El PP i C’s reobren la guerra de la llengua a les aules valencianes

ValènciaEls esforços del govern valencià per augmentar la presència de la llengua pròpia a les aules acabarà als tribunals. L’Associació de Defensa del Castellà, una entitat que té el suport del PP i C’s, i la Diputació d'Alacant, on governa el Partit Popular, han anunciat que portaran el decret de plurilingüisme als jutjats perquè consideren que discrimina els castellanoparlants. Per al sociòleg Vicent Flor, aquests col·lectius "intenten reobrir el conflicte lingüístic, ja que en veritat, el que demanen és llibertat per no aprendre valencià”.

La norma, que començarà a aplicar-se a partir del curs que ve a les aules experimentals de dos anys i a segon cicle d’infantil (tres, quatre i cinc anys), pretén augmentar el nombre d’alumnes que opten pel valencià com a llengua vehicular. Amb aquest objectiu, la conselleria d’Educació ha vinculat el màxim d’hores de docència en anglès als nivells -en total n’hi ha sis per escollir- en què la llengua pròpia té més presència. I en bona part ho ha aconseguit. Dels 675 centres educatius, el 54% han optat pel nivell avançat I o II, és a dir, el que té el valencià com a llengua vehicular. Aquesta dada suposa un increment destacat de les escoles que aposten pel valencià com a llengua preferent en l’educació, ja que en el curs 2016-2017 tan sols el 34% de les escoles han triat aquesta fórmula. Així mateix, el 30% han preferit el nivell intermedi I o II, davant el 16% actual.

Potser la dada més significativa és que el nivell bàsic I o II -equivalent a la línia en castellà encara vigent- l’han escollit per aplicar-lo un 16% dels consells escolars, mentre que fins ara ho feien un 48,66% dels centres.

Acord entre la conselleria i el ministeri

Per completar la norma, la conselleria i el ministeri d’Educació van acordar que els centres educatius que optin pels nivells bàsics, i que tenen el castellà com a llengua vehicular, disposin, si ho desitgen, de dues hores i mitja més de docència d’anglès a la setmana mitjançant l’ús de les hores de lliure configuració de cada centre. El ministeri va reclamar aquesta modificació perquè considera que vincular l’accés a més hores de docència en anglès a la tria dels nivells del programa de plurilingüisme amb més presència del valencià com a llengua vehicular -l’intermedi i l’avançat- podia suposar una “discriminació”.

Aval de la Societat Valenciana de Psicologia

Aquest nou model educatiu ha rebut l’aval de la Societat Valenciana de Psicologia, que ha publicat un informe en què afirma que “l’entorn plurilingüe genera beneficis cognitius innegables” i permet “superar el model segregador” de les línies valencià-castellà. El document també assegura que el model valencià presenta “aspectes psicosocials molt positius”, i que el nou marc normatiu “dona l’oportunitat” als alumnes “més monolingües” de “poder conèixer altres llengües”.

Fi del privilegi del castellà

L’Associació de Defensa del Castellà, juntament amb altres entitats, va organitzar una manifestació a València el 25 de març en què van participar 200 persones, però que va tenir una nodrida representació de polítics del PP i C’s, com el diputat Toni Cantó, un dels més actius contra la normalització lingüística. Aquestes entitats no amaguen que el seu objectiu és defensar la llengua espanyola i no questionen si el valencià és català. Aquest debat ja es dóna per superat.

Por a la pèrdua de la "supremacia"

Vicent Flor explica que “fins ara el castellà ha disposat d’una situació privilegiada”. “És per això que, davant el possible afebliment d’aquest estatus, els seus defensors protesten perquè no volen perdre la supremacia”. El sociòleg considera que el conflicte lingüístic “mai ha existit entre valencià o català, sinó entre català o castellà”, i que el secessionisme és un mecanisme per “disfressar-lo”.

Requisit lingüístic

L’aposta per incrementar la presència del valencià del nou Consell també s’aplicarà a la resta d’àmbits de l’administració. El govern de Ximo Puig treballa en diverses lleis que establiran l’obligatorietat dels treballadors públics de conèixer el valencià, així com l’ús preferent de la llengua pròpia al Consell i al conjunt dels òrgans que conformen la Generalitat.