amb tots els seus drets i deures, però amb la diferència que ho és per un temps limitat, entre 6 i 99 anys. Qui és propietari temporal pot llogar, fer obres o el que vulgui amb l’habitatge.

Què és la propietat compartida?

La propietat compartida serveix perquè algú que no vulgui, o no pugui, comprar un habitatge sencer, en compri només un percentatge. Si el propietari material en compra, per exemple, un 25%, pot pactar amb el propietari formal en quins terminis pot anar adquirint la resta de l’habitatge, tot i que no és obligatori. Fins que el propietari material no compri tot l’habitatge, haurà de pagar un lloguer acordat per a l’ús de la part que no és seva. Aquest lloguer va disminuint a mesura que es compren més quotes de l’habitatge. Si passen 99 anys i no s’ha completat la compra, l’habitatge torna al propietari original. Encara que només tingui una part de l’habitatge, el propietari material s’ha de fer càrrec de tots els impostos i obligacions, i també en té tots els drets.

Com argumenta el recurs el govern espanyol?

Segons la vicepresidenta del govern, Soraya Sáenz de Santamaría, aquest article afecta les condicions bàsiques del dret de propietat, “que correspon regular a l’Estat”, tal com detalla l’article 149 de la Constitució. “La introducció d’una propietat temporal i revocable trenca amb la igualtat de regulació del dret de propietat, i desconfigura la propietat d’un habitatge com un dret irrevocable i perpetu per convertir-lo en temporal i revocable, incidint en la naturalesa mateixa del dret de propietat”. Des de la conselleria de Governació i Habitatge troben desconcertant que facin servir aquest argument per recórrer la propietat temporal, i no facin el mateix per a la compartida. Des de la secretaria d’Habitatge, que abans estava dins Territori i Sostenibilitat, estaven convençuts, quan van començar a tramitar aquesta llei, que no seria impugnada perquè “Catalunya té competències exclusives en dret civil i no ha d’afectar que a l’Estat això no existeixi”, deien en una trobada amb periodistes el juny del 2014.