Reobren dos prostíbuls a la Jonquera: "Pots estar amb dones com les de les pel·lícules i fan tot el que vols"

La JonqueraUna gasolinera, un taller mecànic, un basar, una fusteria i un dels prostíbuls més grans d’Europa. És el retrat del polígon Mas Morató de la Jonquera on està situat el Club Paradise, conegut perquè pot acollir més d’un centenar de prostitutes. Són les cinc de la tarda, l’hora de l’obertura, i ja hi ha un grup de sis homes que s’esperen per entrar-hi. “Però com em fas això? Que tinc dona!”, respon un dels clients a la pregunta de si vol concedir una entrevista. La Generalitat considera els prostíbuls “establiments públics amb reservats annexos” i, durant tota la pandèmia, s’hi han aplicat les mateixes mesures que a l’oci nocturn. Això significa que, aquest 2021, només van poder obrir dues setmanes al juliol, fins que el 8 d’octubre es van aixecar la majoria de restriccions. Excepte per accedir-hi: tots els clients han de presentar el certificat covid o un test o una PCR negativa, com a les discoteques. El primer cap de setmana molts clients no portaven cap prova i van haver d’anar a un centre comercial del costat per fer-se-la. Per evitar perdre clientela, aquest cap de setmana el club va contractar personal mèdic que fa tests a la porta del prostíbul. Cinc membres de seguretat comproven els documents, revisen les bosses i fan passar els homes per un arc detector de metalls. “Ens ho hem passat molt bé, hi ha unes dones molt guapes!”, exclamen dos assidus de Tolosa de Llenguadoc que en surten de dins fent tentines i amb les galtes enrojolades. Ells han pagat 17 euros per l’entrada –que inclou una consumició– i uns 60 euros pel servei sexual. 

La porta és un formigueig de clients, malgrat que no en són tants com abans del covid: alguns s’han acostumat a anar als pisos on, d’amagat, s’ha continuat exercint la prostitució; i a uns altres els fa por que, amb el passaport covid, quedin registrades les seves dades i després rebin alguna trucada a casa. Només hi poden entrar homes i són de totes les edats: des de molt joves fins a més grans de 60 anys, com els dos francesos que baixen del cotxe amb un somriure murri: “Anem a relaxar-nos i a passar una bona estona en una suite”, expliquen.

“La majoria són francesos. De catalans i espanyols en venen pocs, més entre les cinc i les set de la tarda, quan surten de treballar i abans de tornar a casa. En canvi, els francesos solen venir més tard”, indica un dels treballadors. I els vehicles aparcats ho corroboren. Tots són de gamma alta i la gran majoria tenen matrícula de l’estat veí –on la pràctica està prohibida– amb el número de departament que en delata l'origen: des de l'Aude fins a l'Alt Loira, passant pel Gard, Hérault i Var. 

El debat de la prostitució incomoda els governs de diversos països europeus i la resposta que donen també és diversa. A Espanya aquesta pràctica és legal, si més no fins ara. Precisament aquest cap de setmana, durant el 40è congrés del PSOE, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, s'ha compromès a redactar una llei integral per abolir la prostitució aquesta legislatura -els propers dos anys- i sancionar tant els clients com aquells que es lucren d'aquesta activitat (proxenetes), com ja es fa a Suècia.

Descens de clients i de treballadores

En una cantonada, un grup de nois fan botelló: “Primer anem a comprar begudes, tabac i marihuana, bevem aquí i després hi entrem”, detallen els nois de 23 anys, provinents de Montpeller i Marsella. Confessen que fa molts anys que contracten aquesta mena de serveis i que, abans de la pandèmia, solien fer aquest ritual un cop al mes. Durant el tancament van estar anant a pisos i aquest divendres era el primer dia que tornaven al club. Per què els agrada anar amb prostitutes? “Perquè pots estar amb dones com les que surten a les pel·lícules i fan tot el que tu vols”, admeten entre rialles. Diuen que al Paradise els costa 55 euros mitja hora i 100 euros l'hora. I calculen que, en tota la nit, es gastaran entre 200 i 300 euros. “És com una discoteca: vas allà, fas una copa i et venen les noies. A la barra pactes el preu i el servei i, si hi estàs d’acord, puges a la seva habitació”. Teòricament, cada noia marca quines pràctiques sexuals vol fer i quines no. 

Aquest és el funcionament de la majoria de prostíbuls, com els dos que han reobert a la zona de la Jonquera. En el cas del Paradise, ofereix a les treballadores habitacions per 75 euros el dia, amb els tres àpats inclosos i un gimnàs i un centre de bellesa a la seva disposició, que han de pagar a part. “Tot el que guanyen és només per a elles, nosaltres només cobrem pel lloguer de l’habitació”, assegura el propietari, José Moreno, que també garanteix que les “senyoretes” poden sortir-ne i entrar-hi quan volen, i triar els horaris. A cinc minuts escassos amb cotxe hi ha l’altre prostíbul: el Club Ladydallas, situat a peu de la nacional II en direcció a Agullana. És un edifici aïllat partit en dos: a l’esquerra hi ha el club i a la dreta un restaurant. L'encarregat, que prefereix no dir el nom, concreta les condicions que ells ofereixen a les treballadores: 60 euros al dia per habitació amb pensió completa. “És com un hotel i no controlem quan baixen o pugen ni què fan”.

Els dos responsables lamenten el temps que han estat tancats, sense rebre cap ajuda: “Ha sigut molt dur, tenim uns vuitanta treballadors entre personal de seguretat, cambrers, manteniment… i tots fa un any i mig que estan en ERTO”, diu Moreno. I des del Ladydallas afegeixen: “No tenia lògica, nosaltres no podíem obrir, però a la carretera veies tot de noies treballant”. A més, els dos establiments no han rebut ni un 40% dels clients que tenien abans del covid i han topat amb molts problemes per trobar treballadores, perquè la majoria se'n van anar o ara exerceixen en pisos. “Abans teníem entre 80 i 112 noies, ara poc més de 40”, calcula el propietari del Paradise. 

A més d’aquests dos clubs, molt a prop n'hi ha un altre a Campany que encara no ha pogut obrir. Tot i que al terme municipal de la Jonquera només hi ha un prostíbul –com remarquen els veïns–, el municipi fa molt de temps que es va convertir en un pol d’atracció dels serveis sexuals. I això que s’ha intentat evitar. Fa deu anys l’Ajuntament va iniciar una pugna per aturar l’obertura del Paradise, però una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ho va impedir.

Dels 18 als 29 anys abocada a prostituir-se

Una de les dones que treballa en un dels dos clubs certifica el descens d’activitat postpandèmic. “Pensava que passaria com a les discoteques i vindria tothom de cop. Però no, el cap de setmana passat gairebé no vam tenir feina; es nota que amb el covid ara la gent té menys ingressos”, comenta la noia, que no vol donar cap dada personal. Ella hi va arribar fa una setmana, però no té clar si li sortiran els números: "No hi ha gaires clients i amb el que pagues per l'habitació, no acabes guanyant gaire". Ho explica a correcuita i en veu baixa, des d’una botiga del carrer Major. Poques prostitutes viuen al nucli urbà i només se'n veuen quan surten a fer un cafè o a comprar. “Totes ho fan per necessitat. Què faries tu si no poguessis ni comprar menjar per als teus fills? La majoria no tenen papers i han de guanyar diners d’alguna manera”, diu una cambrera que les sol atendre i que recalca que és una feina "molt i molt dura" per a elles. 

És el cas de la Ylenia, una noia d’origen romanès de 29 anys. Fa onze anys, des dels 18, que es prostitueix a la Jonquera, primer en un club, després amb un xulo que es quedava tot el que guanyava i ara a la carretera. “La meva mare també era prostituta i va ser ella qui m'hi va introduir”. La primera vegada ho va fer obligada; la resta, perquè no tenia alternativa. “No vull vendre droga ni robar. No tinc papers i no trobo feina. Si no és d’això, de què vols que treballi?” El més cruel és que fa dos mesos va aconseguir sortir de la prostitució, gràcies a una feina que va trobar a Sevilla, recollint fruita. Però tot va ser una enganyifa: després de setmanes de feina, quan va reclamar el sou li van dir que no hi havia diners. I va haver de tornar a la Jonquera amb les mans buides. “No tinc on anar ni on dormir. Ara de moment m'estic en un hotel”. Descarta tornar a un prostíbul: “Aquí és molt més ràpid, en 5-10 minuts tinc la feina feta. Al club has d’estar-hi més estona i sempre hi ha problemes”. A més, als establiments ara els obliguen a estar vacunades o a passar un test, cosa que ha fet que moltes noies ni s'ho plantegin. “No em penso vacunar, el covid no existeix, tot és mentida”, afirma la Ylenia.

Treballa al costat d’una rotonda prop del Paradise, des de quarts de vuit del vespre fins a les cinc o les sis de la matinada –tot i que a l'estiu allarga l'horari de sis de la tarda a deu del matí– i només fa festa el dilluns. “Durant el dia no m’agrada perquè hi passa molta gent i molts nens, i em fa vergonya que em vegin”. Assegura que no té por i que, ara, la seva principal preocupació és tornar a aconseguir la targeta sanitària perquè ha d'anar al metge i no sap com fer-ho. Davant el debat de si la prostitució s'ha d'abolir o regular, ella té clara la resposta: "S'ha de regular, si no nosaltres no podem demanar la baixa quan estem malaltes ni l'atur ni hi ha cap control. Som treballadores igual que la resta, per què nosaltres no tenim els drets que tens tu?"