Què es pot aprendre dels errors de València per canalitzar l'ajuda?
Catalunya té protocols per actuar en cas d'emergència: des de com organitzar el voluntariat ocasional fins a on situar els punts de distribució d'aliments
BarcelonaL’emergència per la DANA de València ha tornat a evidenciar l’impuls d’ajudar de la societat quan hi ha una catàstrofe. Es tracta d'un impuls que, si no està ben organitzat, pot acabar sent ineficaç. Les crides d’alcaldes dels pobles afectats dient que no necessitaven més aliments se succeïen alhora que a tota la geografia sorgien punts de recollida d’aliments i de roba. “Sempre hi haurà recollides solidàries, això és així”, afirmen des d’una petita entitat que va haver d’obrir el local a les donacions que els veïns els feien arribar, malgrat que no hi estaven d’acord. València, com la pulsió de grups de voluntaris anant a recollir menors ucraïnesos a la frontera a l’inici de la guerra, són lliçons per evitar.
La solidaritat espontània
Per al president de la Federació Catalana del Voluntariat Social, Ramon Nicolau, València va evidenciar que la solidaritat s'activa "des del minut zero", però també que cal saber canalitzar-la. En cas contrari, assenyala la cap del Servei Logístic i Operativa Territorial de Protecció Civil, Rosa Mata, hi ha un “risc” que tot resulti un desgavell, perquè la “coordinació” és clau. A Catalunya aquesta coordinació està protocol·litzada: en cas d’una emergència local, l’autoritat recau en l’alcalde (que pot), o en el titular de la conselleria d’Interior, si s’activa el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) o és una situació de més abast. En qualsevol cas, insisteix la responsable, sempre hi ha una “màxima coordinació” perquè el món local és el que té el coneixement sobre el terreny. A més, es poden mobilitzar els voluntaris de Protecció Civil (amb una formació específica) i la Creu Roja o es pot demanar col·laboració d’altres ajuntaments.
Organització de persones
El primer cap de setmana després de la gran riuada, els milers de voluntaris arribats per ajudar amb la neteja van desbordar totes les previsions i van fer que la immensa majoria s’autoorganitzessin per arribar caminant als pobles afectats. En aquest punt, Mata apunta a l’experiència de les inundacions d’Alcanar, en què l’Ajuntament va fer una crida per demanar els voluntaris que es necessitaven. Aquest detall és important, perquè amb el control del personal es poden “donar instruccions” clares sobre què han de fer, on poden treballar sense riscos ni perills i –també bàsic– se’ls poden oferir eines i material de protecció. Mata apel·la també al “sentit comú” perquè l’afany d’ajudar sempre sigui prudent i no entorpeixi els treballs urgents. “A València hem vist dones embarassades de voluntàries, amb el perill que hi ha en una àrea plena de fang i ferralla”, subratlla. Durant l’emergència d’Alcanar, es va fer una assegurança a tots els voluntaris registrats.
Recollida de material
¿És pràctic recollir material per després enviar-lo a centenars de quilòmetres de distància i redistribuir-lo? La resposta és que no i que, en la mesura que es pugui, aquestes iniciatives s’haurien de substituir per la recollida de diners, sempre, això sí, a través d’entitats i institucions de confiança. Malgrat l'acord majoritari, en cada emergència es multipliquen iniciatives d'aquest tipus, que compliquen i encareixen la distribució de les donacions. Es fa difícil frenar aquestes ganes d'ajudar, admeten les entitats, per a les quals negar-s'hi pot resultar contraproduent i fins i tot generar mala imatge. A València, pocs dies després de la DANA, es van rebutjar camions sencers amb menjar, perquè no feien falta i perquè, amb els locals destrossats, el repartiment era complicat.
Anticipació i comunicació
Mata sosté que el comandament de l'emergència ha de ser capaç de "reaccionar i anticipar-se" als problemes o situacions abans que la població i afirma que per això cal una preparació prèvia de canals d'informació per comunicar-se d'una manera ràpida i clara. En una emergència hi ha moltes àrees que poden quedar afectades, com ha passat a València, on l'aigua i el fang han inhabilitat escoles, centres de salut i botigues. De la DANA es pot extreure la lliçó de reforçar la coordinació entre municipis i d'entendre que les zones afectades són també punts de perill. Juntament amb una guia del voluntariat ocasional, Protecció Civil ha elaborat recentment una guia de com s'han d'habilitar centres d'acollida segons la durada de l'atenció (pavellons, albergs, habitatges, etc.) i d'on situar els punts de recollida i distribució de material.