El senyal més evident que l'espai està ple d'escombraries és la quantitat de porqueria que ha caigut últimament: un satèl·lit de la NASA fora de servei l'any passat, una sonda espacial russa espatllada aquest any. Tot i que és ben improbable que facin mal a ningú a la Terra, segons un informe recent del National Research Council dels Estats Units, cada vegada hi ha més possibilitats que aquesta porqueria que orbita al voltant del planeta topi amb un dels satèl·lits actius o amb l'Estació Espacial Internacional dels Estats Units.
L'organisme conclou que el problema del desgavell espacial ha arribat a un punt que si no s'hi fa res l'òrbita baixa de la Terra podria acaba sent inutilitzable a causa d'un seguit de col·lisions en cascada. "La NASA s'ho pren molt seriosament", diu Mason A. Peck, cap de tecnologia de la NASA. Hi ha una solució evident: desempallegar-se de la porqueria espacial, sobretot dels objectes més grossos, abans no xoquin i es trenquin en fragments que farien més nosa. Els investigadors treballen en algunes solucions creatives, com ara xarxes per envoltar els objectes molestos i arrossegar-los a l'atmosfera terrestre, on es consumirien sense perill, o globus que també desviarien les deixalles cap a l'atmosfera. També existeix la possibilitat de fer servir un làser des de la Terra. La idea no consisteix a fer esclatar els objectes, cosa que encara generaria més porqueria, sinó a desplaçar-los cap a òrbites més segures o bé cap a l'atmosfera.
Investigadors de l'Institut de l'Escola Politècnica Federal de Lausana han anunciat recentment que projecten el CleanSpace One, una nau de neteja espacial (amb un cost d'uns 8 milions d'euros) que s'acostarà a la porqueria i l'agafarà amb una gran pinça. Després de l'acoblament, els dos elements cauran a l'atmosfera i quedaran destruïts. Els suïssos només tenen dos satèl·lits en òrbita, els dos més petits que una panera, però els preocupa què en faran quan d'aquí uns anys deixin de funcionar.
El problema de la porqueria espacial ja és tan antic i conegut que fins i tot té nom: la síndrome de Kessler. L'any 1978, Donald J. Kessler va encapçalar l'estudi de la NASA sobre els efectes de les deixalles espacials i va ser el primer a descriure l'efecte cascada que es produiria quan els objectes espacials abandonats comencessin a xocar. Kessler està retirat però encara pensa en el problema, i en la necessitat de fer neteja. "Com més aviat ho facin, més barat serà", diu. "Com més tard t'hi posis, més feina tindràs".
Amb tants objectes circulant a més de 27.000 km/h i causant estralls quan xoquen, els satèl·lits en funcionament, que són vitals per al seguiment dels huracans, per al sistema GPS i per a la vigilància militar, cada vegada tenen un perill més clar. Fa tres anys, un satèl·lit rus abandonat va impactar amb un satèl·lit de comunicacions Iridium i tots dos van quedar esmicolats en desenes de milers de trossos. Actualment, la força aèria dels EUA segueix uns 20.000 fragments de porqueria espacial, com ara trossos de coet i satèl·lits fora de servei. De moment el risc existeix però és assumible. Els operadors dels satèl·lits poden evitar les deixalles i els aparells es poden construir de manera que resisteixin els impactes amb petits objectes. Però si no s'hi fa una neteja, l'òrbita baixa de la Terra acabarà sent massa perillosa per a les persones i els satèl·lits. "Seria un gran risc per a un astronauta sortir a l'espai", diu John L. Junkins, catedràtic d'enginyeria aeroespacial a la Universitat de Texas A&M, i afegeix: "Ningú no voldrà assegurar un llançament espacial."
Els Estats Units tenen uns 500 fragments de porqueria espacial, diu Junkins, i Rússia en té si fa no fa el doble. "Parlo d'anar a buscar objectes de la mida d'un autobús convencional -diu-. Aquest és ben bé el nucli del problema". Retirant cinc o sis dels grans objectes intactes per any n'hi hauria prou per aturar l'efecte cascada, afirma. Treure'n 10 per any voldria dir invertir la tendència.
La NASA ha començat a finançar investigacions per trobar solucions. L'empresa Raytheon estudia la possibilitat d'enviar un globus estratosfèric amb una màquina que deixi anar aire a la trajectòria de les deixalles que orbiten sobre la Terra. Fins i tot aquest petit augment de la resistència del medi podria fer caure la brossa a la Terra.
La NASA ha pagat 1,4 milions d'euros a l'empresa Star Technology and Research per desenvolupar i provar tecnologies per construir la nau espacial anomenada ElectroDynamic Debris Eliminator. Accionada per un cable de 10 quilòmetres de llargària que genera energia en moure's pel camp magnètic de la Terra, s'aproparia sigil·losament al tros de ferralla, estendria una xarxa d'un sol ús per atrapar-la i fer-la baixar suficientment perquè el fregament de l'aire fes caure l'objecte a l'atmosfera. La nau continuaria en òrbita per acostar-se al següent objectiu.
Conflicte diplomàtic a l'espai
Jerome Pearson, president de Star Technology, afirma que una flota d'aquestes naus netejaria l'entorn pròxim de la Terra en pocs anys i que només costaria uns quants centenars de milions de dòlars. (N'hi ha que sospiten que costaria més temps i diners.) Les dificultats tecnològiques són un obstacle. Però la política internacional potser planteja dificultats molt més serioses. La porqueria espacial pertany al país que l'ha deixat abandonada. De manera que si els Estats Units intentessin agafar amb el llaç un fragment de coet rus, probablement Rússia protestaria. I a molts països segurament els amoïnaria que un làser situat a la Terra i capaç d'actuar sobre els satèl·lits es pogués utilitzar també com a arma.
Mentrestant, el problema de les deixalles espacials no es resoldrà si els que llancen noves naus no deixen d'agreujar-lo. Els Estats Units ja ho han deixat de fer: tots els nous satèl·lits estan preparats per sortir de l'òrbita en el moment oportú. El mes passat la secretària d'Estat, Hillary Clinton, va proposar l'establiment d'un codi de conducta que haurien de seguir tots els països, però això és més fàcil de dir que no pas de fer. Els estats europeus també han formulat un conjunt de normes, però els EUA les troben massa restrictives.
El doctor Junkins, de la Universitat de Texas A&M, diu que els Estats Units haurien de seguir l'exemple suís i netejar la seva porqueria. "Podríem invertir la tendència interceptant els centenars d'objectes que hem posat en òrbita i que són responsabilitat nostra -diu-. Això ens situaria en una posició de superioritat tècnica i moral."