El PP porta al TC la llei Celaá

MadridEl PP ha fet efectiva aquest dilluns la promesa de recórrer al Tribunal Constitucional la nova llei educativa, coneguda com a llei Celaá –pel nom de la ministra–. Continuen així amb l'estratègia de judicialitzar totes les normes de calat de l'executiu de Pedro Sánchez. Nou són els motius principals que ha donat el cap de l'oposició, Pablo Casado, per presentar el recurs davant de l'alt tribunal durant la presentació del text en un col·legi concertat de Madrid, l'Internacional J.H. Newman. Des de l'aprovació al Congrés i al Senat de la llei que la majoria de col·legis concertats de Madrid estan envoltats de llaços taronges per rebutjar el que consideren una norma "discriminatòria".

Per a Casado, en primer lloc, la llei ataca la "llibertat", una paraula que el PP vol fer seva. "Els pares han de tenir la llibertat i el dret d'escollir el centre educatiu: no t'ho pot decidir el codi postal", ha assenyalat, considerant la llei Celaá "un atac frontal a la concertada". A més, el PP assegura que la llei posa en "greu risc" l'educació especial. I és que la norma, tal com va fer Catalunya el 2017 en un decret que gairebé no s'ha desplegat, preveu que els nens amb discapacitat vagin a l'escola ordinària, que haurà de ser inclusiva en un termeni de deu anys.

Però per als populars, un dels problemes més grans és que la llei es carrega "la unitat del sistema" al tractar el castellà "com una llengua estrangera més" en llocs com Catalunya, però també el País Valencià, les Balears, Euskadi, Navarra i Galícia. "Volem garantir que el castellà sigui llengua vehicular a tot Espanya, com diu la Constitució espanyola", ha dit Casado, en un nou front que obre contra la immersió lingüística al Tribunal Constitucional pel que considera un incompliment de l'obligació de l'Estat de protegir "l'idioma de tots els espanyols". El PP també reclama que es creï un currículum comú d'almenys un 65% al conjunt d'Espanya perquè "no s'eduqui amb finalitat partidistes". És a dir, una nova centralització que garantiria la creació d'un cos estatal d'inspecció educativa "per evitar l'adoctrinament no només a Catalunya, sinó també en llocs com el País Valencià".

Finalment, el PP considera que la llei ataca la qualitat de l'educació amb la decisió de permetre passar de curs amb més assignatures suspeses, en el que consideren un atac a "la cultura de l'esforç". També demanen unes proves d'accés a la universitat a nivell estatal i avaluacions conjuntes per saber el nivell de cada escola, així com un MIR per al professorat.

Promesa de derogació de la llei

Casado s'ha tornat a comprometre a derogar la llei si arriba al govern espanyol, però, mentrestant, el PP inicia l'ofensiva als tribunals. D'una banda, al TC, i de l'altra, a Europa, perquè considera que va contra l'article 14 de la carta fonamental dels drets europea pel que fa a la llibertat d'elecció dels pares. Al seu torn, les comunitats governades pel PP –Madrid, Galícia, Castella i Lleó, Andalusia i Múrcia– aquest any han iniciat les preinscripcions escolars abans d'hora per sortejar la llei i es comprometen a no aplicar-la més endavant. "Els fills no formen part de l'Estat, sinó de les famílies", ha conclòs Casado, que també ha demanat la dimissió de la ministra Isabel Celaá, en un acte acompanyat pel president de la Unió del Poble Navarrès (UPN), així com el director de l'escola i la presidenta de la conservadora Confederació de Pares i Alumnes (COFAPA), Begoña Ladrón de Guevara.