Posidònia, més que una planta

Sembla una alga, però no ho és. La posidònia és una planta del fons marí, una de les tres més típiques del mar Mediterrani, que molts banyistes assidus de platges verges, especialment de les illes Balears, coneixen bé. Aquesta espècie, també coneguda com a alga dels vidriers -perquè es feien servir les fulles mortes per embalar objectes delicats-, és fonamental per l'ecosistema del nostre litoral, on és la planta marina més comuna.

La posidònia crea praderies al fons del mar, en forma de gespa molt densa i alta -de fins a 1,5 metres-, i té un cicle natural que fa que en aquesta època de l'any les fulles es desprenguin i el corrent marí les dugui a les platges, on se n'acumulen grans quantitats. Per als banyistes pot resultar molesta, ja que pot generar una sensació de brutícia i una pudor de mar reescalfat. És per això que no és atractiva de cara al turisme, i és una pràctica habitual al litoral retirar-la amb la neteja de les platges i l'aireig de la sorra. Al contrari del que pot semblar, però, aquesta pràctica no és inofensiva per al medi ambient.

Patrimoni de la humanitat

La posidònia té importància ecològica no només per al mar, on moltes espècies de peixos i invertebrats l'aprofiten per pondre-hi ous o refugiar-s'hi. També fa una funció clau per a les mateixes platges, ja que fixa la sorra del fons marí. Ho explica Evelyn Segura, biòloga i coordinadora del projecte SILMAR, una xarxa de seguiment de l'estat del litoral marí de Catalunya i les Balears, impulsat per la Fundació Mar.

"Quan hi ha un temporal, com que la sorra està agafada per la xarxa de les arrels -que les algues no tenen, recorda-, no marxa i les aigües es mantenen més cristal·lines. És per això que a Eivissa i Formentera tenen aigües tan clares, perquè la posidònia evita que s'aixequi el sediment", apunta Segura. A més, fa que les platges durin més temps, ja que actua com una "barrera a la força de les onades" que els fa perdre força uestes tinguin menys força quan arriben a la costa i se n'emportin menys sorra. També alimenta plantes que viuen a les dunes i fa d'adob, de manera que la seva descomposició a la platja és positiva.

Al litoral català hi ha molta posidònia, tot i que està en regressió en moltes zones, cosa que segons Segura sovint es veu a simple vista: "Fa uns anys, les fulles t'arribaven a la panxa, i ara als peus", comenta. De fet, la tendència és la mateixa a tot el Mediterrani, on es calcula que hi ha uns 50.000 quilòmetres quadrats de posidònia: la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura va alertar fa uns mesos que, malgrat que no n'hi ha un mesuratge uniforme en tots els països, en alguns llocs l'extensió s'havia reduït a la meitat en els últims 20 anys.

La praderia més important a Catalunya és a l'Ametlla de Mar, i també n'hi ha de grans a Vilanova i la Geltrú, Mataró i la Costa Brava, però "a clapes i cada cop més mar endins". A les Balears n'hi ha molta més i està més ben conservada, i el Parc Natural de Ses Salines, a Formentera, té praderies d'uns 8 quilòmetres de llarg -i en total 750 quilòmetres quadrats-, que es consideren l'ésser viu més gran i més antic del món -porten uns 100.000 anys creixent- i van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1999.

Greenpeace ha denunciat el retrocés de la planta. Ha exigit que s'inclogui en les llistes d'espècies protegides -a l'Estat, el ministeri de Medi Ambient la va retirar de la llista per pressions de comunitats com les Balears o el País Valencià, denuncien- i també ha pressionat per aturar projectes urbanístics. "La destrucció física és la més greu", comenta Pilar Marcos, responsable de la campanya de costes de l'ONG. Ho van aconseguir en el cas de l'ampliació del port esportiu d'Altea, al País Valencià, que la justícia va paralitzar, però no en altres com el d'Eivissa, en procés. "Sovint s'exigeix el trasplantament de les praderies a un altre lloc com a compensació per construir, però s'ha demostrat que no és viable", afegeix. La pesca d'arrossegament també les pot perjudicar, diu.

Cales al gust del visitant

Les dades contrasten amb les que van presentar al març tècnics de la Xarxa de Vigilància de les Praderies de Posidònia Oceànica a les Balears, coordinades per la conselleria de Medi Ambient del Govern Balear: el 45% de les praderies que estudien des del 2002 evolucionen favorablement i només el 16% estan en regressió. Elvira Álvarez, biòloga de la xarxa, afirma que "mai diria que el retrocés és per l'acció de l'home, també hi ha moltes causes naturals".

En tot cas, aquest juliol, a Menorca, el nou executiu del Consell Insular va trencar un acord que fins ara havia protegit les platges verges de la maquinària que retira la posidònia -excavadores i camions-: va ordenar l'entrada de les màquines a les platges verges de Macarella i Son Saura, del tot cobertes per posidònia i que cada cop tenien menys usuaris. De fet, els establiments hotelers de la zona havien fet saber que els seus clients es queixaven per les "algues". El conseller de Cooperació, Joan Josep Pons Anglada, va dir que s'aplicaria el nou criteri "on fes falta".

Les organitzacions ecologistes, en canvi, han posat el crit al cel. Mique Camps, president de l'ONG GOB Menorca, lamenta que "s'ha venut una imatge de les platges com si fossin del Carib, i la posidònia està directament lligada al nostre ecosistema". Amb Segura, Marcos i Álvarez coincideixen que el que cal és informació. "Cal explicar als banyistes que no és brutícia, sinó un element natural i símptoma de bona conservació", diu.

També incideixen en l'estalvi que suposa no eliminar-la -no per als hotelers, però sí per a les arques públiques-: la posidònia pot tornar a omplir una platja neta d'un dia per l'altre. A més, el seu efecte d'amortitzador de temporals permet que a llarg termini calguin menys diners per regenerar el litoral.