Els 5 possibles errors en el cas d'Ebola de Madrid

Barcelona1. Un equip de protecció defectuós o que no estigués en perfecte estat

L'Ebola és un virus que, en teoria, només es transmet per contacte directe amb una persona prèviament infectada i que ha desenvolupat els símptomes de la malaltia. Així doncs, per infectar-se, podria ser que la infermera hagi utilitzat una equipació amb alguna deficiència: un forat, una peça desajustada que deixés una part del cos al descobert, o bé que la mateixa sanitària no la utilitzés correctament.

En qualsevol cas, les autoritats del ministeri de Sanitat i de la Comunitat de Madrid van assegurar que no hi ha constància de cap error en el protocol, i aquest fixa l'obligatorietat d'entrar a l'habitació amb una equipació totalment aïllada que inclou màscara, guants, botes i un vestit especial que es desinfecta o es rebutja un cop a fora. A més, un equip aliè a cada atenció mèdica de risc ha de revisar després que no s'hagi produït cap deficiència.

2. Una relaxació del protocol o una desinfecció incompleta

La dona contagiada només va entrar a l'habitació en dues ocasions. La primera, per atendre el missioner Manuel García Viejo quan encara era viu –entre el 21 i el 25 de setembre–, i la segona per recollir material un cop havia mort. La càrrega viral d'un malalt és més elevada a mesura que la malaltia avança, i potser en el moment en què es va netejar l'habitació encara hi havia algun fluid corporal del pacient que va originar el contagi. El cos del difunt surt totalment aïllat de l'hospital i s'incinera sense fer autòpsia, precisament per evitar l'exposició.

Com que era el segon cas que es tractava, el ministeri de Sanitat havia ofert la seva 'experiència' a altres països europeus per elaborar els protocols i semblava que el risc era extremament baix, pot ser que es produís una relaxació en el funcionament de l'equip sanitari o de desinfecció.

3. Una hipotètica manca de preparació o de material

L'Hospital Carlos III de Madrid, que depèn administrativament de l'Hospital Universitario La Paz, és el centre designat pel ministeri de Sanitat per rebre els possibles casos d'Ebola, igual que el Clínic ho és a Catalunya. Al Carlos III és on es van atendre els dos religiosos repatriats des de Monròvia (Libèria) i Lunsar (Sierra Leone), que han mort amb un mes i mig de diferència.

L'elecció, però, va ser polèmica des del primer moment. El personal d'infermeria de La Paz va presentar una denúncia al jutjat de guàrdia al juliol, abans que es repatriés el religiós Miguel Pajares, en què alertava de la improvisació i les deficiències en el protocol contra l'Ebola. En una carta enviada a la revista de l'Associació Madrilenya d'Infermeria (AME) asseguraven que primer havia sigut designat com a hospital de referència La Paz, però quan repatriaven el missioner i davant les reiterades queixes, es va optar pel Carlos III, sense personal propi, que es va haver de desplaçar des de La Paz.

4. No controlar adequadament el personal sanitari exposat

Independentment de la manera com s'hagi produït la infecció, l'activació dels mecanismes per buscar tots els contactes de la infermera infectada respon al fet que ha estat un temps exposada a seguir transmetent els virus. No només al seu marit, sinó també als tres sanitaris del servei d'urgències de salut a Madrid (SUMMA) que van atendre-la abans d'ingressar a l'hospital i al personal del centre on va arribar abans que s'activés el protocol.

La dona va trucar per telèfon el dia 30 –cinc dies després de la mort de García Viejo– per avisar que patia febre. La trentena de sanitaris que han atès els casos d'Ebola tenen la directriu de prendre's la temperatura dues vegades al dia durant tres setmanes, de manera autònoma. La dona va referir que patia febre, però es va considerar que no era suficient per activar el protocol, ja que no arribava al límit dels 38,6 graus centígrads. De fet, la infermera era de vacances –no s'ha informat d'on– i va continuar així fins que ahir, sis dies després de la trucada, va ingressar a l'hospital i les proves van confirmar que patia l'Ebola.

Cal recordar que algun dels més de 20 protocols que s'han activat a l'estat espanyol no presentaven tots els símptomes, com és el gas del guineà que va ingressar al Clínic. Sembla difícil justificar, doncs, que en un cas amb evidència de contacte directe no s'actués amb més celeritat.

5. Un ingrés erroni en un hospital no preparat

Malgrat que l'hospital de referència a Madrid ha de ser el Carlos III, la dona no va ingressar allà, sinó a l'Hospital d'Alcorcón, al sud de la capital. Tot apunta que va arribar en ambulància, i per això estan sota vigilància els tres tècnics del SUMMA, però no la van traslladar on en teoria havia d'anar i on ella mateixa havia treballat. La identificació tardana del cas pot haver exposat de forma innecessària més professionals sanitaris.

Per tot plegat, i al marge de la idoneïtat de la repatriació –a tot el món se n'han produït més de 20 i Espanya va ser el primer país d'Europa a fer-ho, darrere dels Estats Units–, Ana Mato s'enfronta al cas més greu i complex de la seva etapa al capdavant del ministeri de Sanitat.